Si hi ha quelcom que caracteritza la marca Renault al llarg dels seus 120 anys d'història és la capacitat de reinventar permanentment l'ús de l'automòbil i proposar solucions innovadores. Des de la conducció a cobert fins a l'invenció del monovolum, els vehicles de la marca gal·la han aconseguit simplificar i millorar la vida dels passatgers.

Tot va començar l'any 1898 amb el Tipus A, el primer model de la marca. Gràcies a una innovadora caixa de canvis que incorporava una presa directa i un motor davanter, el Tipus A presentava totes les característiques de l'automòbil modern. L'any 1910, el Tipus AG1 va ser el primer taxi parisenc. Senzill i robust, l'AG1 permetia transportar els passatgers que volien gaudir del bon temps gràcies a la seva revolucionària cabina descapotable. L'any 1914 aquest model va ser batejat com el «taxi del Marne» per la seva participació a la guerra, ja que es feia servir per transportar els soldats fins al front situat al riu Marne.

Pels volts dels anys trenta, concretament el 1929, la denominació «Stella» es va convertir en sinònim d'acabat de gamma alta. El «Vivastella» era un vehicle excepcional, que agradava molt a la burgesia emergent pel classicisme de la seva línia i la seva discreció. A més, disposava d'una capacitat de fins a set passatgers.

El motor de la postguerra

Després de la Segona Guerra Mundial, el 1947, ja era hora que França tornés a la carretera. El Renault 4CV simbolitzava el vehicle de la llibertat i arribaria a tots els públics i totes les generacions. El seu eslògan, «4 portes, 4 places, 4 cavalls», expressava els conceptes que el van fer tan popular: una excepcional habitabilitat gràcies a un habitacle amb un fons pla i un motor posterior. El 4CV va contribuir a la democratització del cotxe de la postguerra.

Després del 4CV va arribar, l'any 1961, el Renault 4. També disposava d'un fons pla, però gràcies a altres innovacions, com la banqueta posterior abatible i una cinquena porta, es va convertir en un vehicle enginyós i versàtil. També conegut com «el cotxe que va voler ser com els texans», ja que el model oferia una gran estabilitat. L'eliminació dels punts de greixatge i el seu circuit tancat d'aigua facilitaven el seu manteniment. Valent-se del seu èxit mundial, el Renault 4 era assequible i polivalent i satisfeia les necessitats de mobilitat de l'època.

L'any 1972 apareixia el Renault 5, el cotxe polivalent per excel·lència que es movia igual de còmodament a la ciutat i al camp. Modern i dotat d'una forta personalitat, va afavorir l'accés dels joves i de les dones a l'automòbil. Se solia utilitzar com a segon vehicle, i resultava pràctic i segur. Se'n van fer múltiples versions, tant a França com a escala internacional, ja que va seduir a molts clients.

L'any 1984 Renault va tornar a innovar amb l'Espace i va llençar al mercat un nou segment de vehicles: el monovolum, un concepte revolucionari que es convertiria en la icona dels «vehicles per viure». Un model copiat per la resta de fabricants que va servir a la marca francesa per a consolidar-se com a referent. Renault sempre ha destacat per ser una de les marques que més han arriscat amb els seus dissenys, com en el cas de l'Avantime, el Vel Satis o el Mégane de segona generació. I fins i tot ha aconseguit èxits notables en el món de la competició, ja que ha aconseguit dos títols mundials de pilots i constructors a la Fórmula 1, els anys 2005 i 2006 amb Fernando Alonso.