L´investigador bagenc Pere Santamaria ha coordinat un estudi de l´Idibads de l´Hospital Clínic i la Universitat de Calgary (Canadà), on treballa, que ha descobert un nou mecanisme cel·lular i un nou tipus de fàrmac per tractar malalties autoimmunes com la diabetis de tipus 1, l´esclerosi múltiple o l´artritis reumatoide. El treball, que publica la prestigiosa revista científica Nature, proporciona un nou enfocament per entendre i tractar aquest tipus de malalties cròniques de forma específica sense comprometre la immunitat general del malalt.
Els resultats d´aquest treball, realitzat amb ratolins, podrien aplicar-se als més de 80 tipus d'aquestes malalties. A l'article demostren el mateix efecte terapèutic en models animals de tres malalties diferents (diabetis tipus 1, esclerosi múltiple, i artritis). A més, s´ha demostrat que l'efecte biològic dels fàrmacs que s´estan desenvolupant es pot reproduir en ratolins humanitzats (trasplantats amb cèl.lules blanques de la sang de malalts diabètics). En aquests moments ja estan desenvolupant els fàrmacs per a assajos clínics en diabetis de tipus 1.
D´entrada, per poder entendre el descobriment, ens pot explicar què són les malalties autoimmunes?
Són una col·lecció de malalties que afecten un segment molt alt de la població i n´hi ha unes 80. Ho són, per exemple, la diabetis de tipus 1, l´esclerosi múltiple o l´artritis reumatoide. Són malalties freqüents i el seu problema és que són molt complexes des del punt de vista immunològic. Són causades per un atac als nostres propis òrgans i teixits per les cèl.lules blanques de la sang del nostre sistema immunitari, que ens protegeix contra infeccions per bacteris, fongs, virus i fins i tot càncer. Sense el sistema immunitari no existiríem, ens moriríem. A vegades, el sistema immunitari s´equivoca i decideix atacar cèl·lules dels nostres propis teixits i òrgans, per exemple, en el cas de la diabetis decideix atacar les cèl·lules del pàncrees que fan la insulina, i en l´artritis reumatoide ataca les cèl·lules que fan el cartílag del genoll. Qualsevol òrgan del cos pot estar afectat per un atac equivocat dels sistema immune. Aquests atacs són molt complexos d´entendre i els coneixem molt poc.
I com es tracten actualment aquestes malalties?
Per tractar-les s´han de fer servir immunosupressors sistèmics, és a dir, fàrmacs que suprimeixin tot el sistema immunitari de manera general sense cap especificitat. Aquests fàrmacs no són gaire efectius perquè a les dosis que ho serien destruirien el sistema immunitari o induirien efectes secundaris importants. Aquest problema es podria solucionar si poguéssim trobar fàrmacs altament específics de cada malaltia autoimmunitària que no toquessin la resta del sistema immune. Això és precisament el que hem descobert.
Es tracta de malalties cròniques.
Sí, la majoria duren tota la vida, apareixen i se´n van i tornen a aparèixer i creen complicacions en el malalt i la seva família. Algunes no es poden ni tractar, d´altres són mortals, creen una despesa econòmica al sistema sanitari molt elevada, segurament més que el càncer, i és un problema per a la societat que fins ara no hem pogut solucionar.
Però amb el nou descobriment es comença a veure la llum... Què han descobert en concret?
El que hem fet és adaptar uns fàrmacs nous que vam descobrir per casualitat fa uns anys per poder tractar malalties autoimmunes de manera molt específica i molt efectiva sense comprometre la immunitat sistèmica, és a dir, la capacitat de les cèl·lules blanques del cos de protegir-nos contra infeccions, càncer, etc. Al mateix temps, hem descobert uns mecanismes immunològics que no es coneixien, que ens protegeixen contra malalties autoimmunes.
Per tant, podem parlar d´un doble descobriment.
Sí, d´una banda, el que ens pesàvem que no era possible i que requeriria molts més anys de recerca per part de molta gent per disseccionar cada una de les malalties i trobar un fàrmac específic per a cada una, hem trobat que amb els coneixements que tenim avui en dia podem produir fàrmacs basats en un sol disseny, en què només hem de canviar una petita cosa per a cada malaltia i les podem atacar de manera molt específica sense comprometre la immunitat sistèmica. I d´altra banda, hem descobert que hi ha una sèrie de cèl·lules al nostre sistema immunitari que parlen les unes amb les altres amb un llenguatge que hem desxifrat, i són les cèl·lules en les quals els fàrmacs actuen. El que fan els fàrmacs és agafar una cèl·lula que causa o participa en la malaltia i la converteixen en una cèl·lula que suprimeix la malaltia, la reprogramen perquè en comptes d´atacar suprimeixi la inflamació del teixit.
En quines de les 80 malalties han treballat fins ara?
Nosaltres a l´article hem demostrat quins són els mecanismes d´acció i que això funciona en models animals de tres malalties completament diferents: la diabetis de tipus 1, l´esclerosi múltiple i l´artritis reumatoide, i ho hem demostrat amb ratolins que hem humanitzat, és a dir, que els hem trasplantat cèl·lules blanques de malalts diabètics humans, i els fàrmacs fan el mateix amb les cèl·lules d´humans que amb les de ratolí. Els fàrmacs són molt específics de cada malaltia i no fan res amb les altres.
I la idea és anar-ho ampliant a la resta de malalties autoimmunes.
Sí, nosaltres tenim informació de dues malalties més i ara n´estem atacant d´altres per veure fins on podem arribar, i l´objectiu és anar-les conquerint cada una. Aquest és l´objectiu a nivell acadèmic, i l´objectiu a nivell de translació humana és que estem manufacturant els fàrmacs per fer assajos clínics amb diabetis tipus 1, i aquesta és la nostra primera indicació. Després continuarem amb l´esclerosi i anirem afegint les altres a mesura que anem aconseguint diners per manufacturar, que és molt car.
Un dels principals esculls és el finançament?
La recerca acadèmica està subvencionada per organismes públics o fundacions privades, però són diners limitats que permeten fer experiments en laboratori però no manufacturar fàrmacs per poder administrar a humans. Això no es pot fer en laboratoris i s´ha de contractar companyies especialitzades a manufacturar productes d´aquest tipus de grau clínic, que estan molt regulats i són molt cars. Per exemple, per portar un fàrmac de la diabetis tipus 1 a fer assajos clínics de fase 1 costa uns 30 milions de dòlars. Ja podeu imaginar quant costa poder-ne fer un d´específic per a cada malaltia, i els diners s´han d´aconseguir a través de finançament privat. Amb la Universitat de Calgary vam fundar una companyia que funciona com a vehicle per a la traducció clínica i estem negociant amb farmacèutiques grans per finançar els fàrmacs.
Per tant, encara trigarem a veure el fàrmac al mercat.
Sabem que els de la diabetis estan programats per entrar en assajos clínics d´aquí a 3 anys. L´important és que la recerca acadèmica que hem fet té assegurats els assajos, a través de la companyia, que et permeten avançar, i això moltes vegades no passa en molts descobriments. En el nostre cas, per sort hem fet un molt gran descobriment i tenim un vehicle per fer-lo realitat, i sabem que d´aquí a 3 anys farem assajos clínics.
Aleshores és quan comprovaran si realment funciona en humans?
Sí. Ara no sabem si funcionarà o no, això no ho podem assegurar, per això fem els assajos clínics. Si funciona amb la diabetis anirem fent les altres.
I amb el descobriment d´aquest fàrmac podem dir que la diabetis de tipus 1 es curarà?
A mi no m´agrada fer servir la paraula curar perquè és inapropiada. Curar significa coses diferents per a diferents persones i pots donar falses esperances. El que fan aquests fàrmacs és que tornen el sistema immunitari a l´equilibri i redueixen o suprimeixen la inflamació del pàncrees. Això permet que les cèl·lules d´insulina que queden puguin funcionar, no sabem fins a quin punt els assajos ens diran que els malalts es tornaran independents de la insulina i podran fer la seva pròpia, o potser en necessitaran algunes dosis. Per tant, és inapropiat parlar de cura perquè el que fan és tractar la malaltia i portar el sistema immunitari a l´equilibri.
Feia molts anys que treballaven a l´entorn d´aquest descobriment?
El 2010 ja vam publicar avenços en aquest sentit però ara hem fet un salt gegant perquè hem adaptat el que ja havíem descobert, per reprogramar un altre tipus de cèl.lules blanques del sistema immunitari que estan implicades en totes les malalties autoimmunes. Això ens ha permès descobrir nous circuits i mecanismes immunològics i al mateix temps atacar moltes malalties autoimmunes diferents. Hem demostrat això i hem descobert mecanismes immunològics completament nous que no es coneixien.
