Només entrar al poble de Callús hi ha una escultura que representa una rotllana de gent i, al mig, dues ballestes amb flors al capdamunt. Això sol ja simbolitza la importància de les caramelles i les ballestes en aquest poble. I és que les de Callús són «les caramelles més autèntiques, perquè es mantenen tal com eren fa anys», tal com explica Damià Badia, membre de la Comissió de Caramelles del Grup de Grans.

Ja ho diu un fragment de la sardana Caramelles a Callús: « I només en un instant / pel misteri de la festa / els cors es van enlairant / al compàs de la ballesta ». I així va ser: les ballestes de fusta s'estiraven fins als balcons de les cases, on deixaven una flor i, a canvi, rebien una compensació monetària, que antigament era un ou de Pasqua.

Diumenge, sens dubte, és el dia principal. Des de ben d'hora i després d'un bon esmorzar popular de coca i mistela, va començar la festa. Les dues colles caramellaires de Callús es van aturat a les cases del poble per cantar-hi i ballar-hi dues cançons, una sardana i un vals. Tot això amb la música de l'orquestra Rosaleda. Precisament, el gener passat va morir Jacint Planas, trompetista de l'orquestra i habitual a les caramelles de Callús. Aquest any, doncs, a la plaça de l'Ajuntament se li va fer un petit homenatge, que va recollir el seu fill, músic actual a l'orquestra.

Les colles caramellaires són formades per una banda de músics, un banderer, els balladors i uns quants ballesters, acompanyats per les lloques, que són noies amb un cistell ple de flors. Tant grans com xics, tots ben vestits per a l'ocasió, van protagonitzar les cantades, que s'alternaven amb els balls de bastons i els balls tradicionals. Aquest any, a més, es va estrenar un nou grup de bastoneres, format per quinze noies.

Les caramelles de Callús són centenàries. Al principi, les cançons que es cantaven eren de temàtica religiosa, però amb el pas del temps s'hi han introduït altres temes. A més, al començament del segle XX, les colles que competien eren la colla de dalt, identificada amb el bàndol republicà, i la de baix, amb el nacional. Les dues es van fusionar i la divisió va passar a ser per edat, i no per ideologia. Ara, doncs, trobem la colla dels grans i la colla dels petits.

Un any més, i acompanyats pel bon temps, ahir tot va anar «molt bé», deia Damià Badia. Caramellaires, bastoners, músics i dansaires van tornar a omplir el poble per fer que Callús mantingui una tradició que compleix anys cada Pasqua.