El desaparegut periodista Carles Capdevila, conegut també per les seves reflexions sobre educar, ens convidava, entre moltes altres coses, a «dir-nos coses boniques», paraules amables. Tu, Carles, ens en vas regalar moltes: cuidar, educar, agrair, estimar... Aquest article te'l volem dedicar a tu. Et volem agrair el mestratge, ens has omplert el cor de paraules boniques. «Gràcies» és una d'aquestes paraules que tu, Carles, deies amb alegria.
La gratitud és el que fa que les fulles dels arbres creixin. Les paraules poden influir de manera decisiva en la nostra salut. Allò que la nostra oïda percep pot modificar el nostre estat d'ànim. Les emocions que desperten els mots que escoltem ens pot fer emmalaltir o sanar. Això hi ha estudis que ho demostren empíricament. Segurament no cal que reflectim cap taula o percentatge per demostrar que un «bon dia», una «paraula amable», un «m'agrada com rius», «molt bona la teva lletra», són paraules que desperten allò que ens fa caminar cap al benestar. El benestar és l'autopista que ens porta a la felicitat. La gratitud es desperta amb gestos i paraules. Les paraules de gratitud són sempre un regal. Aturem-nos un moment. Cal saber distingir entre l'emissor i el receptor. Deixem els receptors tranquils. A tothom li agrada rebre un bon mot.
Que els receptors continuïn rebent bones paraules. La jugada difícil i important és emetre missatges. Passar de ser l'agent passiu, transformar i elaborar les pròpies construccions sonores que generin alegria a l'entorn. Al començament és difícil, estem molt avesats a mots durs i enfadosos. Amb una mica d'entrenament, una mica, som capaços d'endreçar el nostre discurs i dir públicament: «Bon dia». Tot comença amb un primer «bon dia» o «fas bona cara». Fet i dit això som imparables. Màquines de dir paraules que curen. De cuidar, el Carles també en parlava.
Creiem que la clau és ser emissor o emissora. I aquí apareix novament la tasca dels mestres, familiars, tiets, amics i una llarga llista de gent. Fer consciència, calen moltes persones enviant missatges de gratitud. La gratitud no mostrada caduca ràpidament. Els missatges positius són l'adob, l'aigua d'abril.
De vegades la vergonya, la timidesa o la pressa ens fa deixar dins del calaix el «gràcies pel sopar» o «per la roba neta», «per per l'abraçada» o «per esperar-me»... Molts dies acabem la classe de judo infantil verbalitzant coses bones: «M'agrada jugar amb la Martina», «m'encanta el judo», «m'ho he passat bé amb el Pere»... són algunes de les frases.
Les paraules de Carles Capdevila: «Diguem-nos coses boniques» són un far per a tots i totes. Per això et recordem i et volem dir gràcies, Carles.
