Fa cinc anys que balla a l'escenari en les representacions de la Innocentada. Per a l'Esbart Manresà ha estat tot un repte fer els números coreogràfics en un format tan petit com el d'aquest any.
Com està anant aquest any?
És diferent i hem d'actuar en un format més petit. Però també és interessant viure-ho d'aquesta manera perquè així innovem. És cert que trobem a faltar l'altre part d'actors i de ballarins, però tot ha adquirit un caire més familiar. No només per ser pocs, sinó per tenir el públic a prop.
Com ho han fet per adaptar-se?
Al principi ens feia una mica de por perquè, en no haver-hi tants ballarins, ens semblava que les coreografies no serien tan vistoses, però tenim els espectadors molt a prop i els números guanyen.
Els ballarins també parlen en aquesta representació.
Al principi estava nerviosa perquè no havia actuat mai. A mesura que van passant els dies m'he anat sentint més còmode, i això ens ha passat a tots els ballarins.
