Les vies amb peatges a l'ombra de la regió central costen 115 milions d'euros l'any

A tot Catalunya hi ha tres vies més de peatge a l'ombra -la C-17, de Vic a Ripoll; la C-35, de Maçanet a Platja d'Aro, i la C-14, entre Reus a Alcover, i les sis en conjunt van sumar l'any passat un import de 150 milions d'euros que el Govern català va haver de pagar a les respectives concessionàries. Per tant, els tres eixos que s'entrecreuen al Bages i que també donen servei directament al Berguedà, l'Anoia i la Cerdanya equivalen al 76,5% d'aquests imports.

Els peatges a l'ombra van ser una fórmula especialment utilitzada pel govern tripartit de la Generalitat (2003-2010) per poder materialitzar aquestes infraestructures en un moment en què no disposava prou recursos. A la pràctica, es tradueix que el Govern va adjudicar en el seu moment aquests projectes a unes constructores que van assumir el cost de l'obra, però que a canvi es van convertir en concessionàries (també són responsables del seu manteniment) i que sobre la base d'aquest acord cada any perceben un pagament de la Generalitat segons el flux de trànsit que hi circula i sobre la base d'uns preus per vehicle estipulats en el contracte d'adjudicació.

És, per tant, un pagament anual que varia en funció del trànsit registrat i que el Govern haurà de fer efectiu mentre durin els períodes de concessió, la majoria situats per damunt de les tres dècades. Atès que els darrers dos anys, per una certa recuperació econòmica, també hi ha hagut un repunt general del trànsit, l'import d'aquest peatge a l'ombra també ha anat augmentant progressivament, tant en conjunt com per cadascuna de les carreteres afectades.

De les carreteres finançades a partir d'aquest sistema, l'eix Transversal, una bona part del qual passa pel Bages i l'Anoia, és la que més import s'endú, 51 milions d'euros, segons les dades facilitades pel departament de Territori. En aquest cas es tracta de l'acord de concessió per les obres de desdoblament d'aquesta via, que s'havia inaugurat ara fa vint anys amb un sol carril en cada sentit. Per aquest eix hi passen diàriament una mitjana d'uns 12.000 vehicles, dels quals una quarta part són pesants. També és la via de més longitud.

Objectiu: tarifa plana

Gener del 2019: adéu als peatges de les autopistes catalanes i benvinguda a la tarifa plana universal per a tots els conductors, com a Suïssa. És la proposta que ha començat a posar sobre la taula la Generalitat. Si es compleixen els plans que ha anat deixant entreveure l'executiu català (i s'hi avé el govern espanyol, titular, entre d'altres, de la AP-7 i la AP-2), a partir d'aquella data desapareixerien les barreres d'entrades i sortides a vies de pagament. Com a contrapartida, però, tots els propietaris de vehicles pagaran una quota anual d'un mínim de 40 euros i d'un màxim de 110, en funció de les característiques de cada automòbil (representants del govern posaven com a exemple possibles bonificacions per als conductors de vehicles menys contaminants) i de l'ús que facin de les carreteres. La mesura, que la Generalitat compta tenir definida aquest mateix any i que treballa amb concessionàries, patronals, sindicats i entitats vinculades a la mobilitat busca equilibrar els peatges que paguen els catalans.

En el conjunt de Catalunya, prenent com a base les estadístiques del parc automobilístic del 2015 de l'Idescat, quan hi havia 5.052.498 vehicles, la tarifa plana aportaria 202.099.920 euros/any a les arques de la Generalitat en el supòsit d'una quota anual per conductor de 40 euros. En la hipòtesi que la tarifa plana de caràcter universal fos la de 110 euros per automòbil, la recaptació s'enfilaria fins als 555.774.780 euros. La mitjana que surt d'aquestes dues xifres col·loca els ingressos en els 378.937.350 euros.