Els ferits de l´1-O a Castellgalí van declarar aquest dimecres al jutge que la Guàrdia Civil va carregar tenint alternatives. Quatre dels 16 afectats van assegurar que els agents va carregar, atacant indiscriminadament amb escuts, sabent que podien accedir a l´interior de l´escola del poble per altres accessos sense provocar danys personals. Recollim el testimonis de dos dels veïns que van parlar davant del jutge.
Sílvia Blavia: «Vaig avisar que volia marxar, però em van donar un cop d´escut»
No estava ni asseguda a terra, sinó agenollada. Tenia el seu pare al costat, assegut en una cadira, i quan la Guàrdia Civil s´hi va apropar, arrencant «de forma violenta» les persones que obstaculitzaven l´accés a l´escola de Castellgalí, ella va alertar que hi havia una persona gran, el seu pare. La meva intenció era treure´l d´allà. «Vaig avisar que volia marxar, però vaig rebre un cop d´escut», assegura.
Unes hores després va anar a Urgències per les molèsties que li havia provocat el cop a les cervicals. «Durant una setmana vaig haver de portar un collar ortopèdic perquè les cervicals es col·loquessin al seu lloc», explica. És autònoma i no va agafar la baixa, però assegura que no va poder avançar tan ràpidament con hauria volgut en la seva feina. «Sóc actriu i professora de teatre, i si hagués tingut una actuació aquells dies, hauria hagut de dir que no la podia fer», explicava ahir a aquest diari.
Blavia afegeix les dificultats de molta gent per sortir de l´espai on desenes de persones s´havien assegut perquè al costat hi havia taules de menjar i sucs. «Això demostrava que, abans que arribés la Guàrdia Civil, l´ambient que hi havia era festiu al poble», destacava aquesta veïna de Castellgalí.
Un dels dubtes que tenia el jutge en la declaració d´ahir era precisament si no havia vist el risc de rebre un cop, estant entre les persones que obstaculitzaven el pas dels agents, segons explicava Blavia. «Al matí no sabíem la violència amb què estaven actuant en altres poblacions i per tant no ens fèiem càrrec que l´actuació tindria aquella contundència. A més, en el moment que van començar a actuar contra nosaltres vagi sentir pànic, i no sabia exactament què fer, a part de protegir el meu pare i demanar que volia sortir», explicava ahir a aquest diari.
Els agents es van presentar al matí, i després van tornar amb molts més efectius al poble. A part de la lesió que va patir, assegura que no oblida el pànic que va sentir llavors. Blavia assegura que a primera hora del matí els habitants del poble van sortir a celebrar el referèndum de forma festiva i que l´actuació dels agents al municipi del Bages va ser totalment injustificada.
Joan Creus: «Un dels agents de l´escamot em va ferir amb un objecte punxant»
Joan Creus, veí de Castellgalí ferit l´1-O, encara s´emociona quan recorda tot el que va passar durant la jornada del referèndum. Va rebre una ferida amb un objecte punxant. La mà li sagnava i va haver d´anar a Urgències, on li van embenar la mà, amb la qual no va poder fer res durant una setmana. «No vaig agafar la baixa perquè sóc autònom, però no vaig treballar durant una setmana», explicava ahir a aquest diari Creus, de 42 anys.
«Jo he insistit al jutge que la nostra resistència va ser pacífica i que en cap moment nosaltres vam ser violents contra els agents», assegurava. Els lletrats que ahir acompa-nyaven els quatre ferits que van declarar davant el jutge asseguren que els informes mèdics indiquen clarament que Creus va rebre l´impacte d´un objecte punxant, que li va provocar les lesions de la mà.
«Jo no vaig arribar a veure si portava un objecte punxant o si era un guant amb punxa. En tot cas, estic convençut que això és prohibit», explica. Assegura que ell va exercir resistència pacífica tota l´estona. «Em vaig col·locar entre les persones que estaven assegudes davant de l´accés principal a l´escola. Quan em van treure, m´hi vaig tornar a col·locar per evitar que entressin al centre», recorda. No només així, sinó que, un cop la Guàrdia Civil va accedir a les instal·lacions, hi va haver una altra seguda i ell s´hi fa afegir.
«Van trencar una porta. La Guàrdia Civil va provocar desperfectes a l´escola i jo he dit al jutge que crec que ho haurien de pagar», explica. A dins del centre educatiu, els agents van trencar una de les portes per accedir a la sala on havia les urnes. «Quan anaven a trencar-ne una altra, vam demanar que no continuessin amb la destrossa», afegeix aquest veí de Castellgalí.
Creus explica, com la resta de ferits, que es van viure moments de molta tensió per la contundència amb què va actuar l´escamot, i que hi havia molta por entre els veïns en veure la duresa de la càrrega policial. Al final, els veïns van aconseguir que els agents no s´emportessin les urnes del referèndum, però van haver de tancar el centre educatiu com a seu electoral. La jornada d´eleccions es va acabar amb l´actuació policial.
En el mòbil, Creus té la fotografia de la seva imatge ensangonada després de la càrrega policial, i d´altres de quan la Guàrdia Civil va carregar contra els habitants de Castellgalí. Tots els ferits que ahir al matí van declarar al Jutjat d´Instrucció número 2 de Manresa asseguraven que els habitants del municipi que van viure en primera persona les càrregues policials, no ho oblidaran mai. Els metges que el van atendre a Urgències no tenien dubtes que les lesions havien estat provocades per un objecte punxant, i així ho van certificar a través de l´informe. Els lletrats dels ferits es fan creus de la lesió que va patir aquest veí i de la possibilitat que un agent portés un objecte punxant.
«Un veí va veure que un agent portava un punxó»
Joan Creus no va veure si l´agent que li va provocar la lesió a la mà portava un punxó, però un veí del municipi li va dir que, efectivament, n´hi havia un que en portava. En tot cas, el que és clar, segons Creus, és que hi havia un agent que portava material que no pot dur la Guàrdia Civil en actuacions com la que va fer a Castellgalí durant la jornada del referèndum.
