«Escoltar és fonamental, i ara a mi em toca fer-ho»

Assumeix l'alcaldia per als pròxims tres anys i relleva Valentí Ju-nyent, de Junts per Catalunya, en virtut del pacte de govern a què van arribar després de les darreres municipals. Esquerra va guanyar per 10 vots. L'entrevista és al despatx d'alcaldia. A la taula Aloy hi té dos mòbils i un Pilot que es guarda a la butxaca abans de començar.

Feia un any que sabia que assumiria l'alcaldia, però tot i així han sigut unes jornades d'emocions?

Malgrat tenir tot aquest temps, preparar-t'ho, saber que arribaria i que ja estàs exercint responsabilitats importants, hi ha un dia que veus que no hi ha ningú davant teu. Que més amunt no hi ha ningú més. Va ser el dia de la renúncia de l'alcalde Junyent. Mires i veus un buit. Emocionalment és una remoguda, i dissabte va ser una tempesta d'emocions. A això s'hi suma una altra emoció aquell mateix cap de setmana. El meu pare va morir el 14 de febrer i el vam incinerar però no havíem enterrat les cendres. Ho havíem de fer el cap de setmana que ens vam confinar i ho vam haver d'anul·lar. Ho vam fer diumenge. Ens vam reunir tota la família i també va ser un xoc emocional important. Se sumen els dos fets.

Causa vertigen?

És una sensació estranya. Però una mica sí. No m'havia imaginat que ho somatitzaria d'aquesta manera. D'aquí a uns dies m'hi acostumaré i ja tot serà normal. Ho assumeixo amb respecte i il·lusió. No soc un alcalde que arriba de nou, sinó que hi ha un pòsit, hi ha un coneixement. He estat regidor i tinent d'alcalde, però també vaig estar quatre anys reballant en aquesta casa com a estudiant en pràctiques quan feia la carrera. I vaig aprendre molt. Bona part de la gent la vaig conèixer aleshores. Soc el Marc i m'agradaria poder mantenir aquesta proximitat amb els treballadors.

A tot això s'hi afegeix que és el primer alcalde d'Esquerra Republicana des de fa 84 anys...

Hi ha una certa consciència que el dia de la presa de possessió era un dia històric en el sentit que la majoria de grans ciutats d'aquest país les han governat entre el món socialista i el món convergent. Hi ha una certa responsabilitat. Al discurs vaig parlar molt dels alcaldes republicans, de tots els alcaldes, perquè crec que una ciutat es construeix a partir de molts grans de sorra. I cada alcalde i cada equip treballa una part d'un projecte. Els grans projectes no es comencen ni s'acaben en poc temps.

I també el primer alcalde de la ciutat que s'ha declarat obertament homosexual...

No hi havia pensat. El que hem de fer és viure-ho amb normalitat. Va coincidir que la meva investidura va ser el dia 27 de juny i l'endemà era el dia de l'orgull LGTBI i el meu primer acte va ser la penjada de la bandera. El 28 de juny és cada dia, i la millor forma de demostrar-ho és tenir un servei on s'atenen les persones que han patit qualsevol discriminació per la seva orientació sexual, i treballar i visibilitzar que es pot ser homosexual i alcalde o conseller, i no passa res. Però tampoc és un tema que m'hagi preocupat. Allò que pugui fer per ajudar que es normalitzi més la situació, evidentment que ho faré.

La covid ha fet canviar les prioritats d'aquest govern? Es farà tot el que tenien previst, com per exemple convertir el Guimerà en illa de vianants?

Hem estat tres mesos pràcticament treballant a distància, i això té una complexitat enorme. I hem hagut d'abordar unes problemàtiques que evidentment no estaven programades. I en tots els àmbits. Jo crec que pel que fa a les inversions aquest any no serem a temps de fer tot allò que hi havia previst perquè ens hem hagut de dedicar a altres coses. Però si fem inversions vol dir que es poden fer, i també implica generar llocs de treball i que hi hagi feina. Aquesta crisi ens ha permès, no sols a Manresa sinó a tot arreu, fer coses que costaven molt. S'ha d'aprofitar l'ocasió per fer un canvi de xip. Pel que fa al Guimerà s'està treballant en el projecte. Ens anirà molt bé aquesta fase prèvia i els canvis que s'hi han fet ara, per veure si realment funciona.

S'ha ajornat alguna cosa, doncs?

Per exemple, vam anunciar que lloguem un espai a la Fonda de Sant Antoni que permetrà desplaçar-hi l'Oficina de Turisme i algun altre servei de promoció de la ciutat. Teníem una partida però com que s'ha endarrerit tot ja no es podrà fer fins l'any vinent. Es destinarà a alguna altra inversió.

En què s'ha de notar que hi ha un alcalde diferent en un govern que no canvia, que continua estant format per la coalició entre ERC i Junts per Catalunya?

Primer perquè soc una altra persona i segon perquè soc d'una altra generació. És un canvi generacional. Ja he nascut en democràcia. La meva manera de fer, d'entendre les coses o el tracte amb la gent, és diferent. És aquesta generació que ha patit dues crisis. En el moment que començava a treballar va arribar la del 2007, i ara quan ens recuperàvem, una altra. És una generació que hem lluitat molt per trobar feina, per reinventar-nos... Semblava que ho teníem tot, que hem pogut estudiar, que no vam patir la repressió que van viure els pares, la guerra dels avis, i de cop i volta hi ha hagut dues crisis terribles econòmiques, però també ecològiques, de valors... M'agradaria, i crec que es notarà, una nova manera de fer. A més a més venim de tradicions polítiques diferents. La meva és d'un partit assembleari on les coses es parlen, es debaten en equip... És molt la fórmula de treballar que tinc jo i que també he mamat a les entitats on he participat. Perquè una simfonia o una sonata soni bé, la compenetració entre els diversos músics és molt important. Escoltar és fonamental. I ara a mi em toca escoltar la ciutadania, les entitats...

En algun moment va pensar o hi va haver la possibilitat que a causa de l'emergència sanitària s'ajornés el seu nomenament?

Un dia vaig parlar amb el Valentí Junyent i amb el meu equip. Si fruit del coronavirus no es podia fer ben bé per aquestes dates però ens donava de marge el juliol, doncs no passava res. En cas contrari tindria poc sentit perquè si la situació feia que no es fes el relleu el juliol, qui deia que es podria fer el setembre? Ens vam donar uns dies de marge i després vam veure que la situació es va anar aclarint.

La investidura no va estar exempta de polèmica pel fet que se celebrés al Kursaal. El PSC hi va expressar la seva oposició...

Un canvi d'alcaldia sempre és un dia important per a una ciutat. Em dol aquesta polèmica que hi ha hagut. L'únic que es va buscar és que es pogués fer en unes condicions similars a com s'ha fet sempre, i que hi pogués assistir el mateix nombre de persones. Feia un mes que se sabia que es faria al Kursaal, i 48 hores abans van posar un ultimàtum sobre la taula en què era impossible trobar un punt intermedi. El que no podem fer amb 48 hores de marge és dir anem al saló de plens, quan hi ha 200 persones que tenen una localitat assignada. Em sembla que ni jo, ni el meu grup, ni tota la gent que ha viscut aquest canvi amb gran il·lusió no ens mereixíem haver-ho de fer pràcticament en l'ostracisme.

El PSC ha assegurat que ha girat full. I Aloy?

El discurs d'investidura no el vaig modificar llevat de dues frases on deia que em sabia greu que jo, una persona que em sembla que sempre he manifestat i he practicat la voluntat de diàleg, no em trobés amb tota la gent que forma part del consistori. L'única manera de resoldre la discrepància, per molt important que sigui, és amb el diàleg. Però pel diàleg s'hi ha de ser. Jo m'he assabentat pels mitjans que ells han girat full, i crec que també em feliciten. Jo no ho he passat bé, però ells tampoc. Si han girat full m'hauria agradat una trucada del cap de l'oposició, i més quan l'endemà vam tenir l'oportunitat de veure'ns i tampoc no va parlar d'aquest tema.

Compta trobar-se amb alguna sorpresa?

No. Les finances estan sanejades. S'ha fet molta feina durant els mandats de Junyent, i això ens permet afrontar aquests moments de dificultats amb més solidesa.

Presidirà per primera vegada la Festa Major de Manresa com a alcalde. Com serà aquest any?

Serà molt diferent. Hem intentat transformar aquesta festa major en un munt d'activitats culturals que es reparteixin al llarg de tot l'estiu. No farem els grans esdeveniments, però sí que estem mirant de fer coses itinerants. És qüestió de reformular-ho entenent que aquest any difícilment hi haurà l'èxode que patim cada any per aquestes dates. Hem d'aprofitar-ho perquè passin coses. La relació entre gastronomia, lleure i cultura s'ha de perllongar al llarg de tot l'estiu i que acabi amb una rematada final que es concentraria el cap de setmana propi de festa major.