El Moianès està tramitant una petició perquè el Departament de Territori de la Generalitat l’inclogui entre les que són considerades com a comarques de muntanya, amb l’objectiu d’assolir un règim que li permeti accedir a programes específics per a les àrees d’aquestes característiques.

El Consell Comarcal considera que la demarcació forma una unitat que respon als requisits que es defineixen per tenir aquesta consideració, i en aquest sentit els plens municipals dels diferents ajuntaments han anat aprovant una moció en què es fa explícita aquesta demanda i se n’exposen els arguments.

En concret, segons s’explicita en la sol·licitud, es posa en relleu que el Moianès és un territori homogeni, «amb unitat territorial, econòmica i social» i que els municipis que en formen part «tenen una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques».

També s’addueix que aquests municipis disposen de recursos «que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals», i que és una demarcació amb una baixa densitat de població (ha superat els 14.000 habitants, 42,5 per km2), «molt inferior en relació amb el valor mitjà de Catalunya», que és de 241,80 hab/km2.

De fet, en el mateix informe de sol·licitud es posa de manifest que des de la seva creació com a comarca, el 2015, ja s’ha estat treballant per assolir aquest reconeixement i que, dels deu municipis que la componen, n’hi ha set que formen part del sistema de muntanya Montseny-Guilleries-Lluçanès, com són Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià i Sant Quirze Safaja. Els tres municipis restants, Calders, Oló i Monistrol de Calders, no estan inclosos en cap zona de muntanya.

La Llei que regula els requisits per esdevenir comarca de muntanya exposa en el seu article segon que es consideren com a tal «els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees sòcio econòmiques funcionals», i que alhora es caracteritzen per tenir una àrea geogràfica «clarament limitadors de les activitats econòmiques», disposar de recursos «que són escassos al conjunt del territori de Catalunya», i tenir una baixa densitat de població. Requisits que, com es deia inicialment, la comarca considera que compleix abastament.

Als efectes d’aquesta Llei, actualment estan considerades com a comarques de muntanya l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Val d’Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa. En conjunt abracen 9.560 km2 i agrupen un total de 163 municipis.

El Moianès va rebre la plena oficialitat el 15 d’abril del 2015 quan el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació de la comarca. Una nova demarcació que va prosperar amb 105 vots a favor, 7 en contra de Cs i l’abstenció dels 17 diputats del PP. Després de cinc anys de batalla, esdevenia formalment comarca.