La Generalitat demanarà al Govern central que es posi mans a l'obra per resoldre una demanda històrica de Sant Vicenç: el soterrament de la línia de Renfe que parteix en dos el nucli urbà.
De moment es tracta només d'una petició acordada ahir pel Parlament de Catalunya, però conté dos aspectes rellevants que fan que, d'entrada, es pugui considerar alguna cosa més que un brindis al sol. D'una banda, el fet que la iniciativa sorgia d'un dels dos partits principals en l'àmbit estatal, el PP, ja que és l'Estat -per competència sobre la línia ferroviària i per capacitat econòmica- el que té a les seves mans afrontar un projecte d'aquesta magnitud. D'altra banda, perquè la proposta va rebre el suport de tots els grups.
La comissió de Territori i Sostenibilitat va donar llum verd ahir a la petició dels populars en què es reclama al govern central que "estudiï la viabilitat tècnica i econòmica per a la millora de la integració urbana de les vies a Sant Vicenç". Una integració que, a la pràctica, passa per un soterrament i per fer viable aquesta operació convertint la superfície en una nova zona urbanitzable.
A Sant Vicenç, el creixement del poble s'ha vist condicionat històricament pel pas de la línia de Renfe, construïda l'any 1859. Aquest traçat de la via s'ha convertit en una gran barrera que creua el nucli urbà de cap a cap al llarg de més d'un quilòmetre, de nord a sud. A mesura que el municipi ha crescut, aquesta barrera ha comportat cada cop més dificultats per a la mobilitat interna entre el que podríem definir com la part baixa i la part alta del poble, si- tuats a banda i banda de la via.
La connexió tant a peu com (i especialment) amb cotxe entre totes dues zones del nucli urbà és en aquests moments un dels principals inconvenients que comporta el pas de la línia. Per creuar-la amb vehicle actualment només hi ha tres passos soterrats, dels quals només en un -a l'avinguda del Secretari Canal- s'hi pot circular en totes dues direccions i admet el pas de camions, i encara amb dificultats en el cas dels tràilers o camions elevats. Aquesta situació provoca importants retencions dins el nucli urbà en hores punta -sobtetot en els moments d'entrada a les escoles- ja que tot el trànsit es canalitza i, per tant, es concentra en pràcticament un únic pas.
L'estudi de viabilitat que, a partir de la proposta aprovada ahir, la Generalitat reclamarà al ministeri de Foment hauria d'incloure un projecte bàsic de com s'hauria de fer aquest soterrament i una estimació de la inversió que això comportaria. Però també podria incloure un càlcul aproximat de l'aprofitament urbanístic i, en conseqüència, econòmic del sòl que s'alliberaria amb aquesta operació, ja que contribuiria a abaratir el cost de les obres. Josep Llobet, el diputat del PP que ahir va defensar la proposta, es mostrava satisfet pel suport unànime que aquesta havia rebut i destacava que "més enllà de futurs aprofitaments urbanístics d'aquest sector, que ja es veuran, el més important és que l'Estat assumeixi aquesta necessitat".
Ara bé, aquest futur aprofitament de l'espai que ara ocupen les vies si realment s'arriben a soterrar no és un tema menor.
Per posar un exemple de referència, a Montmeló -municipi molt similar a Sant Vicenç en estructura urbana i població- ja s'està fent aquest soterrament. En aquest municipi vallesà l'Ajuntament ja va aprovar ara fa un any el pla urbanístic del sector que quedarà disponible quan s'hagi completat aquest soterrament. En l'espai damunt dels túnels s'ha projectat un ampli passeig urbà, on es podran construir prop de 600 habitatges, una zona edificable amb la venda de la qual es preveu finançar una bona part de l'actuació. També s'hi crearan 1.000 places d'aparcament subterrani i un gran equipament. Dels més de 100.000 m2 que abasta tot aquest pla urbanístic de l'espai alliberat en ple nucli urbà de Montmeló, 42.000 es destinaran a zones verdes i 36.000 a equipaments municipals.
