Castellbell donarà avui a 1/4 de 7 de la tarda una benvinguda especial als Reis en la cloenda del 90è aniversari de la seva primera arribada al poble. Com sempre, baixaran a cavall del castell, però canviaran de pont, i en lloc d’accedir pel nou, com era habitual, ho faran pel vell, del segle XV, per on no consta que ho hagin fet mai.

La referència més antiga que es té de l’existència de la cavalcada a Castellbell és del 5 de gener del 1927 (fa 91 anys), però el poble commemora avui l’efemèride com a cloenda d’aniversari. Així consta en la documentació que l’arxiu de l’Orfeó La Formiga -precedent del Cor de la Capella de Música Burés- va confeccionar des del 1914, i a partir de la qual l’historiador local Joan Valls ha estudiat l’evolució de la cavalcada.

En l’escrit ja s’anunciava «la solemnial visita de Ses Majestats els Reis d’Orient» d’aquell any, «assabentats de la bondat i bon comportament que els nens i nenes del vostre Orfeó tenen vers sos pares i superiors». Sol·licitaven allotjament, per la qual cosa la Junta acordava hostatjar Ses Majestats i la comitiva al castell.

D’aquesta manera el castell va esdevenir ja des de l’inici el punt de partida neuràlgic de la cavalcada, i d’allà cap al pont (presumiblement el nou), on «tots els infants, portant vistosos fanalets», esperarien els Reis. Aquell primer recorregut va incloure «tots els carrers de la barriada i el Baix Vilar», i l’endemà alguns rotatius d’àmbit nacional com La Vanguardia i Las Noticias es van fer ressò de la cavalcada, i de l’hostatge reial «en la casa solariega de los marqueses de Castellvell, hoy propiedad de la filantrópica dama baronesa de Maldà», amiga del dictador Primo de Rivera. La premsa també recordava que s’estava construint «un espacioso casal para el Orfeón», que seria el Casino del Burés.

Era un barri amb molta activitat, i el que fou l’embrió de les cavalcades més endavant s’estendria cap a la resta del poble. N’hi ha referències del 1941 (després d’un impàs sense cavalcades, com a mínim durant la guerra), en què la comissió organitzadora de «la Fiesta Reyes» va adreçar un escrit a l’alcalde demanant-li autorització per organitzar la cavalcada «y reparto de juguetes, que es tradicional en este pueblo, ampliándose el itinerario de años anteriores hasta la barriada de la Bauma», amb la qual cosa també va arribar al barri del Borràs. A partir d’aleshores, ja consten sempre més els tres barris (on els Reis s’aturen per donar regals), i també la implicació de les seves fàbriques (i altres establiments i negocis) en el finançament de la cavalcada, «sense descartar que abans ja hi contruibuïssin», explica Valls. També el 1965 l’Ajuntament es fa càrrec de l’aportació de la fàbrica de la Bauma, que havia tancat portes.

La cavalcada, que sempre s’ha fet amb cavalls, va créixer fins a la incorporació, els 80, del patge reial que recull les cartes. Aquella comissió organitzadora ha evolucionat fins a l’actual Amics de la Cavalcada, i la festa dels Reis s’ha convertit en una de les de més prestigi de la comarca.

Ambientació sense llaços grocs

Més enllà de l’arribada pel pont vell, la cavalcada d’enguany té com a novetats el reforçament de l’ambientació d’Orient que ja hi havia a la Bauma i que ara s’estendrà, amb una gran portalada al Burés, i amb haimes al Borràs.

D’altra banda, l’equip de govern (PSC) ha volgut desvincular la cavalcada del context polític, i davant les crítiques d’ERC, a l’oposició, ha fet retirar el llaç lluminós groc de la plaça de Lluís Companys. I no deixa que es pengin elements reivindicatius per la «llibertat dels presos polítics».