La plaça d’Espanya es troba situada al segon tram del passeig de Pere III de Manresa. El primer tram –fins a la plaça anomenada extraoficialment de Crist Rei– es va inaugurar el 1891. Al principi del segle XX es va iniciar la urbanització del segon tram, quan es va començar a edificar el Grupo Escolar, l’any 1908, però les obres es van paralitzar de l’any 1912 fins al 1925.
Això va fer que durant molt temps fos una plaça sense urbanitzar, amb una esplanada i quatre arbres escadussers. I que els primers temps tingués noms diferents. Durant molts anys la gent li deia la plaça del «grupu» per recordar que s’havia d’edificar un Grupo Escolar. I encara avui en dia alguns manresans continuen fent servir aquesta expressió popular.
Quan es va inaugurar l’institut, la plaça va ser nomenada plaza Victoria Eugenia, en honor de la dona d’Alfons XIII. L’any 1931, en un ple municipal, es va aprovar que fos denominada plaça de Francesc Macià, igual que el centre escolar. Al cap de dos dies de l’entrada dels nacionals, el 24 de gener del 1939, va passar-se a dir plaza de España, nom que ha mantingut fins ara. Tot i que hi ha hagut tímids intents de canviar-lo per plaça de Joan Fuster i plaça de l’1 d’octubre, el nom oficial es manté, si bé per a molts és la plaça de l’Insti o la plaça del Peguera.
Tots els edificis que envolten aquesta plaça són oficials. L’existència del torrent dels Predicadors, que recollia les aigües pluvials i les filtracions de la séquia del turó del rajoler (Poble Nou) i del vessant nord del Puigterrà i confluïen a la zona del Passeig, van configurar una zona d’aiguamolls que dificultava la urbanització del sector. Molts manresans recordaran els bassals d’aigua que es formaven cada vegada que plovia fins fa pocs anys a la zona de la font de les Oques, a tocar del Passeig o dels baixos de molts edificis.
Per això, des dels orígens es van començar a construir en aquest sector edificis oficials. El primer va ser l’institut, que es va començar a edificar el 1908. Com hem esmentat abans, per diferents problemes es van aturar les obres i el primer curs escolar no va ser fins al 1927-1928.
El trasllat de Correus
Un altre edifici oficial és el de Correus. El 1905 el ple municipal del maig va aprovar traslladar l’oficina de Correus que era a la plaça de Sant Domènec fins a aquest punt. El director general de Correus va dir que no podia acceptar els terrenys oferts per l’Ajuntament al costat del Grup Escolar «per no estar situats en lloc cèntric com lo és la Plaça de Sant Domingo». Al cap d’uns anys, el 1915, l’Ajuntament va oferir 500 m2 de terreny en aquest punt per fer-hi una oficina de Correus. L’arquitecte municipal Josep Firmat va fer els plànols de l’edifici de Correus, que es van enviar a la Dirección General de Correos y Telégrafos per a la seva aprovació.
Malgrat tots aquests oferiments, hem d’esperar fins al 1948, quan s’aprova la construcció d’una «casa de comunicaciones en Manresa en el sector comprendido entre el Instituto de Enseñanza Media -del que va a quedar separado por una calle intermedia de nueva apertura [es refereix al carrer de Soler March] y la avenida de Jose Antonio». Va entrar en funcionament els anys cinquanta. Un altre edifici darrere de Correus, a tocar de la fàbrica de la font de les Oques, va ser el xalet-guarderia, inaugurat el 1933 i que donava servei a uns seixanta infants.
La revisió de les prostitutes
El 1943, el xalet, reformat, es va reinaugurar com a Centre d’Higiene Rural per lluitar contra la tuberculosi, les malalties venèries (s’hi feia la revisió de les prostitutes dels bordells locals) i campanyes de protecció infantil.
A mitjan anys seixanta l’Ajuntament va informar que cedia els terrenys del xalet a la Junta de Protecció de Menors per fer-hi una guarderia, però, a l’hora de la veritat, va ser per a un altre ús.
El gener del 1964 l’Ajuntament va fer la donació de 500 m2 de terreny per a la comissaria de la Policia Nacional, on hi havia el xalet. El 1968 van començar les obres i el maig de l’any següent hi va arribar el primer destacament de la Policial Nacional, popularment «els grisos».
El febrer del 1967, l’Ajuntament va cedir gratuïtament a l’Institut Nacional de Previsió una parcel·la de 400 m2 que s’havia de completar amb altres terrenys per construir un ambulatori de la Seguretat Social amb un total de 1.565 m2. A finals de l’octubre del 1969 l’edifici estava pràcticament acabat i només calia dotar-lo de material. L’ambulatori va entrar en servei el març del 1970 i l’any 2012 s’hi van fer obres d’ampliació.
