Manresa es fa notar al Congrés Mundial d’Hospitals, a BarcelonaALTHAIA
Un programa d’intel·ligència artificial, ara tan de moda, que permet fer una predicció amb sis hores a l’avançada de la situació en què es pot trobar el servei d’urgències d’Althaia per poder maniobrar i destinar-hi més o menys recursos personals i materials. Intervencions quirúgiques a distància i en directe, impressió d’aliments en 3D per a persones amb disfàgia o la impressió, també en 3D, d’òrgans i ossos per fer una diagnosi més precisa i preparar amb precisió una intervenció quirúrgica. Són algunes de les aportacions que el node d’innovació i tecnologia en salut de Manresa i el Bages, MAP+ ha presentat al Congrés Mundial d’Hospitals a Barcelona.
Les comarques centrals han tingut un paper actiu al congrés que es va iniciar dilluns i que es va clausurar ahir. Hi van participar més d’un miler de persones d’arreu del món, a més a més de les que van seguir les sessions via internet. Professionals de la Catalunya central van fer exposicions i ponències d’iniciatives innovadores del sector de la salut que es porten a terme als centres sanitaris de la Catalunya central.
Medicina personalitzada
En un congrés internacional en el qual la pandèmia mundial ha tingut un especial protagonisme, MAP+ hi ha aportat la tecnologia. Es tracta d’una iniciativa de la Fundació Althaia, la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) i l’empresa Avinent. Han comptat amb un estand propi en el qual també hi han estat presents empreses que participen en els projectes tecnològics i de recerca que en alguns casos ja s’apliquen i que en altres s’estan testant.
«Ha quedat palès que Manresa és un punt important en l’aplicació de la innovació en salut en l’àmbit mundial», assegura el director de Recerca i Innovació de la FUB, Xavier Gironès. «És un congrés internacional i la presència i la petjada que estem deixant és important»
Gironès destaca, d’entrada, que és molt significatiu haver participat en el congrés com a MAP+ i no com a FUB, UVic, Avinent o Althaia. «Hem anat tots junts perquè creiem en un projecte col·laboratiu conjunt amb una agenda compartida i això demostra fortalesa». Assegura que «en un sol estand, amb moltes propostes, cohesionades i amb sentit, dos més dos no han fet quatre sinó que s’ha multiplicat».
Opina que una de les principals virtuts de MAP+ és que «donem solucions, i a més a més les hem ensenyat» durant el certamen a necessitats i aspectes concrets de l’àmbit de la salut «amb la garantia que té evidència científica».
Solucions, per exemple, en forma de llit-cadira de rodes de l’empresa manresana Control Live, cirurgies en remot, tecnologia per prevenir caigudes, per determinar si una teràpia és adequada, serveis de comunicació per a persones amb dificultats per parlar com una tauleta que es dirigeix amb els ulls, tecnologia 3D o de realitat virtual.
«El que ha pogut fer la gent és provar i tocar aquesta tecnologia, amb la qual cosa la pots entendre perquè aquest és un dels seus principals problemes, entendre-la», explica el cap de Formació i Desenvolupament d’Althaia, Bartomeu Ayala. Ressalta que el congrés ha sigut un «aparador internacional que ens ha fet més visibles».
Althaia, el Sant Bernabé i l’ICS de la regió central presenten ponències
Professionals de la Catalunya Central han tingut un paper actiu al congrés internacional
No totes les aportacions de les comarques centrals al congrés s’ha centrat en la tecnologia. Professionals de la Fundació Althaia hi han participat en ponències englobades en dues temàtiques: projectes i experiències innovadores per una atenció centrada en la persones i transformacions digitals i infraestructures. També hi han pres part responsables de l’ICS a les comarques centrals i de l’Hospital Sant Bernabé de Berga.
Althaia ha explicat al congrés el projecte d’humanització que porta a terme als seus espais, s’han exposat temes com les necessitats emocionals de les famílies que pateixen una pèrdua perinatal, consultes virtuals per fer seguiment de pacients amb malalties hepàtiques o de persones amb cardiopaties. També es va fer una exposició sobre la sala d’operacions polivalent que es va adequar a l’Hospital de Sant Joan de Déu per operar tant pacients amb covid com no, amb totes les garanties de seguretat, o projectes de farmàcia per millorar la seguretat del pacient.
També hi ha pres part el cap de la Unitat de Recerca de l’ICS a la Catalunya central, Josep Vidal, amb una ponència a les sessions d’innovació. Vidal va exposar el funcionament de l’eConsulta a atenció primària. Es va posar en marxa el 2017 i el seu ús va créixer arran de la pandèmia.
La gerent de l’ICS a la Catalunya central i també de l’Hospital de Berga, Anna Forcada, va mostrar el projecte de telemedicina sincronitzada en atenció pediàtrica urgent entre un hospital rural i un d’altament especialitzat.
La directora assistencial de l’Hospital Sant Bernabé de Berga, Antònia Baraldés, va explicar el nou model d’hospitalització a domicili que s’impulsa per a persones en procés de convalescència i rehabilitació. Baraldés va coordinar durant anys la Unitat d’Hospitalització a Domicili de la Fundació Althaia.
«Transformant l’assistència sanitària», lema del congrés
El 44è Congrés Mundial d’Hospitals s’havia d’haver celebrat l’any passat, però es va ajornar a causa de la pandèmia. L’ha organitzat la International Hospital Federation (IHF) i la Unió Catalana d’Hospitals. Ha reunit més d’un miler de participants. Fins el 2015 se celebrava cada dos anys, i a partir d’aleshores es fa cada any. Reuneix membres de l’IHF, d’hospitals, serveis sanitaris i organitzacions sanitàries per debatre la política, la gestió, les tendències financeres i les solucions nacionals i internacionals en l’àmbit de la salut. També prioritza l’intercanvi de coneixements. S’ha dut a terme amb el lema «Transformant l’assistència sanitària».