El retorn de la processó de Divendres Sant als carrers de Manresa després de la pandèmia ha estat «un èxit», i especialment de públic «amb centenars de persones que han vist les evolucions al llarg de tot el recorregut». Així ho valorava ahir el president de la comissió organitzadora, Xavier Belmonte, convençut que el canvi de recorregut i l’avançament de l’inici mitja hora afavoreix la presència de més gent. La part negativa és el trencament que es continua produint entre els passos en el seguici, sobretot amb el de l’Esperança Macarena, que és el més gran i el que va al darrere, si bé per a Belmonte «no va ser res de l’altre món», i considera que «entra dins la normalitat».

La qüestió és que divendres hi va tornar a haver discontinuïtats i el pas de la Macarena va quedar més enrere respecte dels que la precedien. «Tenim el mateix problema que fa 20 anys», apuntava ahir el capità de l’Associació Cultural i Recreativa Armats de Manresa, Joan Lladó. Ells són els que marquen el pas perquè van al davant, «i fem el que ens diuen», amb diverses aturades per evitar les separacions, però tanmateix explica que divendres, des de la seva arribada a la Seu en el camí de retorn, van passar uns 45 minuts fins que no ho feia la Macarena.

Lladó admet que «és difícil» posar remei a aquesta situació, entre altres coses perquè la processó de Manresa es caracteritza per les parades intermèdies amb balls com la Moixiganga o la dansa de la mort «que la fan especial», però que per altra banda poden propiciar les separacions entre passos. A més, «no és el mateix els passos amb rodes que els que es carreguen a l’espatlla», com és el cas de la Macarena (ahir aquest diari no va poder contactar amb la germandat).

Malgrat tot, en general els Armats també fan una bona valoració de la processó, tant del recorregut com de l’avançament horari, tenint en compte que «és una festa de gent força gran, i com més d’hora, més fàcil és que hi vagin».

Comissió i entitats faran un balanç conjunt en els propers dies.