El cementiri musulmà que hi ha a dins del cementiri municipal de Manresa ha quedat petit. Les 29 tombes que hi havia es van omplir del tot amb l’esclat de la covid i ara n’han habilitat deu de noves. Abderrahim Hajji Said, president de l’Associació Cultural Islàmica del Bages, i Noureddine el Bennadi Ben Masoud, president de l’Associació Islàmica de Manresa, coincideixen que són insuficients i que la manca d’espai és un problema. Hajji i El Bennadi expliquen que hi ha famílies que fins s’han vist forçades a fer l’enterrament dels difunts en cementiris musulmans de Tarragona i de València.
A punt de celebrar la festivitat de Tots Sants, l’Ajuntament va informar que una de les millores que havia fet al cementiri havia estat ampliar amb deu tombes la secció musulmana, situada en un extrem del recinte. Joan Grau, responsable de l’equipament, va explicar a aquest diari que «l’any passat, amb la covid, es va acabar d’omplir». Hi havia 29 sepultures.
Un canvi generacional
Segons els presidents de les dues associacions islàmiques que hi ha a Manresa les noves tombes no resolen el problema. Abderrahim Hajji Said, de l’associació que té la mesquita a la fàbrica de l’Aranya, recorda que al cementiri musulmà hi havia vuit tombes lliures que es van omplir a causa de la pandèmia i que per això ha calgut fer-ne més. Comenta que hi ha dos factors que han suposat una inflexió important pel que fa a les necessitats d’espai.
El primer és que amb la irrupció de la covid i el tancament de fronteres hi ha famílies que es van veure obligades a inhumar els seus difunts aquí perquè no els va ser possible repatriar-los al seu país d’origen com és costum. Una circumstància que ha generat problemes en diversos municipis, no només a Manresa. Hajji explica que les famílies de primera generació tenien per costum fer una assegurança que incloïa el pagament del 100% de les despeses de repatriar el finat. Justament el segon motiu és que moltes famílies musulmanes que viuen a Manresa ja fa més d’una generació que hi són i prefereixen tenir els seus difunts a prop. «La majoria tenen la seva vida muntada aquí i volen els seus familiars al costat i no a 1.500 quilòmetres», remarca.
Fa notar que en el moment més àlgid de la covid n’hi ha que, per aquesta manca d’espai al cementiri musulmà de Manresa, van haver d’anar a cementiris de Tarragona i València però que al primer va arribar un moment que ja només va acceptar gent de la província i a València «també posaven obstacles». Per tot plegat, afirma que a Manresa «tenim un problema de capacitat molt greu». «Tenim un problema nosaltres i l’Ajuntament». Aclareix que entre els musulmans, «la llei i la religió» exigeixen la inhumació, és a dir, que no poden incinerar.
El president de l’Associació Islàmica de Manresa, que és la que es troba a la mesquita del carrer de la Sèquia, coincideix amb Hajji. «Les coses han canviat. Abans, la gent musulmana volia ser enterrada al seu país d’origen però la gent jove no vol marxar». Esmenta que a Sant Fruitós de Bages «han cedit un espai als musulmans adequat i gran» i que «Manresa hauria de fer el mateix».
