A la plaça Major se celebra mercat des de l'edat mitjana, quan Manresa va començar a ser una ciutat-mercat o lloc on es concentraven els venedors i compradors. Per això el turó que és a prop d'on es feien aquestes transaccions comercials rep el nom de Puigmercadal.
Des de la plaça sortien els camins que portaven a altres poblacions, camins que amb el pas dels anys es van convertir en els carrers més importants de la trama urbana medieval.
A la plaça Major hi havia el mercat de les pageses, que venien les fruites i verdures dels seus camps fins a les 12 del migdia, moment en què havien de plegar la parada. El peix fresc es venia sota els arcs de l'ajuntament, en el lloc conegut amb el nom tradicional de «la barra de les perdius», ja que no hi tocava el sol. El nom té un origen medieval, quan la ciutat tenia el dret de barra, per a l'entrada i venda de peces de caça, i es va establir el costum de penjar tots els caps de caça en una llarga barra que es posava en aquest punt. Es venien perdius, tudons, xixelles, grives, torts i altres ocells, a més de llebres, conills i altra caça.
Al cap dels anys, en aquest indret s'hi van posar els que venien peix. L'Ajuntament també permetia que a les primeres hores de la tarda es pogués vendre peix fresc anunciant-se amb veu alta en aquest mateix punt de l'edifici consistorial, i per això la gent anomenava aquest indret «la pescaderia». La pesca salada es venia al lloc conegut amb el nom de «les graelles», al començament del carrer del Pòpul. Totes les parades estaven disposades en files: hi havia les parades de fruites i verdures; la fila de l'aviram amb pollastres, ànecs, conills i gallines que les gallinaires tallaven al moment; i la fila de les pageses, entre d'altres.
«El número»
A mig matí passava l'agutzil a cobrar «el número» o lloc on hi havia la parada i que sempre era el mateix. Molts venedors guardaven els taulells de la parada en magatzems del voltant de la plaça ubicats al carrer de l'Amigant, del Balç i placeta de Sant Ignasi Malalt. A la plaça també hi havia una carnisseria de moltó i un forn que eren propietat del Comú de la ciutat.
Quan les tropes filipistes durant la guerra de Successió van cremar la casa de la ciutat, el mercat de la plaça va passar a la Plana de l'Om. Però l'any 1730 una deliberació de l'Ajuntament diu que «en atenció a que la plassa major de la present ciutat està ja edificada y que de avans de la crema de la ciutat en l'any 1713 se hi venien totes les verduras y fruytas se ha ordenat fer un prego manant que des de avuy en avant se vengan totas las fruitras y verduras en la plassa major bax pena de una lliura als infractors exceptuant als que la pugan vendre al portal de sa casa mentre sian de cullita propia». La tradició que els pagesos poden vendre la collita al portal de casa ha perdurat fins als nostres dies.
A mitjan segle XIX es va voler traslladar de nou el mercat de les pageses a la Plana de l'Om però a l'hora de la veritat van coexistir en els dos llocs. I durant molts anys, tots els dies de la setmana, s'instal·laven un gran nombre de parades que ocupaven tot l'espai de la plaça des de primera hora del matí fins a les dotze del migdia, quan el funcionari tocava el xiulet i s'havia de recollir.
A mitjan dècada dels vuitanta del segle XX l'Ajuntament va decidir que els revenedors no podien vendre a la plaça i només ho podien fer pagesos i pageses de l'horta manresana. Aquest fet, juntament amb canvis d'hàbits de compra, va provocar un decaïment del mercat que va anar disminuint fins a l'actualitat, quan només es posen unes quantes parades els dissabtes al matí.
Un signe de distinció
Quan la ciutat estava tancada dins les muralles, fins a final del segle XIX, viure a la plaça Major era un signe de gran distinció. Aquest espai, juntament amb els carrers Sobrerroca, Sant Miquel, Born i Plana de l'Om, eren els llocs on vivien les classes benestants i per això s'hi edificaren cases singulars com la casa Fàbregas, del segle XVIII, a tocar la Baixada dels Jueus, en procés de rehabilitació; el palau dels Amigant, al carreró del mateix nom i amb escut heràldic a la dovella central de la porta d'accés; la casa de Salvador Safont, prototipus de casa burgesa, a la cantonada de la plaça amb Sant Miquel, amb frisos decorats sota els balcons; la casa número 14 amb esgrafiats i la data 1836 a la façana; l'antiga drogueria Casa Ferrer (Cal Rovís), amb passatge cobert cap a la plaça de Sant Ignasi Malalt, i la casa Muntada, entre d'altres.
La formació de l'eixample a final del XIX i primeria del XX va fer que les classes benestants abandonessin el centre històric i anessin a viure als nous vials que s'estaven construint.
