Revelen com va passar l'exili a Manresa una pedagoga expulsada de Madrid

L'associació, que considera una "vergonya de la democràcia" que l'Ajuntament de Madrid decidís a l'agost del 2021 treure el nom de la mestra d'un carrer per reposar el del general franquista i fundador de la Legió, José Millán-Astray, posa llum sobre aquesta etapa de la vida de Freire, a la que vol també retre un homenatge pel seu treball.

Els documents trobats per l'associació revelen que el de Manresa va ser una destinació "gens desitjada" per ella, ja que el que volia era tornar a l'escola de Madrid que havia dirigit i on havia revolucionat els mètodes educatius abans de la Guerra Civil, però la dictadura franquista va vetar el seu retorn a qualsevol escola pública de la província de Madrid.

Justa Freire Méndez "va ser una mestra de gran prestigi i molt volguda pels seus alumnes", ha destacat l'associació de memòria històrica.

Deixebla i mà dreta del prestigiós pedagog Ángel Llorca, Freire va viatjar per Europa per aprendre dels sistemes educatius més innovadors, que va implementar durant la República, quan va dur a terme un treball extraordinari en el camp de l'ensenyament públic en el Grup Escolar Cervantes i, especialment, en el Grup Escolar Alfredo Calderón, que va dirigir, tots dos centres de Madrid, fins que el règim franquista la va empresonar i va despullar del seu títol de mestra.

El 1954 va poder tornar a exercir a l'escola pública, però "en cap cas se li pot destinar a Madrid", segons es pot llegir en un escrit anònim que es troba en el seu expedient conservat en l'Arxiu General de l'Administració (Alcalá d'Henares) i que l'associació dona a conèixer a la web que ha obert per explicar la història de la pedagoga represaliada, d'acord amb un conveni de col·laboració signat amb el Ministeri d'Educació.

A Manresa, Justa Freire es va enfrontar per primera vegada a l'escola pública franquista i, segons les conclusions a les quals han arribat els historiadors de l'associació, "la seva experiència va haver de ser desoladora".

No obstant això, va fer diverses amistats a la capital del Bages, com la de Mercè Pla, la persona que la va allotjar al seu domicili.

A la web oberta per memoria.cat, creada per Joaquim Aloy, es pot llegir, entre altres coses, la biografia de Freire, detalls de la seva estada a Manresa, de la seva amiga Mercè Pla, una entrevista amb la neboda d'aquesta, Roser Ibarz Sanz, que conserva alguns records de la mestra, i un article d'Àngels Fusté sobre la Manresa que Justa Freire va conèixer el 1954.

També es poden veure set fotografies de l'escola Pare Algué dels anys cinquanta -una entrevista amb una alumna d'aquest col·legi el 1961 que permet constatar com era l'escola franquista que va trobar Justa Freire a la ciutat catalana-.

"El treball pretén ser també un modest homenatge des de Manresa a una mestra vocacional, dedicada de ple a l'educació, sobretot a la dels alumnes més desfavorits; una mestra defensora i lluitadora de l'escola pública de qualitat, de la formació integral dels nens, als qui sempre va transmetre els valors de la igualtat, la tolerància i el respecte als altres", han ressaltat els responsables de l'Associació Memòria i Història de Manresa.