Partits i advocats reclamen que es multi d’ofici Sílvia Orriols

Partits i advocats demanen a la Conselleria d’Igualtat de la Generalitat que mogui fitxa i sancioni l’alcaldessa ultra de Ripoll, Sílvia Orriols, que imposa traves burocràtiques perquè els ciutadans nouvinguts no puguin empadronar-se en el municipi. Tal com ha constatat El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7, hi ha famílies migrants els fills de les quals no tenen accés a la sanitat ni a l’educació pública des de fa mesos a causa dels nous terminis que el Govern d’Orriols, de la formació ultra independentista Aliança Catalana, està aplicant en la tramitació. Treballadors municipals han relatat que "abans s’empadronava al moment. Però l’alcaldessa va voler canviar els protocols i des de setembre no s’empadrona ningú fins a passats tres mesos, que és el termini màxim que marca la llei". És a dir, es tracta de dilatar al màxim el procés. Alguns migrants desisteixen i marxen.

"Existeix el concepte de la diligència deguda, que recull la llei d’igualtat de tracte impulsada per la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, i que serveix per garantir que l’administració pública actuï a l’hora de garantir els drets humans o evitar que es vulnerin", explica la diputada de la CUP Basha Changue. "Creiem que impedir l’empadronament, el fet que hi hagi nens sense escolaritzar i sense pediatre, és una vulneració greu de drets humans en la qual cal actuar", insisteix Changue.

La Síndica de Greuges reobre un estudi sobre el padró a Catalunya arran del cas de Ripoll

De fet, la diputada de la CUP assenyala que la Conselleria d’Igualtat i Feminismes fa mesos que aplica el concepte de la diligència deguda en els casos de violència masclista. Consta, fins i tot, en el protocol marc d’intervenció. "Si una dona no s’atreveix a fer el pas de denunciar, però als serveis socials o els metges els consta, la Generalitat activa el cas d’ofici. Per què no l’apliquen també en aquest cas? No s’ha d’esperar que la víctima denunciï, cal actuar d’ofici davant aquesta greu discriminació", segueix Changue, que posa també d’exemple quan els Mossos van actuar d’ofici en la campanya edatista i discriminatòria contra Ernest Maragall.

Diversos advocats consultats per aquest diari expliquen també que l’article 3.2 de la llei catalana d’igualtat de tracte i no discriminació obliga la Generalitat a actuar en aquest cas. "Els professionals de les administracions públiques i dels serveis sostinguts amb fons públics […], si tenen coneixement d’una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència, tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a l’òrgan competent", diu la llei. "No fer-ho és una sanció greu", remarca l’advocada Laia Costa, que creu que el Govern ha de considerar el que ha tingut lloc a Ripoll com un cas de discriminació.

Sense règim sancionador

Marc Serra, advocat i regidor de Barcelona En Comú, titlla d’il·legal l’actuació de l’alcaldessa de Ripoll. "És contrari a la normativa estatal de padró, infringeix la llei d’igualtat de tracte i no discriminació", remarca. De fet, ha apressat la Generalitat a obrir un procediment sancionador.

La Generalitat assenyala que la llei estatal que regula el padró no té règim sancionador. "Qui pot imposar sancions és un tribunal de justícia", expliquen des de la Conselleria d’Igualtat. Recorden que l’oficina contra la discriminació de la Generalitat està tractant casos sobre l’empadronament, però opten per la mediació, tal com dicta l’article 51 de la llei catalana d’igualtat de tracte en casos en què estigui implicada una administració.

Subscriu-te per seguir llegint