Mai han tingut l'oportunitat de posar la criatura a dormir al bressol ni de jugar amb els ninos que li van comprar. En molts casos els pares ja li havien escollit un nom, però mai no podran parlar-li. Per a les parelles que han perdut un fill en plena gestació, saber que mai no el podran abraçar és molt dolorós perquè amb l'embaràs ja havien bastit un projecte de vida amb la criatura. L'Associació Little Stars de la Catalunya Central, que va veure la llum fa gairebé un any al Bages, està treballant per donar visibilitat al trauma pel qual han de passar les parelles que pateixen la pèrdua del fill abans que neixi i, a la vegada, volen fer més pedagogia als centres sanitaris, sobretot del sector privat, perquè ofereixin una atenció mèdica més «humana» i empàtica.

És una problemàtica de la qual es parla poc, però els responsables de l'entitat insisteixen que està molt estesa i que moltes parelles han de passar per un dol dur quan perden el fill. «Des que ens vam donar a conèixer a la xarxes socials fins ara ja ens segueixen, per Internet, unes 600 persones. És una prova que hi ha massa casos, malgrat que no se'n faci gaire ressò», assegura Marc Solanelles, que és, juntament amb la seva parella, un dels membres fundadors de Little Stars. Solanelles, d'Artés, va perdre la seva filla el 2013 quan la seva parella estava embarassada de 32 setmanes. Anteriorment ella ja havia tingut una pèrdua en el primer trimestre.

L'associació ha servit per començar-ne a parlar i traslladar el debat als centres sanitaris. «És un tema tabú, però des que ens vam donar a conèixer, i a base de parlar-ne, s'han anat posant en contacte parelles que parlen del seu cas i que necessiten fer un procés de dol que no van fer en el seu moment», explica Solanelles. Els darrers mesos han organitzant a Manresa trobades a les quals han assistit entre 10 i 15 persones que han passat per aquesta dolorosa experiència per explicar el seu cas, i a cada sessió s'hi afegeixen noves parelles per exposar les seves vivències. «Saben que en poden parlar obertament i que ningú els jutjarà. N'hi ha que amb una sessió en tenen prou i d'altres tornen i la gent en surt reconfortada perquè ha pogut parlar amb tota naturalitat», afegeix.

Els responsables de l'entitat han pogut copsar que cada parella afronta la pèrdua d'una manera diferent, i mentre que algunes no donen gaire importància a una interrupció prematura de l'embaràs, per a d'altres és una experiència traumàtica molt difícil d'assumir. «T'adones que has superat el procés de dol quan, al llarg del temps, en parles i no t'afecta», afegeix l'artesenc.Actituds molestes

Les parelles que han perdut el fill en la gestació moltes vegades senten frases de persones que, en l'intent d'animar-los i solidaritzar-s'hi, molesten i no els ajuden a superar-ho. «Segurament venia malament», «no s'acaba el món, si no pots tenir fills», «ets jove, en tindràs més», «sé d'un cas que ha tingut molts avortaments» o «estaves de molt poc, encara no era ni persona», són alguns dels comentaris que els responsables de l'entitat volen erradicar amb díptics informatius per conscienciar d'aquestes tipus de situacions.

En el material preparat per donar més visibilitat a la problemàtica exposen l'actitud correcta per ajudar les parelles que afronten la pèrdua perinatal i dels nounats que moren poc després d'haver nascut. «Una abraçada, un petó, parlar del tema anomenant pel nom el fill perdut o escoltar són les millors maneres per donar un cop de mà o de mostrar una actitud més empàtica», afegeix el responsable de Little Stars de la Catalunya Central.

Entre els casos que els membres de l'entitat han pogut recollir hi ha el d'una dona que havia patit una interrupció de l'embaràs fa 50 anys i que no ho havia superat. A part d'haver patit la pèrdua en uns temps en què gairebé no se'n parlava a cap àmbit, el pare l'havia culpat malgrat ser una interrupció natural de la gestació i aquesta circumstància l'ha fet sentir malament al llarg de la seva vida.

La setmana passada, l'entitat va organitzar un acte a Artés per tractar la qüestió amb la participació d'una parella que va narrar la seva experiència; la responsable de les llevadores d'Althaia, Neus Garriga; i Norma Grau, fotògrafa que encapçala un projecte per donar a conèixer aquesta realitat i que captura imatges de les criatures perquè els pares en tinguin un record per sempre.

És una de les activitats que ha programat l'entitat per divulgar la situació que han de viure les parelles i debatre amb professionals de la sanitat quina atenció s'ha de donar. Ajuntaments de la regió central s'han adherit a la campanya de conscienciació i han imprès els díptics per repartir-los als centres de salut. Els responsables asseguren que amb l'activitat que porten a terme, la societat n'és més conscient.