El mes passat van començar les obres de millora de la coneguda com resclosa dels manresans, a Balsareny, que va quedar malmesa aviat farà un any per culpa del temporal Glòria. L'actuació, amb una durada prevista de dos mesos, ha permès deixar a la vista els travessers de fusta i la base de pedra de fa 400 anys, que els anys 50 del segle XX es van revestir de formigó.
La resclosa, situada sota el castell de Balsareny, té 128 metres de longitud i una alçada màxima de coronació de tres metres. Marca l'inici de la Sèquia i capta l'aigua del riu Llobregat, que a través del canal abasteix 18 municipis de les comarques del Bages i del Moianès amb una població de 131.849 habitants.
L'obra costa 705.665 euros i es va contractar amb caràcter emergent a GrupMas. Es finança amb una subvenció de l'Agència Catalana de l'Aigua de 313.595 euros i la part restant l'aporta la Junta de la Sèquia.
Els aiguats fruit del temporal Glòria es van endur pedres i lloses de formigó de la resclosa. Van malmetre l'estructura i la van afeblir tant a la part superior, com a la del mur i a la inferior per descalçament. Hi havia el perill que una nova avinguda d'aigua l'acabés de trencar.
El canal de la Sèquia és una obra d'enginyeria medieval que té el seu origen l'any 1339. El 1583 una forta riuada va fer cedir la resclosa i es va haver de refer. Per fer la intervenció els operaris manresans van tallar, sense permís, arbres de la propietat del baró del castell de Balsareny i aquest va posar un plet a la ciutat de Manresa davant del lloctinent de Catalunya i de la Reial Audiència que va guanyar. Un any després es va signar un pacte, en virtut del qual els manresans quedaven autoritzats a tallar arbres del baró sempre que ho necessitessin i, a canvi s'obligaven a pagar-li un cens de dotze capons. Si bé amb la desamortització es van abolir els títols i drets senyorials com aquest, a l'inici dels ajuntaments democràtics es va restablir l'acte de lliurament dels capons com una mostra d'agermanament dels dos municipis. Es fa el dissabte abans de Nadal.
