A Puigcerdà l'esclat de la guerra d'Espanya es va viure amb un balanç dramàtic de morts. El conflicte va evidenciar un enfrontament entre un poder anarquista revolucionari de facto imperant a la comarca i un grup d'anarquistes assassins que, segons relata l'historiador expert Jean-Louis Blanchon, han fet perdurar un record molt negatiu a Puigcerdà i la comarca d'aquells dies. En aquells anys, en què per exemple ERC aconsegueix el govern de Puigcerdà, el poder real l'ostentaven figures anarquistes com ara el conegut Cojo de Málaga, Antonio Martín, de la FAI. Mentre el poder anarquista revolucionari va voler fer una societat nova i va portar a terme un govern actiu que va crear escoles gratuïtes, la cooperativa popular, una biblioteca, l'acollida dels refugiats o l'arribada d'aigua potable a Puigcerdà, paral·lelament els morts s'anaven sumant. Entre el mes d'agost i octubre del 36 hi va haver 33 morts. El dia 9 de setembre està marcat en la història negra local amb un balanç de 21 morts. La situació de caos va fer que els dies 21 i 22 de juliol es produís una cremada d'esglésies a la comarca. Iniciada la guerra, Puigcerdà va col·laborar amb el front republicà de l'Aragó.
