La Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs del Consell Comarcal del Solsonès contra el decret d'aprovació del programa d'actuació aplicable a les zones vulnerables de contaminació de nitrats. El contenciós també s'oposa a l'acord de govern que revisava i designava noves zones vulnerables, a les quals s'hi incorporen sis dels quinze municipis del Solsonès. El contenciós s'ha presentat després que no s'atenguessin les al·legacions presentades al projecte d'ampliació. Paral·lelament, el Consell Comarcal negocia amb dues empreses la creació d'una o dues plantes de biogàs per eliminar fems i purins.
La incorporació de sis dels quinze pobles del Solsonès a les considerades zones vulnerables per contaminació de nitrats implicaria incrementar en un 20% les terres disponibles per abocar-hi els excedents de l'activitat ramadera. Això, explica Albert Muntada, vicepresident del Consell Comarcal, és impossible fer-ho a la comarca, fet pel qual caldria sortir dels límits del Solsonès per fer aquests abocaments.
Segons Muntada, el Solsones és una zona eminentment agrícola i amb una gran quantitat d'explotacions ramaderes. Per això, aquesta ampliació de les zones vulnerables aprovada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge perjudica molt la comarca, explica.
A més, des del Consell Comarcal s'ha intentat que el Departament de Medi Ambient sigui més rigorós en les analítiques que han servit per justificar la inclusió del Solsonès en el decret de zones vulnerables, ja que, segons Muntada, es van fer en uns terrenys que, tot i formar part del Solsonès, estan dins de la comarca del Bages, concretament a Malagarriga, a Navès.
La Generalitat 'ha donat poques xifres i ha contrastat poc' les dades, afirma Muntada, que explica que com que no s'han tingut en compte les al·legacions del territori, finalment s'ha optat pel contenciós administratiu.
De moment, per si el decret tira endavant malgrat el contenciós, el Consell Comarcal del Solsonès ha començat a treballar per dotar el territori d'una central de biogàs que permeti als ramaders desfer-se dels fems i dels purins. En aquests moments, explica Muntada, hi ha converses força avançades amb dues empreses que estarien interessades a tirar el projecte endavant.
La construcció d'aquesta central de biogàs suposaria una inversió d'entre cinc i deu milions d'euros, segons Muntada. Per això, les empreses especialitzades reclamen unes garanties mínimes de funcionament de quinze anys, ja que si no, la inversió no és rentable. Aquestes garanties les han d'assumir els ramaders, que s'han de comprometre a subministrar-los els purins durant aquest període.
