Pilar Sala ha participat en gairebé totes les rues del Carnaval de Sallent des de fa uns 35 anys. Enguany, la seva comparsa s'han disfressat amb el tradicional vestit català.
Com és que s'han disfressat amb el vestit tradicional del pagès?
Altres anys ens hem disfressat d'altres coses, amb vestits més sofisticats que el d'enguany, però ara amb la independència sobre la taula va agradar molt la idea de vestir-se de catalanets. Ha estat una temàtica que ens ha fet molta il·lusió.
És fàcil, per a la vostra comparsa, posar-se d'acord per escollir la disfressa?
Sí. No va costar gaire.
I de tot aquest pa, embotit, coca i menjar que porten al carretó, què en faran?
La repartim al llarg tota la rua. En mengem nosaltres i també en donarem entre el públic que ens mira. És una manera de fer país. Però aquest no és el primer cop que repartim menjar. Fa un parell d'any ens vam disfressar de cuiners i portàvem un carro amb xoriço, borifarra i altres coses. I també va agradar molt.
En 35 anys participant al Carnaval, ha canviat mai de comparsa?
Fa tres o quatre anys vaig canviar. Amb la comparsa que havia anat sempre ens vam anar fent grans i cada cop érem menys fins que vam fer el canvi. De fet, vaig amb una altra comparsa però hi ha companys de l'antiga.
De tots aquests anys, quina és la disfressa què més recorda?
Ens hem disfressat de moltes coses: brasileres, esquimals, temes més rebels i reivindicatius. Un any vam reivindicar que ens traguessin el runam i vam repartir petites bosses en les quals donàvem potassa amb runam al públic. També cap al principi dels Carnavals, un cop ens vam disfressar d'espermatozoides, que llavors era bastant atrevit.
Ha anat mai de Carnaval a fora de Sallent?
Sempre que he anat de Carnaval ho he fet aquí, a Sallent, que és on tinc els amics.
Quins canvis ha notat més al llarg dels anys?
Sobretot l'afluència de públic. I també a l'hora de fer les disfresses. Al principi cadascú es feia la seva, a casa, i ara majoritàriament es compren.
La disbauxa del Carnaval va omplir ahir de gom a gom els carrers del centre Sallent, que manté la seva rua com una de les més concorregudes de la comarca, que congrega milers de participants. Les disfresses amb motius animals van ser unes de les grans protagonistes de la tarda.
La prova que aquesta és una de les cites més esperades de l'any a la vila és que quan encara faltava una hora per a l'inici de la rua, a la plaça de la Pau, el punt de sortida, ja s'omplia dels participants a la festa. Era a dos quarts de sis de la tarda quan els tres petards de rigor marcaven l'inici de la desfilada, que va omplir fins ben entrat al vespre els carrers del centre d'alegria i diversió. I si uns eren ben puntuals a la cita, quan ja feia més d'una hora i mitja que les primeres comparses havien sortit de la plaça de la Pau, encara hi havia petits grups d'espontanis que arribaven disfressats del tot disposats a afegir-se a la festa. Aquella hora, els cotxes aparcats a banda i banda de l'antiga carretera fins al barri de l'Estació eren de nou la demostració del poder de convocatòria de la festa sallentina.
Al llarg de tota la tarda, els participants a la rua i també el nombrós públic que s'acumulava als laterals van fer petits els carrers i places del centre. Tot i això, enguany la rua transcorria amb més fluïdesa que en altres ocasions. Els diferents participants es movien al ritme de la música de les diferents bandes que s'intercalaven amb elles al llarg de la desfilada de disfresses. La típica "Carnaval, Carnaval, Carnaval te quiero", era una de les cançons més repetides.
