L’Ajuntament de Manresa ha presentat aquest dimarts els resultats d'un estudi sobre els nous models d’habitatge per a persones grans. La sessió s’ha fet a l’auditori de la Plana de l’Om, a les 12 del migdia, oberta a la ciutadania i amb una assistència d’una seixantena de persones.

L’estudi, impulsat per les regidories d’Habitatge i d’Acció i Inclusió Social amb la col·laboració de la regidoria de Persones Grans, s’emmarca en els compromisos del Pla Local d’Habitatge 2017-2022 i dona resposta a l’acord que l’any passat van signar l’Ajuntament de Manresa i la Plataforma en Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran per tal d’estudiar la possible promoció de nous habitatges o bé per millorar els existents.

Per elaborar-lo, a banda de realitzar una diagnosi de la situació actual, s’han fet enquestes a 390 manresans i manresanes majors de 60 anys per conèixer la seva opinió sobre com volen viure, sobre quins models d’habitatges serien els seus ideals i sobre quines necessitats específiques té el col·lectiu. També s’han creat grups de debat per aprofundir en la temàtica i s’han fet entrevistes individualitzades.

Hi han intervingut la regidora d’Acció i Inclusió Social, Mariona Homs; Sònia Díaz, de la consultoria Siena, que ha elaborat l’estudi, que ha estat l'encarregada de fer-ne la presentació, i el regidor d’Habitatge, Jamaa MBarki.

Entre les conclusions que se n'extreuen hi ha que la majoria de gent gran el que vol és continuar vivint a casa seva i que, tot i que un 54% no sap el que és el cohabitatge, un cop informades, les més predisposades a viure-hi són les persones d’entre els 60 i els 65 anys (44%).

 

Resultats de l'enquesta

  • El perfil mig: 64,9% de dones, del grup d’edat de 65 a 74 anys i amb una mitjana de dos fills/es.
  • Els barris amb més participació: Passeig i Rodalies, Plaça Catalunya i Carretera Santpedor.
  • La majoria dels participants (68%) viuen en parella i un 27% viuen sols/es. De les persones que viuen soles, el 32% són dones i el 17% són homes.
  • El 93% resideix a casa seva, les dones ho fan en un 95.5% i els homes en un 89.1%.

Com són els habitatges?

  • El 85% declara viure en un habitatge de propietat, que el 72.1% ja té pagat i el 12.8% encara té pagaments pendents. El grup d’edat que més viu de lloguer són les persones de més de 75 anys, amb un 18%.
  • El 55.9% declaren que viuen amb una altra persona i el 31.5% viuen sols/es. Les dones presenten un percentatge més elevat de viure soles (37%), mentre que els homes que viuen sols són el 20%.
  • La majoria dels enquestats (41%) té unes despeses mensuals relacionades amb l’habitatge d’entre 301 i 500euros. Les dones tenen menys despeses que els homes.
  • La valoració mitjana que han fet els participants a l’enquesta de la conservació del lloc on viuen és força positiva, de 7.92 sobre 10.
  • El 73.6% dels enquestats disposen d’ascensor en el lloc on viuen; el 77% de les dones i el 67% del homes.
  • El 67% no té els habitatges adaptats. Les persones que tenen els habitatges més adaptat són les dones (36%) i les majors de 75 anys (45%).
  • El 64.2% tenen poc soroll, el 68.4% gens d’humitats i el 84.8% entre bastant i molta llum natural.
  • El 95.1% dels participants tenen calefacció al seu habitatge.
  • El 87.9% estan satisfets amb l’entorn on viuen.
  • El 52% diu no necessitar reformes. Dels que sí que necessiten fer reformes, el 15% no se les pot permetre i el 22% té previstes fer-les.
  • La reforma estrella és adaptar el lavabo (57%), seguida de millorar l’aïllament tèrmic (35%) i, amb un 32%, adaptar l’entrada de l’habitatge i la mobilitat interior.

On voldrien viure?

  • El 85% de les persones enquestades volen seguir vivint al seu mateix barri i municipi a mesura que vagin envellint.
  • Tipologia d’habitatge: el 55% tria un pis o una casa, el 25% tria un habitatge propi amb serveis comuns i el 17% escull un habitatge tutelat amb serveis.
  • Les dones (28%) prefereixen més que els homes (20%) els habitatges propis amb serveis comuns.
  • El 54% de les persones enquestades no sap què és un cohabitatge.
  • Un cop explicat què és un cohabitatge, el 33% han dit que sí que els agradaria envellir en un model cohabitat i un 49% de participants ha dit no saber-ho.
  • Les més predisposades a viure en un cohabitatge són les persones d’entre els 60 i els 65 anys (44%).
  • Un 77,7% de les persones enquestades afirma que a Manresa falten habitatges per a persones grans.
  • Per ordre de mancança: el 60% creu que manquen cohabitatges sèniors, el 58% que manquen habitatges tutelats i el 36% que manquen residències assistides per a persones dependents
  • El motiu principal (79%) de les persones que pensen que a Manresa no manquen habitatges per a persones grans és perquè: «el que cal és ampliar el Servei d’Ajudes al Domicili per a envellir a casa meva».

CONCLUSIONS

Envelliment i sobreenvelliment

  • Manresa té 78.245 habitants i el Bages en té 180.575 a data de 31 de desembre del 2020 segons l’IDESCAT.
  • Manresa té una població envellida amb un 19,9% de persones de 65 anys i més i el Bages en té un 20,14%.
  • El 25,73% té 60 anys i més.
  • L’índex de sobreenvelliment de Manresa és de 19,9 i el del Bages 19,3, molt superiors al de Catalunya, 17,1.

Feminitazació de la vellesa

  • Les dones de 60 anys i més representen el 55,4% de la població de Manresa, aquesta distància vers la població masculina encara s’amplia més, a mesura que augmenta l’edat.
  • Les dones, en tenir un nivell econòmic molt inferior al dels homes, pateixen de forma més acusada les dificultats econòmiques i socials característiques de la vellesa, i aquest fet es reflecteix en les condicions dels seus habitatges.

Persones migrants

  • Diverses persones migrants ha manifestat que la seva principal preocupació no és la de pensar en quin tipus d’habitatge envelliran, sinó com poder tenir unes mínimes condicions d’habitabilitat, com la calefacció, els tancaments, les humitats i les escales.
  • Per a moltes d’aquestes persones, l’entrada a l’edat de jubilació significa precaritzar més la seva situació amb una percepció de menors ingressos.

Habitatge i vellesa

  • Moltes persones grans viuen en habitatges més antics, deficients, mal equipats, menys accessibles i més sovint sense ascensor, més que la resta de la població.
  • Les persones a mesura que envelleixen redueixen la satisfacció amb el seu habitatge a pocs elements essencials: accessibilitat i confortabilitat.

Règim de tinença

  • Són les persones més grans les que viuen amb lloguers antics subjectes a pròrroga forçosa. Aquests habitatges, solen tenir unes deficients condicions de conservació, freqüentment també estan mal equipats en matèria d’instal·lacions.
  • Actualment, el lloguer constitueix l’única alternativa per als col·lectius amb menors recursos econòmics.
  • La tendència dels darrers 30 anys és tenir una hipoteca en comptes d’un lloguer.

Viure i envellir a casa

  • Les persones grans volen viure a casa seva el màxim temps possible, aquesta és la seva preferència.
  • El 85% volen seguir vivint al seu entorn proper, barri i municipi.
  • El 78.6% afirma que «el que cal és ampliar el Servei d’Ajudes al Domicili per envellir a casa meva».
  • El fet de romandre a casa durant la vellesa, ha estat conceptualitzat sota el nom de Ageing in Place.

Necessitats assitencials

  • És urgent i imprescindible avançar en el disseny d'una nova proposta d'atenció integral a les cures de llarga durada.
  • Una millor atenció domiciliària que integri els serveis socials i sanitaris. Tenint en compte la cura a casa, la cura en entorns residencials i els estereotips en relació a la vellesa i la discapacitat.

Heterogeneïtat de la vellesa

  • Si bé, totes les generacions coincideixen que el millor lloc per envellir és a la pròpia llar, les divergències venen en els models alternatius al propi habitatge.
  • 60–64 anys. Cohabitatge, companyia i despeses (44%).
  • 65–74 anys. Pisos tutelats i propis amb serveis comuns, independència i companyia (27%).
  • 75 anys i més. Pisos tutelats, independència i assistència (24%).

Nous models d’habitatge

  • Cohabitatge: s’opta per un model de vida comunitària on el col·lectiu que ocupa els espais n’ha desenvolupat el projecte de convivència i el disseny.
  • El 54% de les persones enquestades no sap què és un cohabitatge, però un cop explicat què és, el 33% han dit que els agradaria envellir en un model cohabitat i un 49% de participants ha dit no saber-ho. D’aquests, les més predisposades a viure en un cohabitatge són les persones d’entre els 60 i els 65 anys (44%).