Què el va portar a ser el primer president?
M'hi van posar. Érem tots pagesos i jo era l'únic que tenia estudis mercantils i havia treballat 3 anys d'auxiliar a l'Ajuntament. Segurament em van triar a mi per això.
D´on va sorgir la necessitat de muntar una cooperativa?
El mossèn del poble ja ens recomanava que ens uníssim per donar més sortida a la feines que fèiem de pagès, i ens vam engrescar. Teníem mules per sembrar, però per recollir ens feia falta maquinària que ens permetés fer-ho de pressa. Necessitàvem recol·lectores, que tots sols no podíem comprar perquè eren molt cares. A partir d'aquí vam anar creixent, i gràcies a la cooperativa aquest poble va poder tirar endavant. Sense ella, potser avui Fals ni existiria, o com a mínim no hi hauria res d'aquesta urbanització.
Com va començar tot?
Un dia sortint de missa ens vam reunir uns quants al cafè per parlar-ne, i ja ens vam formar llavors mateix, amb uns 28 socis, i a mi em van fer president. Vam començar molt pobrament; crec que cada soci hi va aportar 15.000 pessetes. No va ser fàcil. Ens va costar trobar avalador per comprar la primera màquina, i dos anys després també ens va costar molt obtenir un crèdit per comprar la finca de 8 milions de pessetes.
I ara ha fet 50 anys. Què ha suposat la cooperativa per al poble?
A banda de la qüestió econòmica, socialment ha estat molt important. D'aquí n'ha sortit el casal i ha contribuït a mantenir i millorar altres equipaments. Gràcies a aquesta cooperativa s'ha urbanitzat el poble. L´ha fet créixer i també dóna feina a gent de fora.
