Només en pot quedar un

NOMÉS en pot quedar UN

Per primera vegada en la història del premi tots els vehicles finalistes incorporen l’electrificació com a element comú. I és que tots ells són elèctrics o, com a mínim, tenen una versió electrificada. Un bon exemple d’això el trobem en el Peugeot 308, tot i que la versió elèctrica encara no està a la venda.

Des de fa deu anys els jurats coincidien en un esdeveniment final de proves a Mortefontaine (París) en què podien provar a fons els set cotxes finalistes i en el qual cadascuna de les marques contendents oferien els millors arguments de cada vehicle en una sessió plenària.

Malauradament, per segon any consecutiu a causa de la pandèmia del coronavirus, aquest esdeveniment no s’ha pogut fer. Tot i això, els sis jurats espanyols hem coincidit novament en unes jornades de proves a l’INTA de Madrid, en un esdeveniment organitzat per l’equip de professionals de Motorpress (una de les capçaleres organitzadores del guardó europeu).

En aquestes intenses sessions de proves hem pogut practicar una dissecció afinada de cadascun dels cotxes que enguany competeixen per heretar la corona que l’any passat es va endur el Toyota Yaris. S’ha sotmès als set finalistes a tota mena d’anàlisis: prova a la carretera; proves en circuit tancat; test de suspensions; proves i distàncies de frenada; proves de lliscament controlat; test d’estabilitat (amb doble canvi de carril ràpid); maniobres d’eslàlom; mesurament interior d’espai per a les cames; volum dels maleters; procés de recàrrega elèctrica; consums i comportament dinàmic. Tot això de la mà de l’equip de Motorpress, que va contribuir que els jurats poguéssim fer unes proves en les millors condicions.

Valorant els cotxes individualment aconseguim el major volum d’informació possible. Provem i analitzem a fons les versions següents de cada model: Cupra Born e-Boost 231 CV (58 kWh), Ford Mustang Mach-E 351 CV AWD (99 kWh), Hyundai Ioniq 5 218 CV RWD (73 kWh), Kia EV6 GT-Line 228 CV RWD (77 kWh), Peugeot 308 GT Hybrid 225 CV EAT8, Renault Mégane e-Tech EV60 218 CV Optimum Charge i Skoda Enyaq iV80 Sportline 204 CV (77 kWh). 

Proves completes

Després de les jornades de proves vam poder fer servir moltes dades. Entre els diversos mesuraments que vam realitzar en col·laboració amb els professionals de l’equip d’anàlisi de Motorpress, n’hi ha que tenen un valor especial perquè permeten comparar informació sobre cada finalista enfrontant-se a la mateixa prova. Les dades parametritzades que ens van semblar més interessants són les de frenada asimètrica (mesura la distància de frenada a 80 km/h), el test d’estabilitat (mesura en km/h la rapidesa i el control del vehicle en un doble canvi de carril ) i l’eslàlom (mesura en temps l’agilitat en un tram de cons) . També vam mesurar la velocitat màxima en circuit.

Veient els resultats obtinguts en les diferents condicions i proves els resultats són clars. El Cupra Born es va mostrar com el millor frenant de forma asimètrica, va superar àmpliament la resta de contendents. Amb 48,65 metres va ser el més segur, seguit pel Renault Mégane e-Tech (53,53 metres) i el Peugeot 308 (54,8 metres).

A la prova d’estabilitat el model més estable i àgil va ser el Peugeot 308, que es va mostrar com el més ràpid en la velocitat d’entrada en el doble canvi de carril, i el més lent va ser el Hyundai Ioniq 5. A l’eslàlom amb cons el més ràpid va ser novament el Cupra Born (l’any passat, el Cupra Formentor també va ser el més àgil dels set), que va aconseguir completar el recorregut en 8,19 segons, seguit per un àgil Peugeot 308 (8,38 segons). Cal destacar que en aquest tipus de proves la majoria de models obtenen registres similars. 

Pel que fa a la velocitat màxima, els estàndards de Renault, Skoda i Cupra amb 160 km/h marquen la mitjana, mentre que Ford, Hyundai i Kia registren xifres superiors. Finalment, el Peugeot és el més ràpid de tots. Quant a autonomia, el Born ens va oferir 290 quilòmetres, el Ford 385, el Hyundai 352, el Kia 372, el Peugeot, en ser híbrid, va arribar als 655 quilòmetres (53 en mode elèctric), i, finalment, les dades del Renault no són fiables (però sí molt bones amb 330 quilòmetres) perquè es tracta d’un model presèrie. L’Skoda va arribar als 399 quilòmetres, ideal per a un cotxe de tall familiar com aquest.

100% carregats

Tenint en compte que ens trobem davant d’una final protagonitzada per vehicles elèctrics. el tema de la recàrrega és un dels principals aspectes que cal tenir en compte. Convé considerar que no tots equipen les mateixes bateries, fet que produeix notables diferències. En aquest aspecte els models coreans són més atractius gràcies a la seva tecnologia de 800 volts, que millora molt la seva capacitat i ús. El principal avantatge tant del Hyundai Ioniq 5 com del Kia EV6 és que, endollats a un carregador d’alta potència com els de la xarxa Ionity, passen del 10 a més del 80 per cent de recàrrega en només mitja hora.

Fent servir carregadors de potència mitjana actuen amb una notable eficiència, endollant-se a una càrrega de 52 kW de forma constant. A més, tots dos models destaquen per oferir un sistema bidireccional, per la qual cosa poden subministrar electricitat a altres aparells elèctrics més petits.

El maleter, també fonamental

Un altre dels paràmetres analitzats va ser la capacitat del maleter, una dada que cal tenir en compte a l’hora de comprar un cotxe. L’absència de motors de combustió als elèctrics facilita unes cotes d’alt nivell. En aquest sentit el Born ofereix 262 litres de capacitat, el Ford 388 litres (+ 45 litres al maleter frontal), el Hyundai 395 litres (+45), el Kia EV6 479 litres (+ 45), el Peugeot 315, el Renault 298 i l’Skoda 510 litres + 67 litres extres al maleter davanter.

Realment tots mereixen ser guardonats amb el premi al The Car Of The Year 2022, tot i que només un aconseguirà seduir els 61 jurats europeus. Quin serà?