Confusió total per la limitació de vehicles antics a la Catalunya Central

L'aplicació de les ZBE prohibeix la circulació en una zona determinada del municipi dels vehicles més contaminants. Els afectats són els turismes amb motor de gasolina matriculats abans del gener del 2000, els de motor dièsel matriculats abans del gener del 2006, les furgonetes matriculades abans de l'1 d'octubre del 1994 i les motos i els ciclomotors matriculats abans del 2003.

Els ajuntaments de les capitals comarcals de l'àmbit territorial que cobreix Regió7 que han estat inclosos en aquest pla, Manresa, Igualada, Berga i Moià, han rebut aquesta notícia des de punts de vista diferents. Alguns, com Manresa, ho valoren positivament, altres com Berga apostarien per mesures diferents però comparteixen l'objectiu i Moià i Igualada ho han rebut amb sorpresa. En el que sí que coincideixen és que encara falta informació per saber com hauran d'actuar per poder complir aquest pla.

Aquest diari ha contactat amb Lluís Alegre, director de l'Àrea de Mobilitat de l'ATM i responsable del Pla Director de Mobilitat, que ha explicat que durant la creació del pla es van fer reunions amb els diferents àmbits implicats i se'ls va informar en tot moment. Tot i això, la situació actual és que s'ha creat un grup de treball que se centra en com s'aplicaran les ZBE en aquests nous espais. Alegre va dir que ja fa temps que aquest grup treballa però que ara es tornarà a convidar els municipis implicats a participar-hi.

La idea de l'ATM, tal com explica Alegre, és que «hi hagi un acord en la manera d'aplicar les ZBE, ja sigui amb la senyalització, amb la comunicació, amb quins vehicles seran els afectats i en com es controlen aquests vehicles per tal que sigui raonable per als municipis i que no es converteixi en un martiri per a ells». Tot i això entenen que la realitat de municipis com Moià o Berga no és la mateixa que la de ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona i per tant entenen que s'haurà d'adaptar la situació a cada cas particular. «Cada municipi tindrà una realitat diferent però hauríem de trobar un discurs comú amb el mínim de diferències», afirma Alegre.

Tot i que les bases de l'aplicació de les ZBE encara no estan establertes, el responsable del pla apunta que «és important que la detecció dels vehicles i la seva identificació la fem d'una manera mancomunada, no sabem com ho farem encara però la idea és que sigui un sistema semblant al de l'Àrea Metropolitana, amb un espai comú que gestiona tota la informació o també podria ser una cosa més senzilla». Sobre l'àmbit que afectarà cada municipi, Alegre afirma que «cada municipi haurà de decidir quin serà el seu àmbit». Finalment també va assegurar que aquestes zones no començaran a funcionar d'aquí a pocs mesos, ja que actualment el que es fa és detallar un full de ruta a seguir.

Manresa, Igualada i Berga, preparats

Manresa

L'Ajuntament de Manresa és el que millor ha rebut la notícia. Tal com ha afirmat el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David-Aaron López, «crec que és una bona notícia perquè no deixa de ser una mesura per a la millora de la qualitat ambiental de les ciutats». El regidor ha explicat que el consistori manresà també està immers en la revisió del proper Pla de Mobilitat d'àmbit municipal i que la publicació del Pla Director del SIMMB obligarà a incloure la creació de les ZBE en el pla de mobilitat local. En aquest sentit explica que ara mateix hi ha dos fronts oberts. Per una banda, hi ha la comissió tècnica de l'ATM que ha de determinar les bases de les noves ZBE i, per l'altra, hi ha la revisió del pla de mobilitat de Manresa. «Confio que d'aquí a principis d'any ja hi haurà unes directrius que probablement ens serviran per saber els criteris a tenir en compte per a la revisió del nostre pla de mobilitat propi», diu López sobre la previsió dels terminis en què ell confia.

Per la seva banda, Igualada ha assegurat que al febrer hi va haver unes taules de debat sobre aquest pla però que no hi havia hagut un retorn tècnic concret. Tot i això, fonts del consistori afirmen que a Igualada ja es treballa en la millora de la mobilitat i la consegüent reducció de contaminació a la ciutat i per tant la creació d'una zona de baixes emissions a Igualada «encaixa amb la filosofia a escala general». El consistori, però, afirma que encara no s'ha posat fil a l'agulla, ja que falta concreció per part de l'ATM en els detalls d'aquesta operació.

Berga tampoc ha estudiat encara com aplicarà la seva zona de baixes emissions però el seu regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Eloi Escútia, es mostra escèptic en la seva aplicació a la capital del Berguedà. «De moment no n'hem parlat amb els tècnics, però considerem que aquestes zones de baixes emissions van més en la línia d'afavorir condicions de baixa contaminació ambiental, cosa que nosaltres no patim. En el nostre cas la problemàtica la veiem associada no tant als nivells de contaminació atmosfèrica que generen els vehicles sinó en l'ocupació de l'espai públic que provoquen», ha dit Escútia. En aquest sentit, el consistori de Berga apostaria per afavorir els espais per a vianants i sacrificar espais per al vehicle privat, acció que també es tradueix en millores en la qualitat de l'aire.

Escútia recalca que aquestes zones estan més pensades per a grans ciutats: «Berga tampoc té aquests espais de gran centre com tenen les grans metròpolis per tancar una anella o alguna cosa semblant. No té gaire sentit fer-hi alguna cosa així». Tot i això, afirma que sí que en té reduir la contaminació limitant l'accés de tots els vehicles i afavorint altres tipus de mobilitat.

Tot i això, Escútia reconeix que tot el que siguin mesures per disminuir el nivell de contaminants atmosfèrics «seran ben rebudes» i que s'haurà de valorar el document i veure com aplicar-lo a Berga quan es disposi de tota la informació.

Moià al·lega manca d'informació

La capital del Moianès es convertirà en el municipi de Catalunya amb menys habitants que haurà de disposar d'una zona de baixes emissions. La població, amb poc més de 6.000 habitants, seria la que podria presentar més problemes per controlar el trànsit per manca de recursos. El seu alcalde, Dionís Guiteras, lamenta no poder valorar aquesta iniciativa i diu que «estaria molt bé que ens expliquessin què és el que volen fer perquè encara ningú s'ha posat en contacte amb mi per explicar-nos res. Per tant, encara no ens hem plantejat res perquè no s'han posat en contacte amb nosaltres. No puc valorar res sense que m'expliquin el que volen fer».