Toni Erro, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa: «Em fa por que el nou pla de mobilitat sigui poc ambiciós»

Què el va portar a presentar candidatura per repetir com a president de la FVAM?

Que encara hi veig projecte. I que em veig amb capacitat per tirar endavant els projectes, com el tema de la cooperativa d’enterraments, que és un tema troncal. La transformació que ha de patir Manresa els propers anys derivada del canvi climàtic, el canvi del model de residus, la mobilitat i zona de baixes emissions que ha d’entrar el 2023 a totes les capitals de comarca i ciutats de més de 50.000 habitants, el Guimerà per a vianants... Hi ha una combinació de temes interns i externs que em motiven moltíssim. Em sento amb força, amb energia i amb ganes de poder-ho tirar endavant.

Com resumiria els seus primers quatre anys en el càrrec.

Si ho hagués de fer amb una paraula seria autoconeixement. Aprenentatge. Quan entres és claríssim que hi ha uns mesos, per no dir un anyet i mig, de posicionament, no saps com van les coses i et deixes acompanyar una miqueta, i és a partir d’aleshores que comences a agafar una mica les regnes i, un cop situat, comences a dirigir una mica.

Sempre referint-me al món veïnal, què n’ha descobert que no sabia, en positiu i en negatiu.

De positiu, jo diria que la companyonia. Que darrere de tot plegat sempre hi ha les persones i, quan menys t’ho esperes, surt la gent, surten les amistats. Les persones que han sabut veure allò del que tu potser no t’adones. No sé si és tant la bona feina o que les coses s’han fet amb bona intenció, i això arriba un moment que acaba sortint. Em va sorprendre.

I en clau negativa?

Potser la rigidesa del món veïnal. En alguns moments, un pot tenir la sensació que les entitats veïnals són com castells que tenen els seus reis i costa molt fer encaixar les diferents sensibilitats, voluntats i aspiracions de tots plegats. El cas de la cooperativa d’enterraments és claríssim. No et deixen entrar o són gelosos. Com a dolent hi ha descobrir aquesta manca de cintura i que necessitaríem obrir-les una mica més, cosa que necessita molta paciència. Són entitats que des de fa quaranta anys s’han dedicat a construir aquestes muralles, i si ve algú i les pretén tombar perquè creu que és millor, hi ha molta por d’obrir les portes i veure què passa, i jo crec que això ho necessiten. Costa.

Com ha viscut la pandèmia com a president de la federació?

Ha estat duríssim. De cop, totes les entitats veïnals es tanquen i et miren a tu per veure què podem fer per ajudar la gent. Molta impotència. Vam fer el tema de les mascaretes, es va trucar als socis, alguns barris van fer vídeos... Al final, es va fer el que es va poder, però penso que tot és reconfortant perquè has pogut posar un granet de sorra i la gent s’ha pogut sentir útil.

A l’inici de la pandèmia el tema del veïnatge va ser especialment important. Després, s’ha anat perdent perquè tots hem anat recuperat la vida de sempre.

Penso que això ha reforçat molts vincles. No sé fins a quin punt ens tornarem a tancar en nosaltres mateixos o si s’han fet canvis estructurals en aquest aspecte. En l’àmbit veïnal, s’ha buscat la manera de trencar la soledat.

Quan el vam entrevistar com a nou president de la federació de barris, el 2018, va assenyalar com a prioritats el tema del reciclatge i de la mobilitat. Quant al primer, l’any vinent ha de començar a funcionar a Manresa el nou sistema de recollida de residus. Com el valora?

El sistema actual no funciona. El nou sistema de contenidors intel·ligents, amb el qual es tancarà el de rebuig, que s’obrirà un cop per setmana amb les excepcions que correspongui; l’orgànica, que es podrà obrir tots els dies, i el groc [d’envasos], és bo, però d’aquest mètode el que més em preocupa és el pas següent que s’haurà de fer, que és com es pot cobrar la taxa justa. Allò que qui més genera més paga. La resposta que s’ha donat és que dependrà de les vegades que obris el contenidor, i això pot ser enormement injust. A hores d’ara s’ha comprovat que no ho tenen ben resolt, i tal com ho tenen pensat és totalment erroni. Si el càlcul del reciclatge és quants cops obrim el contenidor, no anem bé.

Quin era el sistema que van proposar des de la federació?

El de dos contenidors. Va en la línia de simplificar. Era orgànica i tota la resta, que després se separava d’una manera molt exhaustiva. El ciutadà no havia de triar entre cinc contenidors.

Pel que fa a mobilitat, va parlar del nou Pla de Mobilitat, i va dir que hi volien ser per fer-ne un seguiment. Tal com avança, creu que pot ser un bon pla?

En tinc una visió pessimista. Com a usuari de bicicleta que soc i que constata les queixes que hi ha a tot arreu que s’hauria d’estar facilitant més aquest tema, hi hauríem de veure algun canvi, però no l’espero. Em fa por que sigui un pla poc ambiciós, perquè, enfrontar-se a la dictadura del cotxe, a veure qui gosa fer-ho. El cotxe encara és una figura massa central en la mobilitat de la ciutat i hem de canviar. Pel bé del vianant, perquè el 100% de les persones que hi ha són potencials vianants. El cotxe ha d’anar a menys perquè ho imposarà la UE, i qui és intel·ligent intenta anticipar-se. Per què no podem ser nosaltres, pel bé de les persones? Un canvi de model. Seria molt desitjable. Falta veure si realment es reflecteix en aquest pla de mobilitat. Si és prou valent. Aquest any, la federació ha estat especialment activa en el tema de la inseguretat ciutadana. En quins altres temes creu que caldrà incidir?

En el tema de la inseguretat trobo que calia ser actius, entre altres coses, perquè en un primer moment es va voler negar des dels poders públics, que no passava res, quan la constatació que nosaltres percebíem era altíssima. Sembla que el nivell de sensació d’inseguretat s’està posant a lloc. Tornant a la pregunta que em feies, hi ha una cosa clara que, fent l’anàlisi d’aquests quatre anys, potser no hi hem posat prou la banya, que és el tema social. El president anterior, l’Enric Martí, potser tenia aquest vessant més social, i jo et salto amb uns residus, amb una mobilitat, amb...

Té unes dèries diferents.

Seguir falsament això sense tenir cap línia clara estratègica penso que no hauria aportat gaire, probablement. En canvi, ara, tot i que continuo pensant que Manresa té entitats prou potents que ja tracten aquest tema, podem treballar-ho. Hi ha gent que hem introduït en la nova junta que té aquest puntet, i que, entre la seva empenta i la que puguem tenir nosaltres, ho podem treballar una mica. De fet, ja hi ha una persona que ens està ajudant per donar un cop de mà a les famílies que necessitin el certificat de vulnerabilitat energètica. Aquí tenim una línia que ha aparegut i que esperem no deixar.

Per on passa el tema de la cooperativa d’enterraments?

De moment, encara no hem passat de fase. Ara som en la de diagnòstic. Que les dues cooperatives que ens acompanyen entenguin perfectament què fan les vocalies d’enterrament i com treballen per recollir la sensibilitat del que es vol. Què volem que es quedi i què no. Per al retorn de tot això encara no tenim data. Estic convençut que ens diran que és possible –que no vol dir que sigui tot de color rosa– transportar això cap al futur i poder-ho obrir. Allò que parlàvem abans de poder obrir les entitats una mica. Ho hem de fer bé perquè estem parlant d’un potencial de 15.000 persones, algunes de les quals ja fa 40 anys que hi posen diners.