De reclam per a banyistes de tota la comarca, a la dècada dels 70, a zona verda per passejar-hi, pescar o practicar activitats d´aventura, avui. De l´antic Navarcles Playa a l´actual Parc del Llac han passat prop de 50 anys. Ara, la història i l´evolució del popular Llac de Navarcles ha quedat impresa en una publicació del navarclí Francesc Ruiz, que acaba d´editar l´Ajuntament dins la col·lecció Quaderns de Navarcles, coincidint amb els 20 anys de la remodelació de l´espai, malmès pels aiguats de l´octubre del 1994.

El naixement de la popular platja de Navarcles es remunta a la dècada dels 60 del segle passat, quan el país començava a experimentar un benestar econòmic que, sumat al creixement industrial i turístic, va fer que les urbanitzacions situades a la vora del rius o el mar «creixessin com bolets». En aquest context de febre urbanística, l´empresari Adrià Passarell va tenir la idea d´aprofitar l´aigua del riu Calders per construir-hi un llac artificial amb la finalitat d´atraure visitants i possibles compradors de parcel·les, a la zona propera a la masia del Galobart i a la de sobre la font de la Cura. Així va néixer Navarcles Playa.

Un atractiu per al poble

Francesc Ruiz, autor de la publicació, que porta per títol El ´Mur´, les passeres, la ´platja´ i el Llac de Navarcles. Un espai d´esbarjo pels navarclins, apunta que «tot i que el llac es va fer per especular i la seva construcció va fer desaparèixer entorns naturals de tota la vida, ha estat un gran atractiu per a Navarcles i molts hi venim a fer la passejada». Considera que «el llac i les fonts eren un atractiu i un reclam que Passarell va saber aprofitar i va vendre moltes parcel·les» i, a les bones èpoques, la platja «estava plena de gent».

Abans de la creació del llac artificial, el 1968, aquesta ja era una zona força visitada per gent de Manresa i rodalia i el 1962 ja s´hi havia construït un quiosc a prop del camí de la font de la Cura. «Ara l´activitat continua però amb un altre estil perquè el temps de les fontades s´ha acabat» però Ruiz encara recorda que «veies famílies de Manresa que venien amb l´autocar del Descals, carregats amb la cistella amb la síndria i els melons cap a la font», explica Ruiz. De fet, «abans de fer la platja ja era un espai molt visitat. De petits, quan teníem 11 o 12 anys, ja hi veníem tots sols a banyar-nos i a pescar», diu.

La publicació, que es distribueix gratuïtament, recorda també els espais i elements emblemàtics de l´indret que les riuades i la mà de l´home han anat transformant. Són la desapareguda palanca de les Escayoles (construïda el 1880), que, durant 40 anys, va permetre creuar el riu Calders; el mur del canal de la fàbrica de cal Tapias (conegut com el Muru), que va deixar a la seva base una àmplia zona per nedar, i les populars passeres de formigó, que es van construir el 1933 i van desaparèixer amb la construcció del llac.

Auge i decadència

Durant la dècada dels 70, la zona del llac va ser molt concorreguda per famílies que hi acudien per banyar-se a la platja i a dinar o berenar a la zona de taules que s´hi havia habilitat, però amb el pas dels anys, els promotors de l´obra se´n van desentendre. El recinte va entrar en una fase de decadència i la zona va deixar de ser freqüentada. Ruiz apunta com una de les causes de la baixada de visitants, a banda de la deixadesa, «la construcció de les piscines municipals».

El 1987, l´Ajuntament va reformar el llac i l´entorn i va canviar la seva fesomia original amb la desaparició de la platja. Els aiguats del 1994, però, van deixar la zona malmesa i el consistori va haver de fer una reforma integral de l´espai, culminada el 96, quan es va convertir en la zona verda actual: el Parc del Llac. Des del 97, l´empresa Mingu Esports es fa càrrec de les activitats d´aventura i gestiona La Cabana del Llac.

Coincidint amb els 20 anys de la reconstrucció, el consistori ha començat a endreçar la zona amb una vorera que millora l´accés pels voltants i estudia la instal·lació d´enllumenat al camí verd que voreja el llac. El brogit de la vella platja ha donat lloc a una zona verda i tranquil·la ideal per passejar-hi, pescar o practicar esports d´aventura.