«He hagut de conèixer moltes persones a través de les pantalles»

Després de dos anys com a coordinador de llengua hispana al santuari de Lourdes (França), mossèn Ruiz torna a la diòcesi de Solsona com a nou rector de la parròquia Nostra Senyora de la Mercè de Solsona i altres parròquies agrupades.

Ha tornat a la diòcesi de Solsona. Com ha viscut aquest retorn?

Molt content, amb molta acceptació i molta alegria. Poder tornar aquí ha estat un goig després de l'experiència que he pogut viure. Torno a casa, a la meva cultura, al meu ambient, això és molt enriquidor.

Quin canvi hi ha entre el mossèn Ruiz d'abans de treballar a Lourdes i el que ara és rector de Solsona?

El canvi més important és el fet que al santuari de Lourdes vaig treballar amb una pastoral internacional perquè jo hi era com a coordinador de llengua hispana, conjuntament amb italians, francesos, anglesos, bàsicament totes les llengües que hi havia treballaven com jo pel santuari al servei de la gent. Treballar internacionalment és un gran enriquiment per veure com es treballa la pastoral de manera internacional i també en cada indret.

El fet d'acollir molts pelegrins i poder parlar personalment amb molts d'ells, ja sigui a la confessió o en trobades pel carrer, també ha estat molt enriquidor.

I quina diferència hi ha a l'hora de treballar?

Hi ha una obertura totalment diferent de confiança, de poder obrir el teu cor i d'enriquiment en l'àmbit personal a l'hora d'ajudar a altres persones com el fet de poder escoltar, sobretot, persones que pateixen molt en aquest món. Aquesta és la diferència entre una parròquia i un santuari internacional. Allà hi ha de tot i l'experiència és molt més gran.

Quina era la seva tasca a Lourdes?

Jo era coordinador de llengua hispana, és a dir, de tots els territoris que parlen la llengua espa-nyola, no només a Espanya. La meva feina consistia a fer tot el que té a veure amb la traducció, repassar textos per poder-ho enviar, acollir tots els pelegrins de llengua hispana, fer conferències, celebrar eucaristies... Un cop l'any també participava en un congrés que es feia a Espanya com a representant del santuari.

Com va arribar a aconseguir aquest càrrec?

Durant els anys anteriors jo ja era consiliari de l'Hospitalitat de la Mare de Lourdes, per això ja tenia coneixement del santuari ja que participava en el pelegrinatge i altres trobades en què jo em desplaçava del bisbat al santuari per formació o per qualsevol acte unes 3 o 4 vegades l'any. Donada la meva coneixença sobre el santuari, quan el coordinador anterior del santuari de Lourdes va deixar el càrrec es van veure obligats a trobar a algú i m'ho van proposar. Els vaig dir que ho demanessin al bisbe Xavier Novell i ell em va demanar què em semblava l'opció d'anar a Lourdes, i jo li vaig dir que m'agradaria. Ell em va dir que endavant, i que tot fos per coneixement i pel meu enriquiment personal.

Abans de tornar a Solsona va estar durant vuit mesos a Granada acompanyant joves amb addicions i altres problemes personals. Com va ser aquesta experiència?

L'experiència de poder estar amb joves que han estat ferits ja sigui en l'àmbit social, personal o psicològic ha estat molt enriquidora. Per exemple, quan has estat maltractat pels pares, quan només has pogut créixer amb la mare o amb el pare i vas creixent et preguntes: «I jo perquè actuo d'aquesta manera?», i és que en el fons hi ha hagut una ferida d'infantesa. Eren joves que havien estat violats, abusats sexualment, situacions tan dures com aquestes que els porta a una addicció. Per culpa d'aquesta ferida s'han drogat, prostituït, són addictes a l'alcohol o a altres tipus d'addiccions.

Què li va portar a emprendre aquesta inciativa?

Quan era a Lourdes, per diferents motius m'arribaven testimonis que em parlaven d'aquesta situació, i a partir d'aquí vaig pensar que seria molt interessant. El bisbe va dir que tiréssim endavant amb això perqué també va considerar que era una experiència molt enriquidora per a mi. Va ser com un pas més, ja havia acompanyat malalts a Berga i vaig passar a tractar persones ferides interiorment, que són ferides que s'han de tractar més personalment i mitjançant l'acompanyament. Ha estat una experiència molt bonica i de molt creixement personal.

Torna a Solsona en un moment complicat a causa de la situació excepcional per la Covid-19. Com ho porta?

És una situació una mica estranya tot i que no deixo de treballar. Tenim reunions per via telemàtica, trucades... a més aquí a la parròquia de Solsona tenim tot un grup de mossens amb els quals ja col·laborem. Ha estat estrany perquè he hagut de conèixer molta gent a través de la pantalla i no personalment.

Té pensat canviar alguna cosa respecte al funcionament de la parròquia que duia a terme el rector anterior, Lluís Tollar?

De moment acabo d'arribar i quan un arriba ha de mirar què funciona i què no, i estar a l'aguait. A més, tenint en compte que és una situació estranya, encara que vulgui fer coses no puc perquè ara les misses, reunions, la catequesi i tot això es fa d'una manera tan diferent que no puc avaluar el seu funcionament. Ara s'ha d'estar al costat de la gent amb tot allò que necessitin, això és el principal.

Creu que s'hauria de flexibilitzar el confinament per tal que les esglésies puguin reactivar la seva activitat?

Jo penso que sí, perquè no podem oblidar que hi ha una part de la persona que necessita aquest esperit religiós i necessita un lloc on poder reomplir-se de força per avançar. Tenim una catedral enorme, si nosaltres posem distàncies i totes les mesures de seguretat, quin perill hi ha? Hi ha més contacte en una botiga petita on la gent hi va a comprar que en una catedral com la de Solsona, on 20 o 30 persones podrien anar a missa sense problemes. Tot i això, hem d'estar atents a tot el que ens diguin les autoritats, no exposar-nos a perills i complir totes les mesures de seguretat.

L'Església ha apostat per les noves tecnologies per arribar als fidels durant la crisi sanitària. Quins avantatges poden proporcionar?

Tantes misses com les que hi ha hagut ara en directe no n'hi havien hagut mai. És evident que en aquesta situació gràcies a les noves tecnologies hem pogut entrar a moltes cases. A través de la missa d'Internet he entrat a moltes cases que en una situació normal no hi hauria pogut arribar o conèixer tan fàcilment. Això ha servit per poder entrar a molts llocs i que em coneguin, encara que sigui a través d'una pantalla. És clar que no poden obtenir el cos de Crist, però bé, hem d'anar de mica en mica.