Eclosió a Espanya de L’hidrogen verd

Amitjan de segle, seguint els objectius marcats per Europa, Espanya haurà d’assolir la neutralitat climàtica, això és, una petjada zero de carboni. És una meta que pretén mantenir a ratlla l’escalfament global (a 1,5 °C segons dicta l’Acord de París) i, per tant, pal·liar les conseqüències del canvi climàtic.

En aquesta carrera, un dels punts clau és la descarbonització de l’economia, un repte en què l’hidrogen renovable, també anomenat hidrogen verd, es presenta com una «valuosa» solució, com ho qualifica el Ministeri per a la Transició Ecològica, ja que ni la seva producció ni el seu consum generen emissions contaminants.

Aquest vector energètic suposa, per exemple, la fi del problema de l’emmagatzematge d’energia o la substitució dels recursos fòssils tant en la indústria com en la mobilitat, els sectors domèstic, terciari i energètic. De fet, el 2020, el Govern espanyol va aprovar el «Full de ruta de l’Hidrogen», en el qual es fixa com a objectiu la implantació d’aquest vector energètic, i que el 2030 s’arribi als quatre gigawatts de potència instal·lada procedent d’electrolitzadores (que produeixen hidrogen a partir d’energia renovable, no d’energies fòssils com passa amb l’hidrogen gris). Abans, el 2024, s’haurà de disposar d’una potència instal·lada d’entre 300 i 600 megawatts. Aquests són alguns dels principals projectes que ja s’estan desenvolupant a Espanya:

La Vall Andalusa de l’H2 Verd

A finals d’any, l’empresa petroliera Cepsa va anunciar una inversió de més de 3.000 milions d’euros per a la creació de la Vall Andalusa de l’Hidrogen Verd, que suposarà la construcció de dues plantes per a la producció d’hidrogen renovable amb una capacitat total de dues gigawatts vatios mitjançant electròlisi.

En concret, s’instal·laran dues plantes d’un gigawatt cadascuna, una a Palos de la Frontera (Huelva), que entrarà en funcionament el 2026, i una altra a San Roque (Cadis), que arrencarà el 2027.

Aquesta futura vall d’hidrogen s’ha considerat el projecte d’hidrogen verd més important impulsat a Europa fins avui; està previst que generi més de 10.000 llocs de treball i que suposi una retallada d’emissions de CO₂ de sis milions de tones a l’any.

Corredor de l’Ebre i Catalunya

La vall andalusa se suma a altres projectes en desenvolupament a Espanya, com és el Corredor d’Hidrogen de l’Ebre, que vol assolir una producció d’1,5 gigawatts el 2030, amb una producció d’energia renovable associada de 6 gigawatts, i la Vall de l’Hidrogen de Catalunya, impulsada per Enagás, Repsol i la Universitat Rovira i Virgili, amb una trentena de projectes associats relacionats amb la indústria química, mobilitat, economia circular, infraestructures, R+D+i i la formació.

Corredor H2Med

Espanya, França i Portugal estaran unides el 2030 pel «gran corredor d’hidrogen de la Unió Europea», el projecte H2MED, amb un cost total de 2.850 milions d’euros. L’actuació inclou la construcció d’un hidroducte submarí a 2.600 metres de profunditat entre Barcelona i Marsella, anomenat BarMar, a més d’un altre tram que unirà Celorico da Beira (Portugal) i Zamora. Aquesta infraestructura permetrà exportar uns dos milions de tones anuals d’hidrogen verd, que suposa el 10% del consum previst per al conjunt de la Unió Europa el 2030. Aquest megaprojecte és la substitució del Midcat, impulsat per Espanya i Alemanya, i que pretenia impulsar les connexions de gas entre els membres de la Unió Europea després de la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna.

Green Hysland a Mallorca

Crear un ecosistema d’hidrogen verd és l’objectiu de Green Hysland, el primer projecte estratègic d’aquestes característiques plantejat al sud d’Europa, quefarà servir energia solar per produir i consumir a Mallorca unes 300 tones d’hidrogen renovable a l’any, cosa que permetrà reduir les emissions de diòxid de carboni fins a les 20.700 tones anuals.

La iniciativa, coordinada per Enagás i impulsada per Acciona, Cemex i Redexis, se centra a la localitat de Lloseta, a Mallorca, i persegueix expandir una xarxa d’hidrogen per l’illa que inclogui les fases de producció, distribució i ús final de l’hidrogen en el transport, la calefacció i l’energia.

Altres corredors i clústers

Promogut per Petronor-Repsol, el projecte BH2C, el Corredor Basc de l’Hidrogen, implicarà una inversió de 1.300 milions d’euros i produirà 20.000 tones d’hidrogen anuals. Aquesta iniciativa serà el germen de 8.000 ocupacions directes i indirectes i permetrà una retallada d’1,5 milions de tones anuals de CO₂.Estarà llest el 2026.

A més de valls i corredors, a Castella-la Manxa fa un parell d’anys que desenvolupen el Clúster de l’Hidrogen Verd, una agrupació d’empreses i entitats que han decidit conjuminar esforços per al desenvolupament tecnològic d’aquest vector energètic. La seva seu és el Centre Nacional de l’Hidrogen de Ciudad Real, en marxa des de l2007.

Així mateix, a Cartagena (Múrcia) s’està desenvolupant la Plataforma de la Vall de l’Hidrogen Verd, al qual s’han adherit tant empreses com associacions i entitats públiques. L’any passat es va anunciar un acord entre Repsol, Enagás i Engie per construir una planta d’hidrogen renovable amb una capacitat de 100 megawatts. Costarà 215 milions d’euros i començarà a caminar el 2025.

Són algunes de les iniciatives que revelen l’eclosió de l’hidrogen a Espanya.

Subscriu-te per seguir llegint