Una expedició amb més d’un centenar de persones es va traslladar ahir a la tarda de Manresa fins al Palau de la Generalitat per assistir a l’acte institucional de commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi a Catalunya i, en concret, a la capital del Bages. Encapçalat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser un acte eminentment manresà, i amb una sorpresa: la lectura d’una carta adreçada als presents escrita pel Sant Pare, que va llegir el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella. L’alcalde Marc Aloy va reivindicar la Manresa hereva de la capacitat de transformació de sant Ignasi, capacitat que el president Aragonès va voler lloar.
Entre els presents, hi va haver una més que nodrida representació de responsables religiosos, començant pe Omella i continuant pel arquebisbe emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach; Joan-Enric Vives, bisbe de la Seu; Romà Casanova, bisbe de Vic; l’abat de Montserrat, Manel Gasch, i el de Poblet, Octavi Vilà. També representants de la comunitat jueva, sij i ortodoxa. Per part de Manresa, a banda de l’alcalde i d’un bon nombre de regidors del consistori, s’hi van desplaçar representants d’àmbits diversos. Durant una bona estona, abans de començar la commemoració i un cop acabada, la plaça de Sant Jaume va tenir la concentració més alta de manresans per metre quadrat.
Sant Ignasi, font d’inspiració
Amb tothom a lloc i després de l’actuació de l’Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages, va obrir els parlaments la vicepresidenta Laura Vilagrà, que es va referir a sant Ignasi com a «una figura essencial de la nostra història» que «continua sent font d’inspiració per a moltes persones de contextos i cultures ben diferents». Tot seguit, va posar l’accent en la capacitat d’acollida de Catalunya i també en el seu respecte per totes les creences i credos des de la laïcitat i «des de la separació entre govern i confessions religioses». Va recordar que el departament de Vicepresidència que encapçala ha assumit fa poc el departament d’Afers Religiosos, des del qual «impulsem el diàleg interreligiós com a pilar fonamental de l’acció de govern en aquest àmbit». Tornant a sant Ignasi, va destacar que «encara avui genera debat, reflexió, i el que és més important: genera consens i diàleg, i el diàleg és coneixença, i la coneixença és convivència», va concloure.
David Guindulain, superior de la Cova, va agrair la celebració de l’acte en nom de la Companyia de Jesús, que també hi va tenir una generosa representació. «Aquí i avui [ahir per al lector] es fa evident l’estret vincle entre l’autor dels Exercicis espirituals i el nostre país». Va recordar que «som hereus d’aquella primera Companyia de Jesús, la que al llarg de cinc segles, arreu on s’ha fet present, ha donat el nom de Manresa a desenes d’institucions. L’alcalde Aloy va insistir en aquesta idea. «Ignasi és el principal ambaixador de la ciutat i ha portat el nom de Manresa arreu», va dir.
«No és cap final de camí»
Aloy va reflexionar sobre el paral·lelisme entre l’època de grans canvis que va viure Ignasi i l’actual i va demanar «ser capaços de mirar el món d’una altra manera», afegint-hi que «és el que hem intentat amb la commemoració dels 500 anys de l’estada d’Ignasi a Manresa», que ha tingut com a fil conductor el concepte transformació. Va esmentar els 173 actes del programa i les 35.000 persones que hi han assistit o participat, i va recordar el fòrum Cruïlla de Camins que tindrà lloc aquest més. Al seu entendre, Manresa 2022 «no és cap final de camí. És un nou inici. Ens quedem amb aquest esperit de transformació, de millora, de caminar cap a una ciutat, un país i un món millors».
Xavier Melloni, director del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana de la Cova, va voler fer una diferenciació entre el que representa avançar per la vida com a turistes i com a pelegrins. «Anar-hi com a turistes és exigir i queixar-se, i anar-hi com a pelegrins, és agrair i meravellar-se». Va reflexionar que «quan la pobresa és forçada és una deshumanització, però, quan li tenim pànic, és que hi ha alguna cosa que ens manca i ens impedeix ser lliures». Les seves paraules van donar pas a un vídeo amb imatges dels llocs ignasians de Manresa, del Camí Ignasià i dels actes celebrats en l’aniversari de l’estada del pelegrí durant onze mesos a la capital del Bages.
El president Aragonès va recordar que la importància de l’efemèride de l’estada de sant Ignasi, no només per a la comunitat cristiana sinó també per al conjunt de Catalunya, és el que va portar la Generalitat a incloure la commemoració «dins dels actes de celebració de l’any 2022. Perquè és una molt bona forma de reivindicar un conjunt de valors àmpliament compartits per la ciutadania de Catalunya que, més enllà de la dimensió religiosa, que hi és i que no podem ni obviar ni menystenir, posa en valor la comunitat. Moure’ns per la recerca del bé comú i compartit. Comprometre’ns en la lluita contra tota forma de desigualtat i a favor de l’emancipació dels més vulnerables». Va dir que sant Ignasi personifica aquests valors. Una figura que «ha internacionalitzat Manresa, una societat que, com el país, és oberta al món, que ha mostrat el seu caràcter hospitalari i acollidor, que és plural, que és diversa, que es vol cohesionada, amb un llegat cultural i patrimonial importantíssims». Ell també va parlar de la «voluntat transformadora de Manresa, que no deixa de ser un valor molt ignasià».
Després de l’actuació de la trentena de cantaires de l’Orfeó Manresà, que va ser molt aplaudida, l’acte va donar pas a les converses a peu dret i a les fotografies de record.
Les paraules d'Omella i del Papa
La voluntat de la Generalitat i dels jesuïtes, i de l’alcalde de Manresa i de la ciutat de Manresa era que el Papa pogués venir durant aquest any. Seria un honor per a Catalunya, per a Manresa i també per als jesuïtes. El Papa ha volgut també fer-se present avui en aquest acte i ha enviat un missatge que jo entregaré després a l’honorable president de la Generalitat i a l’alcalde de Manresa i al superior de la comunitat. Com que el Papa és més important que jo, el deixo parlar a ell i jo callo. Diu així, el missatge: «A l’eminentíssim cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la comunitat episcopal espanyola. Estimat germà, el proper 14 de novembre se celebrarà a Barcelona un esdeveniment singular: els 500 anys de l’arribada d’un pobre soldat a un lloc recòndit de la geografia d’Espanya quan anava de camí a Terra Santa. El nostre protagonista, després d’haver servit al rei i a les seves conviccions fins a vessar la seva sang, anava ferit en el cos i en l'esperit. S’havia desprès de tot i tenia el propòsit de seguir a Crist en pobresa i humilitat. A ell, en aquell moment, poc li importava allotjar-se en albergs per a pobres o haver de retirar-se en una cova per resar, menys encara que això suposés ser estimat per va i boig i, no obstant això, paradoxes del destí, cinc segles després, les autoritats civils i religioses d’aquella regió, juntament amb el propòsit general de l’institut religiós que va fundar, la Companyia de Jesús, es reuneix de forma institucional per celebrar aquest esdeveniment. També jo desitjo unir-me a aquest acte, per la qual cosa he volgut que em representessis, i et prego que facis arribar la meva salutació a totes les autoritats presents, tant civils com eclesiàstiques i, en elles, al poble fidel de Déu que recorda sant Ignasi de Loiola amb devoció i estima, i als homes de bona voluntat que el respecten per ser un home íntegre i coherent en les seves conviccions. De la mateixa manera, als membres de la Companyia de Jesús que, com jo, el veneren com a fundador. És significatiu en aquests moments pensar que, per portar-lo fins allà, Déu se servís d’una guerra i d’una pesta. La guerra que el va treure del lloc de Pamplona, i va ser el detonant de la seva conversió, i la pesta que li va impedir arribar a Barcelona i el va retenir a la cova de Manresa. És una gran lliçó per a nosaltres perquè de guerres i pestes no ens en falten, perquè arribem a convertir-nos. Podem, per tant, assumir-les com una oportunitat per revertir el rumb seguit fins ara i invertir en el que veritablement importa, sigui quin sigui l’àmbit en el qual ens movem, i és que, per mitjà de la crisi, Déu ens diu que no som nosaltres els senyors de la història en majúscules. Ni tan sols de les nostres pròpies històries i, tot i que som lliures de correspondre o no a les crides de la seva gràcia, és sempre el seu disseny d’amor el que dirigeix el món. En aquelles circumstàncies Ignasi es va mostrar dòcil a aquella crida, però el més important és que no va retenir aquesta gràcia per a ell sinó que la va considerar des del principi com un do per als demés, un camí, un mètode que podia ajudar altres persones a trobar-se amb Déu, obrir el seu cor i deixar-se interpel·lar per ell. Des d’aleshores, els seus Exercicis espirituals, com altres itineraris de perfecció tals com els dotze graus d’humilitat de Sant Benet, les morades de Santa Teresa o, més senzillament, els que ens proposen les benaurances o els dons de l’esperit sant, se’ns presenten com aquesta escala de Jacob que des de la terra ens porta al cel i que Jesús promet als que el busquen sincerament. Que el senyor et beneeixi a tu benvolgut germà, que beneeixi el poble que pelegrina a aquelles terres i que la verge santa els cuidi. I, per favor, no s’oblidin de resar per mi. Fraternalment, Francesc, Roma, Sant Joan de Letrán, 12 de setembre de 2022».
