L’equip de govern de Sallent (Convergència i el PSC) demana arribar a un «acord global» per resoldre la situació d’incertesa en què es troba l’activitat minera, quan queden menys de tres mesos del termini fixat perquè es deixi d’abocar al Cogulló i sense una alternativa sòlida. Però, sobretot, l’executiu carrega a les espatlles d’Iberpotash, la responsabilitat de moure fitxa en aquests moments, i de fer-ho amb propostes clares i que reuneixin les màximes garanties davant qualsevol futur escenari en cas que no es poguessin dur a terme.

Del fet que es pugui arribar a continuar utilitzant el runam més enllà del 30 de juny, el govern de Sallent diu que «entenem la petició de l’empresa i els treballadors de demanar una moratòria en el termini d’abocament del Cogulló, però considerem que ha de ser l’empresa qui presenti una proposta viable ambientalment i econòmica, sempre dins el marc delimitat per la sentència del Pla General Urbanístic de Sallent». El posicionament que fa l’executiu sallentí és alhora crític i exigent amb ICL -matriu d’Iberpotash-, però també amb una voluntat de fer-li costat. Així, Convergència i el PSC deixen clar que el problema actual «rau en el fet que l’empresa no ha pogut complir les seves previsions per tenir acabades les obres a Súria, on havia de traslladar l’activitat.

En aquest moment s’acosta el 30 de juny, i l’empresa no ha executat les accions necessàries per poder continuar l’activitat a Sallent sense abocar al runam del Cogulló». I aquest fet ha generat que ara «ens trobem amb una nova direcció de l’empresa ICL que ha d’afrontar aquest moment, així com els treballadors propis i aliens, les empreses col·laboradores, i gran part de la societat bagenca, que mira estupefacta com arribem a una data coneguda sense solucions previstes, ja que qui les havia de prendre no ho ha fet en aquest temps»

Davant d’aquesta situació, el que exigeix el govern encapçalat per David Saldoni és que, «aquesta vegada, les propostes que vinguin per part de l’empresa quedin segellades amb compromisos de compliment i garanties en cas d’incompliment», i també que ICL «assumeixi els costos de restauració del medi que comporta la seva activitat, i que presenti una solució viable per a aquest període transitori, però que al mateix temps aporti horitzó de futur per reduir els runams salins del nostre municipi».

L’executiu sallentí, que diu que viu «amb preocupació la revocació de la llicència ambiental i urbanística de la muntanya del Cogulló», assegura que les administracions catalanes «fa anys que treballem per trobar el correcte encaix de la mineria a la comarca del Bages, que asseguri el dinamisme econòmic, la seguretat ambiental, la pervivència de l’activitat en el futur, i la continuïtat de tots els treballadors». Però sí que demana que la Generalitat «atengui les propostes que hauran d’arribar per part de l’empresa, i les analitzi d’acord amb la importància de l’activitat a la comarca del Bages, i d’acord amb la normativa vigent, i les sentències fermes, i que sigui capaç, juntament amb les administracions locals i els agents econòmics i socials, de trobar la millor solució per garantir la continuïtat de l’activitat al nostre municipi, en aquest període transitori».

En aquest sentit, Convergència i el PSC de Sallent afirmen que el Pla Director Urbanístic (PDU) de la Mineria al Bages és un pilar fonamental: «una oportunitat que hem de culminar amb èxit, i que ha de permetre visualitzar un futur de l’activitat minera sostenible econòmicament i ambiental». També consideren que institucions i empresa estan treballant per resoldre les situacions de neguit que han generat diferents sentències, però destaquen que «considerem que hem d’accelerar aquests tràmits per tal de donar seguretat jurídica a l’activitat i tot el que l’envolta».

Tot plegat, l’equip de govern de Sallent ho expressa en un context que considera «greu» per la «situació en què es troba la mineria a la comarca del Bages, i concretament al municipi de Sallent», i és per això que aposta «per trobar un acord global que doni seguretat jurídica i viabilitat ambiental i econòmica a l’activitat minera al municipi». També subratlla que la situació actual deriva d’un acord motivat per una sentència que afectava el POUM del municipi, «acord que per primera vegada posa límits clars al Cogulló».