Una persona té un incident mèdic i està un temps ingressada. Quan és hora de tornar a casa, un professional detecta que aquesta persona no té ningú que l'ajudi amb la recuperació a casa. Aquí entra el Programa d'Atenció a Domicili (PAD) de Manresa.
Durant un període de temps acordat, es fa un seguiment del pacient i se l'ajuda en allò que més necessita per passar el seu dia a dia, ja sigui per dutxar-se, supervisar que es prengui la medicació, vestir-se o fer la compra, entre d'altres. Si l'usuari necessita una ajuda permanent, Althaia deriva el cas als serveis a domicili municipals, que depenen dels serveis socials de l'Ajuntament, amb qui mantenen una gran col·laboració.
Mercè Miguel, coordinadora de la unitat de treball social d'Althaia, aclareix que «no és un servei per fer companyia a gent que està sola, sinó que és una assistència temporal que suposa una continuïtat de l'atenció sanitària».
Al llarg d'aquests 30 anys, el nombre de gent atesa ha augmentat però el perfil d'usuaris d'aquest servei no ha variat. Emília Capsada, una de les treballadores familiars d'Althaia, explica que normalment treballen amb persones grans, sovint dones, i també amb persones més joves que pateixen problemes de salut mental.
Un servei temporal
Quan es detecta un pacient que necessita els serveis a domicili l'Althaia, l'equip elabora uns objectius a complir en un temps determinat. «Normalment el temps màxim és un mes, tot i que sempre depenem de com es troba la persona i quina és la seva evolució al llarg del procés», explica Miguel. Al seu torn, Capsada assegura que «hem tingut algun cas en què hi hem anat una setmana i llavors el pacient ja es veu amb cor de seguir sol o sola. És un servei que aporta una injecció de confiança per als nostres pacients en ells mateixos i en les seves capacitats».
De fet, les dues treballadores d'Althaia celebren que aquest servei fa una trentena anys que funciona d'una forma, diuen, reeixida: «no hem tingut mai pacients en llista d'espera i la gent que hem atès sempre ha quedat molt contenta i agraïda», declaren.
Una cosa que sí que han notat que ha canviat al llarg del temps és el fet que, actualment, les famílies no estan tan unides físicament i això fa que, quan una persona gran es fa mal o cau malalta, no té els fills, nebots o altres parents tan a l'abast com anteriorment. Els fills són més lluny o treballen moltes hores i, per tant, necessiten ajuda per tenir cura dels pares. «Els nostres serveis són un suport essencial per al malalt que ha d'acabar la recuperació a casa però, alhora, són un descans per als familiars que en un altre moment s'haurien fet càrrec del malalt tots sols», diu Miguel.
De fet, afegeix que en alguns casos s'havia detectat que tant el familiar cuidador com el malalt tenien nivells elevats d'angoixa causada per la manca de coneixement a l'hora de fer aquest tipus de cures. «Nosaltres, quan anem a les cases, ajudem l'usuari i, alhora, ensenyem els familiars a fer coses bàsiques com aixecar-los a pes o vestir-los».
