Jordi Marsal Muntalà, el manresà amb més trajectòria política en l'etapa democràtica, ha mort aquest dilluns 21 de febrer a la nit, als 70 anys. Històric militant del Partit Socialista, Marsal va ser fundador i primer secretari de la Federació XI del PSC i durant la seva etapa política va ser tinent d'alcalde de Manresa i diputat al Congrés fins l'any 2008.

La vetlla es farà avui a Mémora Manresa i l'acte de comiat se celebrarà dimecres, a les 12 del migdia, al mateix tanatori.

Desapareix la figura política de més rellevància de la capital del Bages; Va ser diputat en set legislatures consecutives, del 1982 al 2008. Va entrar al Congrés el 1982, quan Felipe González va aconseguir una àmplia majoria absolta i els socialistes formaven govern per primer cop des de la recuperació de la democràcia.

Nascut a Manresa el 8 de maig de 1951, Marsal es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Posteriorment es va diplomar en Alts Estudis Militars. Va ser professor de Filosofia Antiga a la Universitat de Barcelona fins a 1979. En la política hi va entrar durant el franquisme, Va militar clandestinamernt a la Unió Socialista del bages i posteriorment al PSAN. Va passar a Convergència Socialista, un dels embrions del que seria el Partits dels Socialistes de Catalunya (PSC). Va ser representant del PSC-Congrés a l’Assemblea de Catalunya, al Consell de Forces Polítiques de Catalunya i a la Plataforma d’Organismes Democràtics. També va ser president de la Federació XI del PSC-PSOE i membre del Consell Nacional i del Comitè Federal del PSOE.

Marsal va exercir de diputat al Congrés durant 25 anys i es va especialitzar en defensa

Va exercir de diputat al Congrés durant 25 anys i es va especialitzar en defensa. Va ser el portaveu socialista a la Comissió de Defensa. També va ser adjunt al director del Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional (Ceseden). Un cop va deixar l'acta de diputat va continuar la seva activitat política i els seus viatges a Madrid, i també internacionals, en passar a ser assessor de la ministra de Defensa Carme Chacón. Va presidir la delegació espanyola a l'assemblea parlamentària de l'OTAN.

La carrera de polític electe la va començar a Manresa el 1979, a les primeres eleccions municipals un cop es va recuperar la democràcia. Formava part de la llista del PSC que va guanyar les eleccions amb el que va ser l'alcalde Joan Cornet. Segons va recordar el propi Marsal en un reportatge publicat a Regió7 per commemorar els 40 anys dels primers ajuntaments, "va ser una experiència molt satisfactòria. Això no vol dir que fos fàcil". El 1987 els socialistes van perdre les eleccions, que va guanyar la llista de Convergència i Unió encapçalada per un altre històric, Juli Sanclimens. Marsal va conduir la travessa pel desert dels socialistes i el 1991 va ser candidat a l'alcaldia. El 1995 recuperarien l'alcaldia amb Jordi Valls i el tripartit.

El 2010 li van detectar un càncer de pròstata d'alt risc. Segons va fer públic ell mateix, va participar en un assaig clínic de la Fundació Althaia per combatre la malaltia. El 1992 ve rebre, juntament amb l'exalcalde de Berga Jaume Farguell, el premi Política de Regió7.

Marsal va gravar la seva darrera entrevista l'octubre del 2021, on va aparèixer en una videoconferència amb antics components dels Cercles de Joves Socialistes dins de la Unió Socialista del Bages entre el 1970 i el 1977.

Mostres de condol

L'Ajuntament de Manresa s'ha acomiadat avui del dirigent socialista a través d'una piulada publicada al compte oficial de la institució.

Membres del Govern també s'han volgut sumar a les mostres de condol. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha assegurat mostrar-se "colpit" després de conèixer la notícia del traspàs del militant socialista. Així mateix ha manifestat sentir-se, Elia Tortolero, portaveu del PSC i regidora de Sant Joan de Vilatorrada, en perdre "un referent de la meva federació."

Entre les múltiples mostres de suport als familiars i amics també s'hi han afegit grups com Tertúlies a la Cuina i entitats com Memòria Socialista.