La xarxa social Twitter activarà a partir d’aquest dilluns una alerta perquè cada vegada que una persona faci una recerca relacionada amb el suïcidi, se la derivi directament a la pàgina web del Ministeri de Sanitat, que compta amb un apartat específic centrat en el telèfon d’atenció de la conducta suïcida, el 024.
Així ho ha explicat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en l’acte «Salut mental en joves i adolescents. Una prioritat compartida» que ha celebrat conjuntament amb els seus companys d’Educació, Pilar Alegría, i el d’Universitats, Joan Subirats, amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.
Des d’aquest dilluns mateix, ha indicat, la xarxa social ha introduït aquesta novetat sobre que «quan algú hi entra i fa una recerca de suïcidi, salta una alerta sobre el telèfon 024 i la pàgina web del Ministeri de Sanitat». «Així és com podem avançar per ser més capil·lars, per arribar més lluny en una acció que no és exclusiva», ha emfatitzat.
Més de 55.000 trucades
La responsable de Sanitat ha recordat que aquest dilluns mateix es compleixen cinc mesos de la posada en marxa del 024, temps en què ha acumulat més de 55.000 trucades, n’ha derivat al voltant de 2.000 als serveis d’emergència 112 i ha fet unes 1.000 intervencions en suïcidis d’alt risc o en curs.
A més, al servei telefònic s’hi unirà un de xat perquè és el sistema més utilitzat pels adolescents: «Les xifres mostren que hi ha una realitat sobre la qual hem de continuar actuant perquè les dades són allà», ha afegit. Paral·lelament, el Ministeri de Sanitat treballa amb el d’Universitats en un estudi per conèixer la salut mental de la comunitat universitària.
Tal com ha detallat Rafael Tabares, investigador principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam), la iniciativa, que va sorgir del mateix Subirats, arrencarà aquest mes amb una enquesta telefònica a estudiants de grau de centres privats i públics que es completarà amb una altra a final de curs per «analitzar la salut mental» dels universitaris.
«Estudiar a la universitat és un factor de risc»
«L’evidència científica que tenim és que estudiar a la universitat aquí i en altres llocs és un factor de risc per a les malalties psiquiàtriques», per factors com l’edat, una edat de canvis i vulnerabilitats, pel fet d’estudiar en entorns cada vegada més competitius o per «la mal anomenada cultura de l’esforç i de l’èxit». El Ministeri d’Universitats espera tenir una primera tanda d’informació a finals d’aquest any i una segona tanda a final del curs.
«Ens donarà certeses més clares per entendre, comprendre el fenomen i també distingir bé els moments vitals en què aquests temes es donen», ha assegurat Subirats, que ha posat l’accent en com les èpoques de canvi vital com l’adolescència són moments d’enorme fragilitat, com també ho són els primers cursos d’universitat o els anys quan es cursa un doctorat.
Subirats ha remarcat que el Consell d’Estudiants Universitaris de l’Estat els va alertar sobre la necessitat d’atendre aquest tema i que per això el projecte de llei del sistema universitari ja inclou l’existència de serveis psicopedagògics, d’orientació i d’ajuda a totes les universitats.
Covid i salut mental
Per la seva banda, la titular d’Educació ha mostrat la seva preocupació perquè la pandèmia «ha incrementat el malestar psíquic dels alumnes», especialment en les noies.
Tot i que ha volgut posar el focus en l’assetjament escolar, un dels grans reptes del seu àmbit: «El nostre país sempre ha estat molt implicat en aquesta qüestió, i de fet l’últim informe Pisa situa Espanya com el tercer país amb millor clima educatiu. Però quan parlem d’assetjament escolar, qualsevol percentatge ens ha de preocupar i ocupar», ha emfatitzat.
Prèviament, ha tingut lloc la taula rodona «Perspectiva en salut mental de joves i adolescents», en què les estudiants de l’Institut d’Ensenyament Secundari Miguel Catalán de Coslada (Madrid), Nuria García i Carlota Martín, han donat compte de les iniciatives del seu centre en matèria de prevenció.
«A qualsevol persona ens agrada que ens escoltin i això fa que pugi la nostra autoestima i ens fa formar part d’alguna cosa. Al nostre institut sempre ens han preguntat què volem fer», ha assenyalat García.
Per exemple, amb els cercles de diàleg, que «consisteixen bàsicament a seure a parlar. A l’institut promovem el benestar de diferents maneres, per exemple amb tallers», ha afegit la seva companya.
«Jo diria a qui se li està passant pel cap que no vol dir que ho facis; el fet que tinguis una ideació simplement és un senyal d’alarma que et diu que no pots amb la situació. I tampoc passa res per no poder amb tot, ningú pot estar bé tota l’estona», ha conclòs Carmen Sánchez, autora de ‘Hablamos del suicidio?’.
