Rufí Cerdan és un manresà doctorat en Geografia i autor d'una tesi sobre planificació territorial i lluita contra els incendis forestals del Bages.

El Bages ha estat força castigada pels incendis. Per què?

En poc més d'un segle el Bages ha triplicat la superfície forestal fins a les 90.000 hectàrees actuals. Abans hi havia molta més superfície agrària i explotacions amb pastures, o vinyes. En canvi, ara hi ha una gran continuïtat de combustible vertical i horitzontal. El bosc meridional és més esclarissat, i cap al nord, les condicions meteorològiques no afavoreixen tant la propagació dels incendis, però el Bages es troba perjudicat per totes dues circumstàncies, i pel vent. També influeix el mal estat que tenien les línies elèctriques.

A què es deuen les diferències dins la pròpia comarca?

Els grans incendis del 86, el 94 i el 98 es van produir en situacions de vent, de marinades o de ponent. Castelltallat, per exemple, està en situació est-oest. El foc del 94 va començar per l'extrem occidental i va avançar impulsat per un vent de ponent cap a l'est. Zones com l'altiplà del Moianès, en canvi, combinen cultius i boscos més humits.

Es pot pensar en un altre gran incendi com aquells?

Sí, perquè hi continua havent una manca de gestió. A més, es dóna "la paradoxa de l'extinció"; l'èxit de contenció d'incendis petits és cada cop més gran, però com que no hi ha gestió, passa que allà on no s'ha actuat perquè no hi ha arribat el foc s'hi va acumulant més massa, amb el perill que això comporta si mai no s'hi declara un incendi i es descontrola.

Hi ha àrees de més perill?

Zones on s'ha acumulat molta continuïtat forestal perquè fa temps que no hi ha hagut cap incendi, com l'àrea de Gaià.

Quina solució hi ha?

La gestió forestal amb biomassa per a calderes. També s'han d'analitzar els llocs on seria difícil parar un foc per tenir-hi la vegetació controlada, i on es podria intervenir amb pastures, cremes controlades a l'hivern, treballs mecànics, o altres mesures.