Quatre mil ingressats i 570 morts de covid a Manresa 2 anys després del primer cas

Per posar aquesta situació en context cal recordar que el 2 de març de 2020 es publicava que una noia de Girona i un barceloní elevaven a 16 els casos de coronavirus a Catalunya. La pandèmia es trobava a les beceroles i en aquell moment encara no hi havia consciència del que vindria: una crisi sanitària sense precedents en l’època moderna que continua vigent i ha obligat el conjunt de la població a viure de forma substancialment diferent a com ho feia abans que es desfermés la pandèmia.

Avui, 2 anys després del primer cas conegut a Manresa, hi ha una trentena de persones hospitalitzades a causa de l’epidèmia a les zones que tant Althaia com Sant Andreu encara tenen destinades a la lluita contra el coronavirus SARS-CoV-2.

La sisena onada de l’epidèmia es desinfla mentre sonen veus que presagien una setena onada. La voluntat de passar pàgina es palesa en mesures com la recuperació de fires i certàmens, la reobertura de l’oci o l’eliminació de les quarantenes de grups bombolla a les escoles o dels contactes estrets. Però en el darrer recompte setmanal d’activitat d’Althaia s’han hagut de lamentar cinc víctimes mortals més.

Tot i que baixa el nombre de positius detectats, els darrers set dies analitzats pel Departament de Salut de la Generalitat comptabilitza 205 nous casos. Al conjunt de la comarca del Bages, la darrera setmana hi ha hagut 667 casos i a la Catalunya Central, 1.701.

Els centres d’atenció primària es mantenen al límit i els rastrejadors continuen fent trucades de seguiment per apamar l’expansió de l’epidèmia quan s’ha aconseguit superar l’enorme onada que amb 2.500 casos a Manresa en només una setmana feia que no donessin l’abast. La situació actual convida a l’optimisme sempre que no es perdi de vista que abans de llançar les campanes al vol cal ser conscients que som a la sisena onada que ha esdevingut la segona més mortífera dels darrers 24 mesos d’epidèmia.

Amb 105 morts fins ara -dimarts que ve hi haurà noves dades de seguiment- l’onada actual només s’ha vist superada en virulència per la primera, quan es van produir dues-centes morts durant la darrera quinzena de març i al llarg del mes d’abril.

Si es pren com a referència els recomptes setmanals, al maig van ser 35. La mortalitat va ser mínima durant el juny, el juliol i l’agost. Al setembre hi va haver quatre víctimes. I a l’octubre es va iniciar una segona onada que va durar fins al 15 de desembre, que és quan va començar la tercera. A l’octubre es van produir 8 morts; al novembre, 28; al desembre 46. Ja al 2021, al gener n’hi va haver 37; al febrer, 31; al març, 17 i gual que a l’abril i al maig, 16.

Eren els mesos de la quarta onada després dels quals hi va haver un juny amb una única víctima mortal, igual que el juny del 2020. L’alegria va durar poc perquè al juliol ja van ser 5 els decessos i a l’agost van pujar a 14 en una cinquena onada que al setembre va tenir una afectació menor, 8 víctimes i a l’octubre, una. A principis de novembre passat començava la sisena onada en la qual ens trobem immersos fins ara amb l’esperança que sigui la darrera.