Com va explicar el No-Do la mort i el funeral de Josefina Vilaseca?

Els fets que van passar l'any 1952 amb la nena d'Horta d'Avinyó que es vol canonitzar va obrir un dels 'Noticiarios Documentados' del règim

21.02.2017 | 00:59

El bisbat de Vic té en llista d'espera al Vaticà la canonització de Josefina Vilaseca, la nena d'Horta d'Avinyó que va morir el Nadal del 1952 i que en el context del règim franquista va esdevenir tot un fenomen social. Tant és així, que els fets que van dur a la seva mort i el funeral multitudinari que hi va haver a Manresa va ser tema en un dels coneguts 'Noticiarios Documentados' (No-Do) del règim. És un dels 14 temes pels quals la capital del Bages apareix en l'arxiu del No-Do, consultable per Internet.



Aquest mes es compleixen justament deu anys del dia que el bisbat de Vic va tancar amb tot el protocol la causa -el procediment oficial de recollida d'informació- per a la seva santificació, moment a partir del qual traslladava la documentació a Roma perquè determinés si era un cas de santedat, amb la confiança que seria elevada als altars.

Una dècada després, el cas segueix al Vaticà, pendent d'una decisió de la Congregació de la Causa dels Sants. Josep Maria Mas, rector que quan va ser a la parròquia d'Artés va impulsar la represa del cas, l'any 2006, i que actualment és el delegat de les Causes dels Sants per la diòcesi de Vic, ha explicat a aquest diari que el procés de canonització de Josefina Vilaseca segueix «ben obert» i que confien que arribi a bon port, però que es pot haver alentit perquè els esforços del bisbat s'han centrat en un altre procediment per a la beatificació de 187 religiosos de la diòcesi durant la guerra civil.

Josefina Vilaseca (Horta d'Avi-nyó, 1940-1952) va ser víctima d'un intent de violació el 4 de desembre per un mosso que treballava a la masia de Salabernada d'Artés, on havia anat uns dies a fer companyia a la mestressa de la casa. El que en destaquen les cròniques de l'epoca és que la nena (tot just tenia 12 anys) hi va oposar tota la seva resistència manifestant reiteradament que accedir als propòsits del mosso hauria estat pecat. L'agressor, en veure que no aconseguia el seu propòsit, li va clavar tres ganivetades, la més greu de les quals, al coll, li va seccionar parcialment la tràquea.

Tot i que inicialment semblava que es recuperava satisfactòriament, Josefina Vilaseca va morir 21 dies més tard (el dia de Nadal) a la Clínica Sant Josep de Manresa. De les tres setmanes que va passar a l'hospital també se'n va fer especial rellevància que va fer explícit el seu perdó a l'agressor.


Fet il·lustrat i radionovel·lat


Els fets assoliren un amplíssim ressò als mitjans de l'època. Els funerals, a Manresa i a Horta, van ser una massiva manifestació de dol. Els mitjans de l'època parlen de 40.000 persones als carrers de la capital del Bages en el seguici fúnebre que va marxar a peu des de la Seu fins al cementiri. El que podia haver quedat reduït a una agressió sexual derivada en un crim va adquirir una dimensió social i religiosa, dimensionada pel context i els mitjans de l'època, que situava la víctima en el camí dels altars. Tot just dos mesos després (el 23 de febrer del 1953) ja s'iniciava el procés diocesà de canonització, que es va enllestir el 1956, quan es va traslladar tota la documentació a Roma. Durant dècades, però, va quedar aturat.

Mig segle més tard, el 2006, la diòcesi de Vic va decidir reobrir i completar la causa i tornar-la a portar al Vaticà. Va ser el 16 de febrer del 2007 (avui fa exactament deu anys) quan a la seu episcopal de Vic va tenir lloc la sessió de clausura del procés, presidida pel bisbe Romà Casanova, que va servir la causa ja instruïda 50 anys enrere amb nous testimonis i aportacions, com per exemple els resultats de l'anàlisi forense que es va fer de les restes mortals, exhumades el 2006.

La mort de Josefina Vilaseca va obtenir tant ressò i va ser tan aprofitada pel règim de l'època com a exemple del catolicisme imperant que fins i tot se'n va fer, poc temps després del succés, una històrica gràfica, que es va difondre profusament per les aules de les escoles. «Josefina Vilaseca. La nueva Goretti, su vida y su martirio» era el títol d'aquesta publicació que es va editar el 1953 amb guió de mossèn Josep Riera i dibuixos de J. M. Ramon. Se'n van arribar a publicar tres edicions. Dels fets ocorreguts també se'n va fer una radionovel.la que, segons testimonis de l'època, va tenir un amplíssim seguiment.

Relíquies en espera


El 15 de desembre del 2006 es va realitzar un dels passos clau en la represa de la causa de Josefina Vilaseca, l'exhumació de les seves restes, que reposen a l'interior de l'església d'Horta d'Avinyó, per verificar-ne la identitat. Aquella acció va servir també per retirar-ne alguns elements, abans de retornar les despulles a la sepultura, per fer-ne relíquies. Es van preservar cabells, restes de la roba que la cobria i de la corona de flors que duia al cap. No podran ser destinades a relíquies, però, fins que sigui canonitzada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Bages

La Muntanya de Sal de Cardona ha rebut un milió i mig de visitants en vint anys

?L'equipament, amb una mitjana de 70.000 visites anuals, s'ha convertit en el principal atractiu...

Un públic totalment entregat s'aboca en la traca final de la festa de la Cabra d'Or de Moià

Un públic totalment entregat s'aboca en la traca final de la festa de la Cabra d'Or de Moià

Moianesos i visitants van acomiadar ahir dos dies de celebració intensa, en què les cercaviles i...

Oló obre una oficina de turisme per promocionar les activitats del poble

Oló obre una oficina de turisme per promocionar les activitats del poble

L'espai pretén ser un punt de referència de l'Ecomuseu, repartit en diversos punts del Moianès

Calendari laboral i escolar 2016/2017

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2017 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2016/17

 
Enllaços recomanats: Premis cinema