Russudani Tsibadze és de Geòrgia i té 39 anys. Fa cinc anys que viu a Manresa amb la seva família; marit i dos fills de 21 i 13 anys, amb la qual va arribar com a refugiada. «Al meu país treballava en una farmàcia i també tinc el títol d’infermera, però sempre he treballat a la farmàcia». No coneixia Càritas, però tenia una amiga que feia la formació al projecte Fita que li va explicar i va demanar una cita a l’entitat per entrevistar-se i poder-s’hi apuntar. Ha fet el curs enguany. «Vaig aprovar tots els exàmens» i ara espera trobar feina. Com els seus companys, tampoc no té papers, malgrat tenir la formació suficient per treballar en una farmàcia. En aquest sentit, a Càritas també l’estan ajudant per saber com pot homologar el diploma, perquè el fet de provenir de fora de la Unió Europea fa que els estudis que va fer no estiguin homologats. Actualment, treballa fent tasques de neteja per hores a diferents cases particulars. Sortosament, el seu marit ha demanat la targeta de residència i li han concedit. Abancó, que és com una enciclopèdia en la matèria, explica que si les persones que arriben ho fan «amb el dret d’asil o demanen el permís de refugiat, reben una targeta provisional mentre s’acaba de resoldre la seva situació que els permet treballar amb contracte». El problema és si no es resol favorablement perquè aquella persona es queda sense papers. És el que li va passar a ella. Tsibadze comenta que no tenia massa experiència en les àrees que toca el projecte Fita, però que gràcies a tota la formació rebuda, «he estudiat cuina, neteja, la cura de les persones grans i tot el tema de la medicació». Es defensa bé amb el català i, a més a més, també ha pogut conèixer gent. «Abans del curs sempre tenia vergonya i ara m’he obert». De fet, quan acaba la formació, destaca Abancó, els alumnes que l’han fet estableixen lligams d’amistat molt estrets. «Gràcies a Càritas per donar-nos suport per anar endavant», diu Tsibadze després d’explicar el seu cas.
