24 de agost de 2020
24.08.2020
Regió7
LES PLACES DE MANRESA

La plaça de Valldaura deu el seu nom a unes monges cistercenques establertes a Olvan

A l'indret hi havia un dels vuit antics portals d'entrada a la ciutat, fruit de la construcció del tercer cinturó de muralles

23.08.2020 | 23:00
Vista de la plaça al començament del segle XX. Destaquen els finestrals d'antics obradors de cinteria

La plaça de Valldaura és al mateix indret on hi havia l'antic portal de Valldaura. La construcció del tercer cinyell de muralles de la ciutat el segle XIV va donar lloc a l'obertura de vuit portals d'entrada, connectats amb els principals camins d'entrada i sortida. Un d'aquest portals, al sector de ponent, va ser el de Valldaura, si bé antigament també es coneixia amb el nom de portal d'Urgell, ja que d'aquí sortia –per la partida de l'Irla i el Pont Nou– el camí que, cap a Monistrolet, Rajadell i Aguilar, portava als pobles de l'interior del país.

El nom de Valldaura ve de l'any 1398, quan Berenguer Amergós va fer donació de l'església o capella del Sant Esperit, amb les cases i horts que posseïa a prop del portal d'Urgell, a l'abadessa i convent de monges cistercenques de Valldaura d'Olvan per tal que hi instal·lessin el seu convent. El nou convent no va reeixir i fou transferit als monjos de Poblet, però, al cap de cinc anys, amb motiu de la guerra civil catalana, el Comú de Manresa va considerar que podia ser un perill per a la defensa de la ciutat, ja que era a tocar de la muralla i va decidir enderrocar-lo el 1472.

El 1553 el consell de la ciutat va acordar autoritzar el ciutadà M. Eloy perquè pogués edificar de nou la capella de Nostra Se-nyora de Valldaura en una torre del portal. I per això es va construir en un dels portals una petita capelleta dedicada a la Mare de Déu de Valldaura. Més tard, els devots del barri van fer construir una església al peu de la torre, on fou venerada la Verge.

El 1872, quan foren enderrocades les torres i muralles, es va traslladar la Verge de Valldaura a l'església de Sant Miquel.

A final del segle XIX, l'Ajuntament va ordenar-ne l'enderrocament perquè volia fer-hi una plaça. La imatge de la Verge de Vall-daura va ser portada a l'església de Sant Pere Màrtir, si bé hi va haver un fort litigi entre els fidels del barri i altres particulars que volien portar-la a la nova església que les germanes dominiques havien aixecat al carrer del Bruc. Al final, el bisbe de Vic va decretar el 1903 el trasllat de la Verge a l'església de Valldaura, on es troba actualment.

Edificada en un any i mig

Els veïns van decidir construir una nova església a prop d'on hi havia hagut l'antiga i quasi a tocar del carrer d'Urgell. La nova capella de Valldaura es va edificar en un any i mig (1899-1900), i va ser projectada per l'arquitecte Bernat Pejoan. De línies neoromàniques, fou decorada amb frescos del pintor Francesc Morell. L'església va ser beneïda el 6 de novembre de l'any 1900 i, per a consol dels qui havien contribuït en la seva construcció, va ser dedicada a la Mare de Déu de la Consolació.

Els primers anys la plaça tenia uns quants arbres, i els anys deu es va reurbanitzar amb troanes i un espai central amb vegetació i amb alguns arbres.

Després de la guerra civil, el bisbe de Vic, Joan Perelló i Pou, va autoritzar el 1940 els frares caputxins perquè poguessin utilitzar l'església de la plaça de Vall-daura, ja que el seu convent –situat a l'actual carrer de la Sardana– havia estat cremat i enderrocat els primers dies de la guerra civil (veure desglossat).

A la segona meitat dels cinquanta, l'Ajuntament va decidir reurbanitzar la plaça. Es van construir sis parterres rectangulars sembrats de gespa i amb un parell d'arbres a cadascun. La part central va ser ocupada per un fanal de tipus palmera i una construcció circular formada per diferents graons que l'envoltaven. Anys més tard s'hi va instal·lar un quiosc de diaris.

El juliol del 2006 van començar les obres de remodelació de la plaça. Es van enderrocar els parterres, es van retirar els pollancres i el fanal central, i es va tancar al trànsit de cotxes. S'hi van fer diferents prospeccions arqueològiques per saber on era el portal de Valldaura, però el resultat va ser infructuós. Es va posar un terra de granit gris flamejat i paviment continu de formigó tenyit de negre, s'hi van plantar set ginkgos, un arbres de procedència asiàtica, i s'hi van instal·lar unes grans estructures de metall de ferro envellit que fan la funció de bancs.

El passat sota un terra vermell

L'agost del 2009, amb motiu de les obres del denominat Pla Zapatero, es va trobar la base d'una torre del portal al davant del car-rer del Cós, una part del camí d'entrada del portal d'Urgell, una torre ben delimitada al començament del carrer de les Barreres i alguns contraforts de la muralla. Es van tapar i marcar amb color vermell al paviment com es pot observar actualment.

De temple de la Consolació a parròquia de la Mercè

Els frares caputxins quan es van establir a l'església de la plaça de Valldaura van canviar novament el títol de l'església, ara pel de Mare de Déu de la Mercè. El 1959 el temple de la Consolació i les cases del costat foren enderrocats per construir-hi una nova església i el convent dels caputxins. En el solar es va edificar l'actual parròquia de la Mercè, obra de l'arquitecte Lluís Albin amb la col·laboració de l'arquitecte manresà Josep Maria Armengou i dels paletes Josep Vilanova i Emili Vilanova, pare i fill respectivament.

El 9 d'abril del 1960 es va fer la inauguració del temple, de 32 metres de llarg per 12 d'ample i amb una capacitat per a unes 300 persones i 140 al cor. Amb l'assistència del bisbe de Colofó Maties Solà, caputxí; d'altres caputxins; del comandant militar de la plaça; de l'alcalde de la ciutat, Josep Moll; del tinent coronel de la Guàrdia Civil; del comissari de la policia, i d'altres autoritats religioses, polítiques i socials, es va fer una processó que es va dirigir des de l'interior del temple a la part exterior perfer-ne la benedicció. L'Orfeó Manresà va interpretar la missa In honorem B.M. Virginis Perdolentis de L. Réfice i l'Ave Maria de Victori.

Al cap d'un any, el 24 de setembre del 1961, es va inaugurar el convent de l'orde dels caputxins, que des del 1582 eren a la ciutat, concretament al barri de les Escodines. L'any 2007 l'orde dels caputxins va deixar la ciutat (després de 425 anys) i es va fer càrrec de la parròquia de la Mercè un grup de sacerdots de l'orde del Verb Encarnat, procedents de l'Amèrica Llatina.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20