Puigdemont o no? Aquesta pregunta, que es podria respondre amb un «sí» o un «no», amaga dues formes diametralment diferents d'afrontar les properes eleccions al Parlament, i rostres coneguts del PDeCAT a la Catalunya Central no amaguen la seva preferència pel projecte de l'expresident. Assenyalen, a més, que part de la base del partit es mou cap a les seves premisses. Ara mateix, segons diuen, no és possible saber la quantitat de militants que compren les idees de Puigdemont, però és una quantitat prou significativa perquè tots coneguin persones que s'han afegit al Junts que impulsa l'expresident.
La percepció és que hi ha moviments significatius perquè Puigdemont pugui un tenir suport important a la Catalunya Central, malgrat que l'entorn de la cúpula del PDdeCAT, que rebutja tenir un paper secundari en l'organigrama de l'expresident, tregui ferro dient que de moment només té 2.893 associats. «Jo dono suport a Puigdemont», diu sense embuts David Saldoni, que a part de regidor de Sallent és actualment director de Transports de la Generalitat i va presidir l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Malgrat que ahir el portaveu a nivell nacional de PDeCAT, Marc Solsona, va demanar que els seguidors de Puigdemont «siguin coherents i es donin de baixa» del partit, Saldoni afirma que conserva encara el carnet i, per tant, té la doble militància.
El president del PDeCAT, el bagenc David Bonvehí, no ha volgut fer declaracions i diu que fins divendres no es pronunciarà. I és que la formació que encapçala celebrarà aquest dijous el consell nacional, on es prendrà una decisió davant la jugada de Puigdemont, que ha tirat pel dret en presentar el seu propi partit sense cap acord amb el PDeCAT. El president de la formació al Berguedà, Jordi Selga, certifica que «hi ha un transvasament d'associats que s'han passat a Junts», malgrat que «els associats no estan estripant el carnet» i espera que finalment hi hagi un acord entre les dues formacions.
El president de la formació al Berguedà explica que volia convocar una reunió executiva per saber l'opinió de la base a la comarca, però finalment ho va descartar «en no disposar d'una informació clara sobre el contingut de les negociacions entre PDeCAT i Junts».
Pel que fa al Bages, la presidenta comarcal de la formació, Ivet Castaño, no es pronuncia públicament sobre si la militància a la comarca prefereix el projecte de Puigdemont, i per no pecar d'imprudent afirma que «la militància és prudent i esperarà que el dia 30 de juliol se celebri el consell nacional», on hi hauria d'haver la transcendent decisió de si se sotmeten al lideratge incontestable de l'expresident o segueixen el camí en solitari, tot conservant el llegat de l'antiga Convergència Democràtica. El president del partit a Manresa, Josep Maria Fius, que en ser responsable a la ciutat podria saber, també, amb més concreció els moviments de la militància, no estava en disposició de respondre ahir les preguntes d'aquest diari.
David Saldoni, però, afirma que coneix associats que volen remar al costat de Puigdemont, igual que el portaveu del grup municipal Junts per Manresa a l'Ajuntament, Toni Massegú, que a part d'afirmar les seves pròpies simpaties també assegura conèixer «bastants militants» que estan fent el pas, sense saber si es tracta d'una massa crítica prou important per posar entre les cordes el PDeCAT.
De dreta a esquerra
El gironellenc David Font, que és membre de la direcció del PDeCAT, diu que la formació «no s'ha apartat mai» de la taula de negociació i que «n'hi ha que han premut l'accelerador», en referència a Puigdemont. Sense explicitar-ho, és dels que defensen un paper rellevant del Partit Demòcrata perquè no sigui una simple comparsa. A la Catalunya Central hi ha pesos pesants del partit que es neguen a sotmetre's a les tesis de Junts. És el cas de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, també a la direcció del PDeCAT, que en alguna ocasió ha criticat Puigdemont per anar-se'n «a l'esquerra».
Aquesta frase de Castells és una de les claus de volta per entendre la disputa política i el que fa que un «sí» o un «no» a Puigdemont suposi una diferència de 180 graus a l'hora d'afrontar les eleccions, que podrien ser a la tardor. I és que el PDeCAT s'erigeix en l'hereu de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya, que durant anys va dominar l'espectre centredreta del nacionalisme català, a diferència de Puigdemont, que vol construir una formació on persones situades més a l'esquerra, com Toni Comín i Jordi Sànchez, se sentin còmodes.
L'actiu de Carles Puigdemont és el lideratge, sense ningú que li faci ombra, de moment, a les files del PDeCAT. Tot i això, el responsable del partit al Berguedà afirma que s'ha de dir tota la veritat, i és que «Puigdemont no serà president» perquè viu a Bèlgica.
