La venda ambulant agonitza. La caiguda del consum ha deixat molts marxants en una situació límit, treballant sense cap benefici econòmic, i amb unes previsions a curt termini pessimistes. La competència no regulada i uns impostos que molts consideren excessius escanyen encara més el sector.
Les vendes han baixat entre un 30 i un 40% els darrers tres anys. Aquesta és l'estimació d'Ignasi Fan, secretari de l'Associació de Venedors Ambulants de Terrassa i Comarca, de la qual formen part bona part dels marxants del Bages. "Parlen de recuperació, però nosaltres no hem notat res. La gent segueix venint, fa la volta però no compra", lamenta. "Al que li vagi bé deu haver inventat alguna cosa", conclou.
Com menys ingressos, menys beneficis. El marge de guanys dels marxants és cada vegada més estret, fins al punt que hi ha qui ha de posar diners de la seva butxaca per seguir treballant mentre espera que millori la situació. "Fa dos anys que no tinc beneficis, i com jo molts venedors ambulants", diu Fan.
Les taxes són un dels maldecaps més recurrents. "Cada any pago de 18.000 a 20.000 euros en impostos", explica Fan. Els paradistes han de fer front a un import trimestral que Hisenda calcula en funció de les vendes. Cada Ajuntament, a part, cobra per l'ocupació de l'espai públic. Fan, per exemple, paga 600 euros anuals per una parada que fa deu metres de llarg a Castellbell i el Vilar. A Olesa de Montserrat, en canvi, paga 1.300 euros per 15 metres. A part, els marxants han de preveure la quota de la seguretat social, el manteniment de la furgoneta i, si ho creuen necessari, una assegurança per a la parada.
