Entitats de gent gran porten al ple l'afectació al geriàtric de la Font dels Capellans

Argumenten que l'oposició al projecte per part d'entitats socials de la ciutat va augmentant i, per tant, si el govern municipal persisteix en la negativa a modificar-lo demanen la convocatòria d'un referèndum. Una consulta popular que queda recollida en el reglament de participació ciutadana i que l'alcalde té potestat per convocar. Consideren que la transcendència del projecte ho requereix ja que hipoteca el benestar actual i futur dels estadants i usuaris del centre assistencial.

La moció ha estat presentada pels grups municipals d'oposició, PSC, Fem Manresa i Ciutadans, per tal que l'Ajuntament es comprometi a continuar dialogant amb l'Associació de Gent Gran de la Font dels Capellans i amb la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran fins a arribar a un acord.

Reclama que l'equip de govern d'ERC i Junts incorpori a les negociacions com a mínim un representant de tots els grups municipals. I que en el cas que no hi hagi acord s'aturi la connexió prevista entre l'avinguda dels Països Catalans i el carrer Granollers i es tramiti una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal vigent que millori el traçat i respecti l'actual zona verda del recinte de la Residència Assistida de la Font dels Capellans.

L'Associació de Gent Gran de la Font dels Capellans i la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran argumenten que l'obra projectada afecta una part considerable del jardí de la residència. Un espai que "és vital per als i les residents i per als usuaris i usuàries del Casal ja que els permet passejar-hi i celebrar activitats lúdiques i festives. Un espai ampli i agradable, un oasi de placidesa aïllat del soroll exterior".

Les entitats consideren que l'enllaç viari projectat no és imprescindible ja que la connexió de la nova ronda dels Països catalans amb el barri de la Font dels Capellans ja queda de moment resolta en altres dos punts: la rotonda prevista uns metres més enllà que connecta amb el carrer de Fra Jacint Coma i Galí, i la prolongació del carrer Concepció Piniella.

Afirmen que l'actual enllaç previst pot desplaçar-se paral·lelament uns metres més enllà on pot connectar-se amb el carrer de Rosa Sensat. Tècnicament és possible i s'evitaria la prevista afectació a la Residència. "Tot és possible, només és qüestió de voluntat política", diuen.Modificar el POUM

Per fer possible la variació que proposen cal fer una modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Una modificació "que pot efectuar-se perfectament com s'ha fet en moltes altres ocasions en altres punts de la ciutat quan a l'Ajuntament l'hi ha convingut".

Expliquen que en el seu dia, durant el període d'exposició pública del POUM, no van presentar al·legacions al projecte ja que ningú els va notificar (ni al usuaris del casal ni a la direcció de la residència) l'actual afectació. L'Ajuntament, responsable de dibuixar el nou vial i coneixedor de l'afectació a aquest equipament públic; i la Generalitat, titular de la Residència i responsable final de la seva aprovació definitiva, "van ignorar a residents i usuàries per explicar-los la intervenció urbanística prevista i que els afectava greument. Així, doncs, la responsabilitat de l'omissió de presentar al·legacions recau en la Generalitat ja que com a titular de la residència no va impugnar l'afectació", afirmen.No els convencen

Les modificacions previstes per l'Ajuntament amb la proposta d'una nova configuració de la zona verda de lleure amb terrenys nous que passen a formar part del recinte assistencial, "no ens convencen en absolut per diferents motius".

Asseguren que, en conjunt, es perden metres quadrats de superfície ja que els 150 m2 de zona verda situats en la part nord de darrera la residència cal considerar-los desaprofitats pel desnivell existent i perquè per accedir-hi cal fer-ho a traves dels trams d'una escala.

L'aprofitament del nou enjardinament de la plataforma superior de 403 m2 "que ara a corre-cuita proposa l'equip de govern també és qüestionable degut al desnivell existent".

Referent a aquesta parcel·la de terreny que passa a incorporar-se a la residència, expliquen que el passat 19 de gener l'alcalde Marc Aloy, mitjançant un correu electrònic, els deia textualment: "Estem acabant de redactar el projecte del nou àmbit de la residència amb la incorporació dels terrenys que ara no en formen part". A la reunió telemàtica celebrada el passat 2 de febrer a diverses preguntes referents a la propietat, el cost econòmic de l'operació, expliquen que "l'alcalde es va limitar a respondre que per motiu de la protecció de dades no podia explicar-nos els detalls i que es faria per la via de la cessió anticipada i que en tot cas el terreny estaria disposició d'incorporar-lo a la residència".

En definitiva, mantenen que el terreny públic afectat pel nou enllaç previst i que es perdria de l'actual zona verda de la residència és de 609m2. Mentre que l'espai que segons l'Ajuntament es guanyarà (que no és així si es comptabilitza l'espai aprofitable) mai superarà la qualitat de l'actual espai verd que es perdrà.

El nou vial que està previst que creui pel jardí actual, "deixarà un passadís de 10 metres amb la cantonada de l'edifici de la residència i només aconseguirà provocar malestar i inconvenients diversos com el soroll constant pel pas dels vehicles. Per tant, l'alternativa de l'Ajuntament no millora en absolut la peculiaritat de l'actual espai".

A més a més, ja que l'Ajuntament està disposat a assumir una inversió aproximada de 100.000 euros que finançarà conjuntament amb el departament d'Afers Socials i Famílies de la Generalitat per adequar el sector com a conseqüència de les obres previstes, sol·liciten que, tot i que s'aturi la construcció del nou vial, aquests diners es destinin igualment a acondiciar el pati de la residència.

Insostenible

Segons les dues entitats, les explicacions públiques donades per l'alcalde Marc Aloy i pel regidor d'Urbanisme David Aaron López, "no es corresponen amb la realitat i són insostenibles ja que expliquen parcialment el que els convé per justificar el nyap urbanístic projectat. Amb aquest actitud, només estan provocant confusió entre la ciutadania".

És per això que insten l'Ajuntament de Manresa que atengui aquesta preocupació ciutadana compartida per molts ciutadans. Aquesta sol·licitud de modificar l'actual projecte, eliminant l'enllaç previst, té el suport de la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran, i per altres col·lectius veïnals, socials i de la gent gran de Manresa. Demanen que s'atengui aquesta petició i "si l'enllaç viari es considera imprescindible -que no ho és- demanem que es faci amb l'alternativa que proposem".

Mostren la seva oposició a l'actual enllaç projectat en la connexió amb el carrer Granollers i sol·liciten la seva anul·lació. Aquesta petició afirmen que no suposa cap retard amb les obres previstes de la nova avinguda per finalitzar-les segons el calendari previst. Consideren que l'obra de la nova avinguda dels Països Catalans és necessària per a la ciutat, però no l'enllaç previst.

Apel·len a la sensibilitat dels regidors i regidores per evitar un nou nyap urbanístic a la ciutat amb importants repercussions socials. "Ara som a temps d'evitar-lo. Si us plau, escoltin la ciutadania. I si persisteixen en la seva negativa a modificar el projecte, i dubten del rebuig social existent, els hi demanem que convoquin un referèndum".

La consulta popular referendària és un instrument de participació directa tal com queda recollit en el reglament de participació ciutadana de Manresa. Es pot promoure per iniciativa institucional (alcalde o un terç de regidors) o per iniciativa popular amb 7.197 signatures.

Ja que la pandèmia de covid-19 els dificulta la recollida de signatures, insten l'alcalde que faci ús de la seva potestat per convocar-lo. "Considerem transcendental la decisió que vostès acordin del projecte ja que segons quina sigui la seva actitud en depèn el benestar present i futur dels estadants a la residència i dels usuaris del casal. La qualitat de vida de les persones és prioritària enfront el ciment", conclouen.