Expectació anit per veure què s'empescava la Fura dels Baus per celebrar el 40è aniversari a la ciutat que els va veure néixer. I, com sempre, van sorprendre els centenars d'espectadors que van omplir la plaça de Sant Sebastià.
Quan la llum solar ja s'escapava i el dia es feia nit, Quico Palomar amb la guitarra va començar a ambientar la vetllada, que venia precedida d'una llarga jornada d'art i música. Aleshores, per obrir el foc, una figura emblemàtica de la companyia, Teresa Puig, va recitar La roja, una combativa versió de La Caputxeta vermella.
El públic va estar pendent, des partir d'aquell instant, que en qualsevol moment passés alguna cosa, en el benentès que, quan es tracta de La Fura, qualsevol cosa pot ser qualsevol cosa. L'atenció estava centrada en dos punts: l'escenari, en el que van acabar convergint Marcel·lí Antúnez i els seus ginys de llum i so, Carlus Padrissa i Pere Tantiñá percudint uns bidons i Quico Palomar, i el tram de carrer de davant de l'edifici de l'Ajuntament.
I va ser d'aquí d'on va emergir cap al cel un sac ple d'aigua que va fer ploure sobre la gent situada al mig de la plaça i d'on va sortir una cantant, de forma totalment inesperada, que més tard també va aparèixer dins d'un tanc d'aigua. En ambdues ocasions, va cantar peces operístiques des de les altures. Un Seat Fura, actors amb màscares i uns lemes reivindicatius van arrodonir la festa.
