L'Associació Cultural de Prades ha dissenyat enguany una festa major diferent, amb la qual ha volgut posar l'accent en l'incendi forestal de l'any 1998, que va cremar prop de 27.000 hectàrees al Solsonès i del qual aquest juliol ha fet vint anys. La celebració, que va aplegar més de 300 persones segons fonts de l'associació cultural del municipi, es va centrar a homenatjar els voluntaris i les voluntàries que van contribuir a l'extinció de les flames, així com les persones que van participar en la creació de xarxes de protecció com la primera Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Catalu-nya, Natura Viva, que comprèn el Baix Solsonès i Cardona. Per aquest motiu, a l'esdeveniment hi van assistir personalitats rellevants de la comarca com David Rodríguez, alcalde de Solsona; Joan Solà, alcalde de Riner; i Magí Coscollola, batlle de Torà, així com representants de Bombers de la Generalitat i de diferents ADF del territori.

La lectura a càrrec de Laura de Castellet sobre la Declaració de Matamargó, escrita el juliol del 1999, va donar el tret de sortida a l'acte. El manifest posa en relleu el grau elevat d'abandonament que encara pateixen les zones rurals, que al cap i a la fi «implica tots els sectors socials i diu molt del manteniment de la identitat cultural del territori», va llegir De Castellet. Cap al final de la lectura, la declaració qüestionava quin projecte de món rural es persegueix tot relacionant-ho amb els focs de fa vint anys. A banda, el poeta Amadeu Vidal va recitar quatre peces del seu poemari.

Les veus de Mas i Porta

Els cantautors Roger Mas i Ramon Porta, ambdós músics del territori, es van encarregar d'amenitzar la vetllada a partir de lletres basades en la natura i el seu gaudi. Porta, músic toranenc, va interpretar melodies que il·lustraven la denúncia de la crema però també la bellesa del bosc, com en la cançó La Vall, dedicada a la vall de Cellers un cop arrasada per les flames. Tot seguit, el cantautor solsoní Roger Mas, va oferir una actuació realitzada des del to poètic i commovedor que el caracteritza. El solsoní, que va ajudar en l'extinció de l'incendi, com Porta, va expressar que «fa 20 anys, en un obrir i tancar d'ulls, el paisatge conegut de la infància va canviar», i que per a les persones que recorden els fets «ja són els seus propis records, és a dir, les coses importants que voregen el perímetre, i després de la torrentada descobrim que abans del foc érem uns i ara som uns altres», va compartir Mas tot recordant l'abrandament. Una botifarrada de germanor va tancar la festa.