L'edat per tenir un fill s'ha anat retardant cada vegada més els últims anys. I, a diferència de com afecta l'edat de la mare en aspectes obstètrics, gestacionals i perinatals, poc s'ha estudiat sobre quin paper juga l'edat del pare en la salut del fetus o de la dona durant l'embaràs.

D'entre aquestes investigacions, n'hi ha dues de força interessants, liderades per la doctora Ana Navarro, investigadora de la Fundació IVI, i supervisades pel doctor Nicolás Garrido, director de la Fundació IVI. Es titulen:

Ambdós treballs intenten mostrar si el semen d'un adult d'edat paterna avançada afecta:

  • La salut obstètrica de la dona durant l'embaràs
  • El tipus de part
  • La salut del nounat

I en cas d'afectar, de quina manera es dóna aquesta influència.

“Per això, hem tingut en compte una sèrie d'indicadors de salut a l'embaràs i perinatals com:

  • Diabetis gestacional
  • Hipertensió
  • El pes del nen
  • Tipus de part
  • La circumferència cranial
  • L'admissió a UCI després del naixement”

Tal com explica el doctor Garrido, el resultat d'aquesta anàlisi revela que:

  • "L'edat paterna no afecta els resultats obstètrics i perinatals en els tractaments de reproducció assistida amb ovòcits propis.
  • En aquest punt, i malgrat que diversos estudis suggereixen que el llindar per considerar l'edat paterna 'avançada' als 40 anys, creiem convenient revisar aquest límit d'acord amb els resultats actuals"

La qualitat del semen no influeix en el transcurs de l'embaràs

En concret, el treball analitza si amb l'edat i la pèrdua en la qualitat del semen o declivi de la fertilitat masculina això pot influir en els resultats obstètrics i perinatals.

“Una de les raons que pot ocasionar aquesta diferència entre homes i dones és purament biològica:

  • En els homes, l'espermatogènesi té lloc constantment, cada dia i en tot moment i, per tant, es generen cèl·lules noves.
  • Per contra, la dona té els fol·licles als seus ovaris fins i tot quan encara és dins de l'úter de la seva pròpia mare, és a dir, porten amb ella tota la vida.

I, òbviament, això influeix en les característiques de la fecundació i tot allò que comporta a posteriori, ja que els espermatozoides no tenen l'edat que presenten els òvuls en intentar fecundar-los”, explica la doctora Navarro.

Partint de la base que per edat paterna avançada s'entén un home de mínim 40 anys, en el cas d'edats més tardanes, són els problemes mèdics que van associats a l'envelliment els que fan que la qualitat del semen no sigui l'òptima i pugui donar lloc a un risc una mica més elevat de malalties al nadó, encara que són molt poc freqüents”.

"La fertilitat masculina és un camp encara força desconegut en matèria científica, per la qual cosa a IVI, conscients d'això, seguim investigant dia a dia per afrontar els reptes que aquesta presenta", conclou el Dr. Garrido.