Imad el Bouchaibi Dalí (Tànger, 1978) va arribar a Berga des del Marroc a l'edat de només 2 anys. Aquest infermer i model ocasional serà el primer convidat que estrenarà el nou programa del 33 A quatre Mans, avui a les 22.45 h. Es tracta d'una sèrie de vuit programes en què la conversa i la música condueixen els espectadors per les vides dels convidats que hi participen.

Aquest programa es va gravar a final del 2019 a l'escola Sant Joan de Berga, on el jove Imad va estudiar quan va viure a la capital berguedana. Dalí va residir al bar-ri vell de Berga amb la seva família perquè el seu pare treballava a les mines de carbó de Saldes.

En una entrevista concedida a Regió7 després d'haver rodat el programa, Dalí explicava que la seva integració va ser «bastant més fàcil, la migració era un fenomen que no havia arribat al boom actual i a Berga només hi havia dues famílies de fora. Comportava cert exotisme. Em vaig integrar, estudiant a l'escola de Sant Joan. Va ser una etapa molt important, vivint entre dues cultures totalment diferents i redescobrint la meva identitat. Berga va ser el niu per acabar sent el que he volgut ser».

Dalí va marxar de Berga als 17 anys, però a la ciutat actualment encara hi viu una germana seva. «Vaig començar a treballar de model, en revistes i en algun anunci, aprofitant l'exotisme. Ara soc infermer, i també vaig ser professor d'Infermeria a la UAB, durant quatre anys. Encara ho compatibilitzo amb la moda, sobretot amb anuncis pels països àrabs. Als 41 encara faig cosetes, però no és el meu interès principal».

Per la seva banda, fonts de TV3 han explicat que A quatre mans combina música, conversa i entreteniment per descobrir la vida dels convidats a través de les cançons que han marcat la seva trajectòria vital. Cada capítol presenta dues experiències unides per un valor, un sentiment o, de vegades, una cançó. Actitud, identitat, repte, passió, tolerància, proesa i superació són els fils conductors de les entrevistes, durant les quals Antoni Tolmos interpreta amb el piano les cançons proposades pels protagonistes. D'aquesta manera, la música es converteix en la banda sonora per parlar del seu context emocional.