El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, va presentar aquest dijous a Manresa, en un acte al parc de la Seu davant de més d'una cinquantena de persones, el projecte de la nova seu de la Generalitat a la capital del Bages, que allotjarà la delegació territorial, els diversos serveis territorials fins ara repartits per la ciutat en diferents edificis i la nova Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC). La nova seu aprofitarà l’edifici de l’antic palau del Consell de Ciutat, conegut com edifici dels antics jutjats, ara en desús, i hi afegirà una nova construcció, sumant, en total, una superfície útil de 7.473 m2, dels quals 537 m2 es destinaran a l’OAC.
El pressupost previst ha augmentat de manera molt important, en comparació amb el que es va dir quan es va parlar oficialment del projecte per primera vegada, el desembre del 2020. Dels 12.579.950 euros (IVA exclòs) d'aleshores ha fet al salt a 20,64 milions d'euros. L'explicació és que ara ja no es parla d'un avantprojecte sinó d'un projecte constructiu i que hi ha hagut novetats, com ara que la majoria dels enderrocs i de sortida de les runes s'hauran de fer manualment i no mecànicament, la qual cosa ha encarit les obres; que s'hi han afegit els treballs arqueològics que caldrà fer a tot el terreny on s'intervindrà; que s'ha incorporat un accés porxat a l'OAC que no estava contemplat en l'anterior pressupost; que les obres inclouran 580 m2 del parc de la Seu, fruit de les al·legacions de l'Ajuntament, que tampoc no hi estaven contemplats, i que també hi ha novetats pel que fa al tema de la ventilació, entre d'altres, va informar la Generalitat, preguntada per aquest diari.
Un any de retard respecte el previst inicialment
La presència de Puigneró va fer-se coincidint amb el tret de sortida de les obres d'enderroc, que començaran dilluns vinent, tal com s'ha informat als veïns de la zona penjant fulls a les portes. Segons ha concretat a Regio7 Ricard Font, secretari general del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, un cop fets els enderrocs i prospeccions arqueològiques, que és el que ara comença, l'estiu de l'any vinent arrencarà la construcció de l'edifici pròpiament dit, amb una durada de tres anys més un per deixar a punt l'interior per entrar-hi a treballar. Quedarà acabat del tot, per tant, a l'estiu del 2027, un any més tard del que s'havia anunciat inicialment, en què la data s'havia situat en el primer semestre del 2026. Mentrestant, una OAC provisional funcionarà a l'edifici de la fàbrica de l'Aranya, on hauria d'obrir portes aviat, si es té en compte la previsió que es va donar quan es va anunciar.
A la presentació hi van assistir la delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit; l’alcalde de Manresa, Marc Aloy; l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez; l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert; i l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, així com alcaldes d’altres municipis de la vegueria, presidents de consells comarcals, directors dels serveis territorials i representants del teixit empresarial o social, a banda dels regidors del govern manresà.
En la presentació, el vicepresident Puigneró va posar en valor que “projectes com aquest demostren que treballem per trencar la inèrcia que tot passi a Barcelona i que s’hi concentri el poder polític. En aquesta línia estem desplegant també els serveis territorials de l’Alt Pirineu i el Penedès”, va anunciar. “Hem de treballar perquè les ciutats mitjanes no metropolitanes siguin les que ens ajudin a construir un país on tothom tingui les mateixes oportunitats”, ha explicat. Com a metàfora, ha esmentat que s'ha de fugir de la Catalunya xupa-xup, amb una regió metropolitana molt potent i el país restant amb poca força. Ha fet una aposta decidida per les ciutats mitjanes.
Abans que el conseller, en un acte que va conduir la periodista Eva Torrents, va intervenir l'alcalde Marc Aloy, que ha manifestat la seva "il·lusió" per l'arrencada del projecte i ha agraït la feina feta per totes les persones que hi han tingut part d'ençà que va començar a agafar forma, fa nou anys. Ha destacat el fet que se situï "al nucli fundacional de la ciutat" i el paper revulsiu que tindrà per a aquesta zona, atès que hi treballaran més de 250 persones.
"Semblarà que hi ha estat sempre"
Després d'Aloy, ha estat el torn de l'equip d'arquitectes que signen el projecte: la UTE BCDB Arquitectura-RFARQ Arquitectos, que formen Carlos Durán, Humbert Costas i Eliana Crubellati. Costas ha explicat fil per randa com serà l'edifici. Ha comentat que, quan van saber que el portarien a terme, el que van sentir va ser molta responsabilitat i que ara que comença el compte enrere "la paraula és il·lusió". Ha insistit en el fet que, com ha explicat aquest diari a bastament, la nova construcció no serà un edifici tancat en si mateix sinó tot el contrari. Un exemple és el pati central per on es podrà passar per anar des de la passarel·la de la Via de Sant Ignasi fins a la Seu, que ha definit, com "la vostra plaça dels tarongers", fent referència al pati dels tarongers del Palau de la Generalitat.
Ha incidit, també, en què la pedra exterior de l'edifici l'agermanarà amb la Seu. La intenció, ha afirmat, és que "sembli que hi ha estat sempre".
Tot seguit, Aloy; l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i la delegada Rosa Vestit han reflexionat sobre els reptes de l'administració per acostar-se més a la ciutadania. Una emocionada Vestit ha afirmat que el que ha de fer és "facilitar la vida als ciutadans" i ha destacat el paper que tindrà OAC amb finestreta única que funcionarà, d'entrada, a la fàbrica de l'Aranya, fins que no estigui feta la seu de la Generalitat. Aloy ha posat l'accent en el fet de tenir en un sol edifici tots els serveis, i no com ara que estan repartits per la ciutat, i Erra, que ha felicitat Manresa per la futura posada en funcionament de la nova seu, ha destacat la importància de la proximitat.
En tot moment hi ha hagut bona sintonia i s'ha insistit en la cocapitalitat de Manresa i Vic. Erra no ha desaprofitat l'ocasió per dir que "ja ens esperarem però buscarem un bon espai" per imitar el projecte de Manresa per concentrar els serveis ara repartits.
Reurbanització de l'entorn
El projecte proposa un edifici compacte, suma del conjunt històric i del nou edifici administratiu, amb acabat de pedra, adequat al context del Centre Històric on se situa.
Tindrà un pati central que actuarà com a interior d’illa per a la ciutadania, accessible des dels carrers Codinella i Galceran Andreu, connectat amb el Parc de la Seu, amb una coberta vidriada que actuarà com a pulmó tèrmic i acústic. Així, durant l’hivern afavorirà l’escalfament de les capes altes per l’efecte d’estratificació tèrmica i a l’estiu permetrà la renovació de l’aire a l’interior, evitant l’acumulació de calor.
A més, es reurbanitzarà l’entorn del complex, amb incidència en les façanes del carrer de la Codinella i del Parc de la Seu. També es potenciarà l’eix de comunicació entre el Centre Històric i la resta de la ciutat, donant continuïtat a la passarel·la sobre la via de Sant Ignasi a través del carrer de Galceran Andreu.
També es reservaran places d’aparcament per a vehicles pertanyents a persones amb mobilitat reduïda i es crearan places per aparcar bicicletes.
Fases d’obra
L’execució de les obres s’ha dividit en diferents fases, atès que una part dels edificis afectats s’ha de derruir, en la que serà la primera fase, mentre que altres s’han de rehabilitar o construir de zero. Concretament, el primer enderroc afectarà els edificis situats al carrer Galceran Andreu; el de l’antiga Creu Roja (números 6 i 8), i dues finques d’habitatges (números 10 i 12), una de les quals es troba en estat ruïnós.
En una segona fase, s’enderrocarà una part de l’interior de l’edifici dels antics jutjats, concretament una reforma de l’any 1979 que no s’adapta als nous usos, així com l’edifici annex dels Procuradors. Tot el procés d’enderroc comptarà amb seguiment d’un equip d’arqueòlegs i el desmuntatge serà manual en tots aquells elements que puguin tenir interès. En aquesta mateixa línia, l’obra també contempla una fase específica d’intervenció arqueològica extensiva.
Més facilitats per a relacionar-se amb la Generalitat
Com va dir-se, la construcció del nou complex racionalitzarà la disposició dels diversos serveis de la Generalitat, fins ara dispersos per Manresa. Així, aglutinarà la Delegació Territorial del Govern, els serveis territorials actualment desplegats a Manresa, reservarà espai per ubicar nous serveis que s’hi puguin desplegar i acollirà l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), que permetrà a la ciutadania realitzar qualsevol tràmit relacionat amb qualsevol departament de la Generalitat en un sol lloc, cèntric i accessible, a través del sistema de finestreta única.
Garantir els elements patrimonials
L’Antic Palau del Consell de la Ciutat —conegut a l’actualitat com a edifici dels antics jutjats—és un edifici classificable entre el renaixement i el barroc. Va ser projectat per Joan i Francesc Grau, i edificat entre els anys 1661 i 1685 on anteriorment hi havia hagut la Casa del Consell de la Ciutat, amb la intenció de destinar-lo a les mateixes funcions. Al segle XVII, la possibilitat de crear un bisbat a Manresa va fer que durant un temps es pensés instal·lar-hi el palau del bisbe. Finalment, però, es va convertir en jutjat i presó. Un escut de l’escultor manresà Francesc Grau centra una façana sòbria, però elegant. L’interior conserva una sala gòtica. Amb tot, es tracta d’un edifici molt transformat al llarg dels segles XIX i XX, amb elements constructius moderns, els darrers dels quals corresponen a la darrera reforma del 1979.
Arran de la proposta de projecte de la Generalitat, tal com és preceptiu en aquests casos, l’Ajuntament de Manresa ha realitzat un estudi per tal de determinar quins dels elements de l’edifici dels antics jutjats i de l’edifici dels Procuradors són originals i tenen significació patrimonial, ateses les transformacions que han patit des de la seva construcció inicial. L’objectiu és donar valor i garantir la conservació d’aquests elements, i a la vegada identificar aquells elements que no són originals ni patrimonials, per possibilitar que s’hi pugui actuar si el projecte així ho requereix.
De l’estudi, se’n desprèn que l’edifici dels antics jutjats conserva pocs elements originals d’alt valor patrimonial: són la façana de la Baixada de la Seu i els arcs de l’anomenada sala gòtica, al cos que dóna al Parc de la Seu. Pel que fa a l’edifici dels Procuradors —també molt transformat al llarg del temps— existia la hipòtesi que pogués ser una torre de datació antiga. Ara, s’ha vist que és un edifici annex i modern, amb una base del segles XIII-XIV, habitual al Centre Històric.
Pel que fa als edificis del carrer Galceran Andreu que ara s’enderrocaran, s’ha analitzat l’antic edifici de Creu Roja, on no s’han localitzat elements patrimonials. Amb tot, s’ha decidit conservar un dels arcs, que es traslladarà a la nova seu de la Generalitat com a testimoni dels edificis preexistents.
La informació que ha proporcionat l’estudi es podrà ampliar amb les prospeccions arqueològiques que es faran.
EL NOU EDIFICI de la Generalitat se situarà al cor del Centre Històric de Manresa, entre la plaça Major i la Seu de Manresa, en l’illa delimitada pel Parc de la Seu i pels carrers Baixada de la Seu, Galceran Andreu i Codinella. Part del complex aprofitarà l’edifici dels antics jutjats, del segle XVIII i d’estil barroc classicista, i la sala gòtica, catalogats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i s’hi afegirà un edifici de nova construcció, amb un disseny modern i sostenible energèticament.
Pel que fa al disseny del nou equipament, aplicarà criteris de sostenibilitat energètica i incorporarà mesures d’integració paisatgística i de qualitat ambiental. Així, la calefacció i refrigeració passives, la ventilació natural i els sistemes de climatització d’elevada eficiència, combinats amb controls intel·ligents, s’incorporaran conjuntament amb la producció d’energia renovable. Reduirà el consum d’aigua potable mitjançant la recuperació d’aigües pluvials i/o reciclatge d’aigües grises per reduir el consum en sanitaris i en reg.
També millorarà la qualitat de l’ambient interior amb el compliment del nivell d’emissions de compostos orgànics volàtils (COV) exigit per l’estàndard europeu als acabats interiors: parets, sostres i terres. El disseny escollit assegura igualment un nivell adequat d’il·luminació natural durant el dia en tots els espais d’oficines.
A més, serà un edifici funcional amb espais de treball oberts, col·laboratius i d’ús polivalent, accessible i que fomentarà la utilització de les noves tecnologies, d’acord amb el nou estàndard d’espais d’oficina de la Generalitat. Aquest nou estàndard promou nous criteris de distribució interior per impulsar el coworking com a sistema que ha de permetre al personal empleat públic accedir a espais de treball ubicats en unitats administratives diferents. D’aquesta manera s'estalvien desplaçaments i també es fomenta la interrelació i les dinàmiques de treball col·laboratiu.
