L'alcalde de Calaf admet que amb vuit municipis no n'hi ha prou per ser comarca

Badia diu que un Consell Comarcal només tindria sentit si agrupés tota l'Alta Segarra, però reconeix que hi ha reticències

10.02.2017 | 10:38
L´alcalde de Calaf, Jordi Badia.

L'alcalde de Calaf, Jordi Badia, no es veu amb forces, ara per ara, de reivindicar la creació de la comarca de l'Alta Segarra, malgrat que algú pugui pensar que la divisió de l'Anoia en vegueries pugui facilitar-ho. Ell, però, toca de peus a terra: «amb els vuit pobles que ens hem mantingut a la Catalunya Central, i algun altre que s'hi pogués sumar, no n'hi ha prou per poder ser una nova comarca, perquè sumem 5.000 habitants i escaig», indica. Per a Badia, per tant, l'actual prioritat és trobar la forma administrativa que permeti encaixar en el mapa aquests vuit pobles que han quedat despenjats.

La creació de la comarca només tindria sentit, segons Badia, si aconseguís agrupar la gran majoria dels municipis que formen part de l'Alta Segarra històrica. És a dir, no només els vuit de l'Anoia que han decidit quedar-se a la Catalunya Central, sinó també els pobles de la Segarra, el Solsonès i el Bages que històricament han format part de la mateixa zona identitària. «Geogràficament parlant, ens en podríem anar a una àrea màxima de 17 municipis. Seria un territori molt extens que tindria uns 10.000 habitants i, per tant, seria una comarca homologable a totes les que existeixen», destaca Badia. Però reconeix que, ara per ara, fora del nucli de convençuts de la nova comarca (Calaf i els pobles de l'entorn), a la resta de municipis hi ha força reticències. «Per tant, ara per ara, amb els vuit municipis actuals, potser no ens cal un Consell Comarcal propi», admet Badia. De fet, també es mostra molt crític amb el Consell Comarcal de l'Anoia, del qual continuen formant part: «no m'agrada la seva funció. No em compensa», assegura.

L'alcalde lamenta els «llimbs administratius» en què han quedat els vuit pobles de l'Alta Segarra que seran Anoia i Catalunya Central a la vegada. «Aquesta situació és la que hem de resoldre primer, i és el que estem reclamant des de fa temps. Nosaltres en volem parlar, sense cap pressupòsit inicial per cap part. Però, de moment, sembla que no ens volen acabar d'escoltar ni convocar», lamenta.

Tot i que, per a Badia, la creació de la comarca sempre serà l'objectiu irrenunciable, ara creu que es podrien buscar «fórmules» diferents. Per exemple, diu, «la creació d'un consell d'alcaldes de l'Alta Segarra, o la creació d'una subcomarca», detalla. En tot cas, Badia subratlla que aquests municipis ja estan treballant conjuntament en la Mancomunitat de l'Alta Segarra, en què els ajuntaments s'han unit per prestar serveis comuns. Per a l'alcalde calafí, la clau és aquesta: «que l'Alta Segarra aconsegueixi un tipus de reconeixement, encara que no sigui el de comarca, que ens permeti rebre transferències i ajudes per mancomunar serveis i algun tipus d'estructura administrativa», diu.

Jordi Badia compara la situació de l'Alta Segarra amb la del Lluçanès, una altra comarca natural que de moment no ha trobat prou suports entre els municipis que en formen part per oficialitzar-la. «El que estem plantejant per a l'Alta Segarra no és inèdit. El Lluçanès també està negociant alguna forma de reconeixement i, en el seu cas, el procés està molt més avançat», conclou l'alcalde calafí.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema